Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
.png)  | |
| Nom original | (de) Leopold Stephan Karl Anton Gustav Eduard Tassilo Fürst von Hohenzollern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 setembre 1835 Krauchenwies |
| Mort | 8 juny 1905 (69 anys) Berlín |
| Membre de la Cambra dels Senyors de Prússia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Família | |
| Família | Casa de Hohenzollern-Sigmaringen |
| Cònjuge | Antònia de Portugal (1861–1905) |
| Fills | Guillaume de Hohenzollern-Sigmaringen, Ferran I de Romania, Charles-Antoine de Hohenzollern |
| Pares | Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden |
| Germans | Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles I de Romania, Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen, Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen |
 | |
El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va jugar un paper important en la política del poder europeu.
Biografia[modifica]
Els seus pares eren Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden. Leopold va ser el pare del futur Ferran I de Romania i el seu germà Carles va ser Rei de Romania.
Després de la Revolució de 1868 contra Isabel II d'Espanya, Leopold va ser candidat a ocupar el tron d'Espanya, a proposta del general Prim. Aquesta oferta va ser recolzada pel primer ministre prussià Otto von Bismarck, però rebutjada per l'Emperador Napoleó III de França.[1]
Quan es va difondre a Espanya la noticia de que Leopold era candidat a la corona, se'l va començar a anomenar Leopoldo Olé-Olé si me eligen ja que pels espanyols pronunciar aquest cognom alemany era molt difícil.[2][3]
Leopold va ser forçat a declinar la oferta del tron espanyol, i degut a la demanda insistent del govern francès i a l'incident del telegrama d'Ems el resultat va ser la guerra francoprussiana de 1870, que va significar la caiguda del règim del Segon Imperi i la arribada de la Tercera República Francesa.
Matrimoni i fills[modifica]
El 1861 el príncep Leopold es va casar amb la Infanta Antònia de Portugal, filla de Maria II de Portugal i de, Ferran II. Varen tenir tres fills:
- Príncep Guillem (1864-1927), que el va succeir com a Príncep de Hohenzollern.
- Príncep Ferran (1865-1927), més tard Rei de Romania.
- Príncep Carles Antoni (1868-1919).
Avantpassats[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen |
- ↑ Prieto Prieto, Jaime; Reula i Biescas, Jaume. Història, Batxillerat, crèdits 1, 2 i 3. Brúixola, 1999, p. 60. ISBN 84-8304-117-0.
- ↑ Díaz Villanueva, Fernando. «La república relámpago». Libertad Digital, 05-05-2006.
- ↑ Tusell Gómez, Javier «Castro-Aznar: corbatas y telegramas». La Vanguardia, 01-12-1996, pàg. 29.