Carles I de Romania

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles I de Romania
Carol I of Romania king.jpg
Nom original (ro) Carol I
Biografia
Naixement 20 abril 1839
Sigmaringen
Mort 10 octubre 1914 (75 anys)
Peleș Castle Tradueix
Lloc d'enterrament Curtea de Argeș Monastery Tradueix
 Rei de Romania 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Príncep Imperial
Família Dinastia dels Hohenzollern
Cònjuge Elisabet de Wied
Fills Princess Maria of Romania Tradueix
Pares Prince of Hohenzollern-Sigmaringen Karl AntonJosepa de Baden
Germans Stephanie of Hohenzollern-Sigmaringen Tradueix, Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, Prince Frederick of Hohenzollern-Sigmaringen Tradueix, Prince Anton of Hohenzollern-Sigmaringen Tradueix i Leopold, Prince of Hohenzollern Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914),

Príncep de Romania (1866-1881) i després Rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.

Fill del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen y Murat (1811-1885), Cap de la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen i primer ministre de Prússia i fill de Josefina Federica Lluïsa de Baden y Beauharnais (1813-1900), més coneguda com Josepa de Baden, filla del Gran Duc Carles II de Baden. En Carles I era familiar de Joachím Murat.

Amb el suport del monarca francès Napoleó III va prendre possessió del seu tron, malgrat l'oposició de l'imperi Otomà i de la malfiança dels austríacs i dels russos. Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intel·ligent administració, facilitant l'entrada de Romania a la vida internacional de l'època, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del país.

Quan va esclatar la Guerra russoturca (1877-1878), Carles I va donar suport al tsar de Rússia i va declarar la independència de Romania (9 de maig de 1877) i més tard es va proclamar rei (1881). La decebedora actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasió per annexionar-se Bessaràbia, va fer que el govern de Ion Brătianu s'apropés a la Triple Aliança, tal com volia Carles I. Amb aquesta aliança, integrada per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'imperi Otomà, se signaren acords secrets (1883). Malgrat això, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romanès, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels polítics romanesos va retirar-se a la seva residència reial (Palau Peleş) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendència. El va succeir al tron romanès el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania.

Palau Peleş, Sinaia, residència dels monarques romanesos

Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, va representar un dels millors períodes de la història contemporània romanesa.

Al llarg del regnat de Carles I es va instituir l'orde militar de Carol I.

Matrimoni i descendència[modifica]

El rei Carles I es casà amb Elisabet de Wied i Orange-Nassau, filla del príncep Guillem V de Wied i de María d'Orange-Nassau, néta de Guillem I dels Països Baixos. El matrimoni només tingué una filla, María de Rumania y Wied (1870-1874) que morí a l'edat de tres anys de febre escarlatina. Els reis no tingueren més descendència.[cal citació]


Precedit per:
Alexandru Ioan Cuza
Príncep de Romania
Estendard del Principat de Romania

1866- 1881
Succeït per:
-
Precedit per:
-
Rei de Romania
Estendard de la Casa Reial de Romania

1881- 1914
Succeït per:
Ferran I de Romania
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Romania Modifica l'enllaç a Wikidata