Ida Vitale

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIda Vitale
Ida Vitale at Texas A&M University.jpg
Biografia
Naixement 2 novembre 1923 (96 anys)
Montevideo (Uruguai)
Activitat
Ocupació Escriptora, crítica literària, professora, poeta i traductora
Gènere Poesia, crítica literària, assaig i traducció
Moviment Generació del 45
Família
Cònjuge Ángel Rama (1950–1969)
Enrique Fierro (1970–)
Fills Claudio Rama Vitale Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Ida Vitale (Montevideo, 2 de noviembre de 1923) és una escriptora, crítica, assagista, traductora i poetessa uruguaiana, destacada per pertànyer al moviment literari de l'Uruguai conegut com a Generació del 1945.

Biografia[modifica]

Va estudiar Humanitats i el seu mestre per excel·lència a la universitat va ser José Bergamín, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, de qui es considera deixebla.[1] Vitale es va exiliar a Mèxic el 1973 com a resultat del cop d'Estat d'aquell any al seu país de naixença. Va viure 30 anys a Austin, Texas.[2][3] I el 2016 tornà a Montevideo, on viu actualment.[4]

Activitat literària[modifica]

El seu primer llibre de poesia va ser La luz de esta memoria (1949), on ja apareixen algunes de les constants de la seva obra: la precisió i la subtilesa, la ironia i el joc, el ressò de les avantguardes i la influència de Juan Ramón Jiménez. Seguiren una trentena de llibres de poesia al llarg de gairebé sis dècades, entre els quals: Procura de lo imposible (1988) i Mella y criba (2010). La seva poesia completa, Obra reunida, està disponible des del 2017.[5]

Com a crítica literària, va col·laborar en el setmanari Marcha; entre 1962 i1964 va dirigir la pàgina literària del diari uruguaià Época. Va ser codirectora de la revista Clinamen i formà part de la direcció de la revista Maldoror. Ja a Mèxic, participà en la fundació del periòdic Unomásuno. Ha publicat crítica literària també a El País, les revistes Crisis, de Buenos Aires, Eco, de Bogotá... Ha fet classes i seminaris, ha traduït llibres per al Fons de Cultura Econòmica, ha impartit conferències i lectures...

El 2019 ha publicat les seves memòries: Shakespeare Palace. Mosaicos de mi vida en México, on Vitale mescla en un desordre aparent records atzarosos i anàlisis clarividents, en una literatura radicalment contemporània[6]

Reconeixements[modifica]

El 2009 guanyà el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig (compartit amb el català Ramon Xirau i Subias).[7] I el 2014, el Premi al Mèrit Cultural de la Ciutat de Mèxic. El 2015 va rebre el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, el 2016 el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca i l'any següent, el Max Jacob de París.

El 2018 guanyà el Premi Cervantes,[8][5] segons el jurat, «per la seva paraula precisa i circumscrita a l’essencial», «una forma d’expressió que és alhora intel∙lectual i popular, universal i personal, transparent i profunda».[9]

El mateix any obtingué també el premi que atorga la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Premi FIL) de literatura en llengües romàniques.[10]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • La luz de esta memoria, 1949.
  • Palabra dada, 1953.
  • Cada uno en su noche, 1960.
  • Oidor andante, 1972.
  • Fieles (antologia), 1977.
  • Jardín de sílice, 1978.
  • Elegías en otoño, 1982.
  • Fieles, 1982.
  • Entresaca, 1984.
  • Sueños de la constancia, 1988 (Antologia).
  • Procura lo imposible, 1988.
  • Serie del sinsonte, 1992.
  • Paz por dos, 1994 (en col·laboració amb Enrique Fierro).
  • Donde vuela el camaleón, 1996.
  • Reducción del infinito, 2002.
  • Plantas y animales, 2003.

Crítica i assaig[modifica]

  • Juana de Ibarbourou. Vida y obra. Capítol Oriental Núm. 20, Montevideo, CEDAL, 1968.
  • José Santos González Vera o El humor serenísimo, San Juan de Puerto Rico, 1974.
  • Enrique Casaravilla Lemos, Mèxic, Universitat Autònoma de Mèxic, 1984.
  • Léxico de afinidades, Mèxic, 2014.

Memòries[modifica]

  • Shakespeare Palace. Mosaicos de mi vida en México. Lumen, 2019

Referències[modifica]

  1. «Ida Vitale, autora del mes al Versòdrom». Llegeix Barcelona, 11-02-2016. [Consulta: octubre 2019].
  2. Vitale I. «Reason Enough», Host Publications 2007.
  3. Massot, Josep «Ida Vitale, la llum de la memòria». La Vanguardia, 16-05-2014, pàg. 40.
  4. Fernández, Maria Eugenia «Ida Vitale: "La poesía es para todos, no puede ser especializada o recóndita"». eldiario.es, 05-09-2018.
  5. 5,0 5,1 Nopca, Jordi «La poeta uruguaiana Ida Vitale guanya el premi Cervantes 2018». Ara.cat.llegim, 15-11-2018.
  6. «Shakespeare Palace. Mosaicos de mi vida en México. Ida Vitale» (en castellà). el cultural, 11-01-2019. [Consulta: octubre 2019].
  7. (castellà) AFP (25 de novembre de 2009). «Uruguaya Ida Vitale y mexicano Ramón Xirau ganan el Premio Octavio Paz 2009», Diari de Yucatán. Consultat el 28 de novembre de 2009
  8. «Ida Vitale, premio Cervantes 2018» (en es). , 15-11-2018 [Consulta: 15 novembre 2018].
  9. García, Fernando «Vitale guanya el Cervantes per la seva poesia de precisió». La Vanguardia, 16-11-2018, pàg. 42 i 43.
  10. «La poetessa uruguaiana Ida Vitale, Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques». Casa Amèrica Catalunya, 04-09-2018. [Consulta: octubre 2019].