Fernando del Paso

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFernando del Paso
Fernando del Paso.jpg
Biografia
Naixement 1r abril 1935 (83 anys)
ciutat de Mèxic
Nacionalitat Mèxic mexicana
Educació Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Ocupació Escriptor, assagista, poeta, periodista, dramaturg, economista i diplomàtic
Període d'activitat 1958-2011
Gènere artístic Novel·la, poesia, teatre
Influències William Faulkner, James Joyce, Juan Rulfo i Lewis Carroll
Influències en Leonardo Padura, Fernando Velázquez Medina
Llengua castellà
Família
Cònjuge Socorro Gordillo
Fills Fernando, Alejandro, Adriana i Paulina
Premis

Twitter: FernandoDelPaso
Modifica les dades a Wikidata

Fernando del Paso Morante (Ciutat de Mèxic, 1 d'abril de 1935) és un escriptor, dibuixant, pintor, diplomàtic i acadèmic mexicà. És especialment reconegut per tres extenses novel·les que són considerades com a alguns dels millors exponents de la narrativa mexicana del segle xx: José Trigo (1966), Palinuro de México (1977) i Noticias del Imperio (1987).[1] Fou escollit guanyador del Premi Cervantes l'any 2015.[2]

Biografia[modifica]

Fernando del Paso va néixer l'1 d'abril de 1935 a Ciutat de Mèxic, en un domicili ubicat a la Colonia Roma, al carrer Orizaba, 150. Des dels seus primers anys va mostrar una inclinació pel dibuix i la literatura, les quals va desenvolupar durant la seva vida adulta. Va cursar l'ensenyament secundari al Colegio de San Ildelfonso, on va conèixer la seva esposa, Socorro Gordillo.

Va iniciar els estudis de Medicina, però va descobrir que no suportava la visió de la sang i les vísceres, per la qual cosa va canviar de carrera; va cursar dos anys d'Economia i va realitzar un seminari de Literatura a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. L'any 1955 va començar a treballar com a escriptor de textos per a diverses agències publicitàries, complementant aquesta feina amb la de periodista i locutor. En aquesta època, Del Paso va començar a escriure els poemes de Sonetos de lo diario, llibre que va publicar l'any 1958.

L'any 1965 va rebre la beca del Centro Mexicano de Escritores, i l'any següent es va publicar la seva primera novel·la, José Trigo, en la recentment creada editorial Siglo XXI. Es tracta d'una obra formalment sofisticada, amb influències de James Joyce, pel seu afany totalitzador i l'ús de diverses tènciques narratives, ambientada en els tallers ferroviaris de Nonoalco-Tlatelolco (on actualment s'aixeca el complex habitacional Nonoalco-Tlatelolco) durant la vaga de 1959. Tot i que va rebre el Premi Xavier Villaurrutia el mateix any de la seva aparició,[3] i de tenir l'aval de Juan Rulfo i Juan José Arreola, les crítiques inicials van ser adverses, a causa de la dificultat i complexitat de l'obra, que als elements històrics ja mencionats, agrega una àmplia varietat de registres lingüístics i elements de la mitologia asteca.[4]

L'any 1969 va rebre una beca de la fundació Ford i va viatjar a Iowa per participar en l'International Writing Program, per tal de poder dedicar-se a la seva carrera literària. Allà va residir amb la seva família fins a 1971, quan va sol·licitar i va obtenir la Beca Guggenheim, amb la qual es va instal·lar a Londres, on va treballar com a productor de programes de ràdio, escriptor i locutor a la BBC, al mateix temps que treballava en la seva segona novel·la, Palinuro de México, que va publicar l'any 1977.

Emparentada amb obres com Gargantua i Pantagruel de François Rabelais o Tristram Shandy de Laurence Sterne, aquesta novel·la narra les aventures del seu protagonista, Palinuro, estudiant de medicina, per la Ciutat de Mèxic, al mateix temps que el seu romanç amb la seva cosina Estefanía, de vegades narrades en tercera persona i de vegades pel mateix Palinuro. Entre els elements i diferents temes que es tracten a la novel·la, cal mencionar la crònica de la repressió policial a la Plaza de las Tres Culturas de México durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1968, la descripció minuciosa de la ciutat amb caràcter de personatge, el pastitx literari i la sàtira de la publicitat.[5] Palinuro... tingué una millor recepció crítica inicial que la seva predecessora, i va obtenir el Premi Rómulo Gallegos l'any 1982.

Després de viure catorze anys a la capital britànica, l'any 1985 es va traslladar a París, on va treballar com a assesor cultural a l'ambaixada de Mèxic, càrrec que va exercir durant tres anys, al mateix temps que treballava a Radio France Internationale com a escriptor i productor. Aquell mateix any, Palinuro de México fou traduït al francès; va rebre el reconeixement de la crítica francesa i el Premi al Millor Llibre Estranger a França. L'any 1986 va guanyar el premi Radio Nacional de España al millor programa en espanyol de caràcter literari per la seva Carta a Juan Rulfo.

L'any 1987 va publicar l'obra que ha resultat ser la més exitosa entre el públic i la crítica: Noticias del Imperio. Ambientada durant el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) i basada en la vida dels emperadors Maximilià I de Mèxic i la seva consort Carlota de Mèxic, aquesta novel·la enciclopèdica no es conforma amb una descripció monològica del que va succeir. Ans al contrari, Del Paso insisteix a oferir, de manera historiogràfica, totes les versions possibles dels incidents importants a la vida dels protagonistes i de la intervenció francesa a Mèxic. Per a tal finalitat, Del PAso es va documentar àmpliament durant el procés d'escriptura de l'obra. L'any 2007, una convocatòria organitzada per la revista NExos la va considerar la millor novel·la mexicana dels últims trenta anys.[6]

Aquesta obra va tenir una influència decisiva en altres de generacions posteriors, sobretot en escriptors cubans com Leonardo Padura a La novela de mi vida i una influència estilística sobre Fernando Velázquez Medina i la seva novel·la experimental Última rumba en La Habana.

L'any 1989 fou nomenat cònsol general de Mèxic a París, càrrec al qual va romandre fins a 1992, any en què va tornar a Mèxic després de 23 anys de viure a l'estranger, i va assumir el càrrec de director de la Biblioteca Iberoamericana Octavio Paz de la Universitat de Guadalajara. En aquesta ciutat va començar a treballar en la seva següent novel·la, en la qual s'explora el gènere de la literatura de suspens, i que es publica l'any 1995: Linda 67.

El maig de 2007, la Universitat de Granada li va retre homenatge en nomenar una de les seves biblioteques més grans, ubicada al Centro Universitario de la Ciénega, com Biblioteca-Mediateca Fernando del Paso.

Entre els reconeixements que ha obtingut, a més dels ja citats, destaquen: el premi Novela México 1975, Mazatlán de Literatura 1988, Nacional de Lingüística y Literatura 1991,[7] i Premi FIL de Literatura 2007. L'any 1993 fou nomenat Creador Emérito. L'octubre de 2006, fou escollit membre corresponent de l'Academia Mexicana de la Lengua.[8] És membre honorari del Seminario de Cultura Mexicana.[9] El 12 de febrer de 1996 va ingressar al Colegio Nacional de Mèxic amb el discurs «Yo soy un hombre de letras», el qual fou respost pel doctor Miguel León-Portilla.[10] Més recentment, el 5 de desembre de 2013 fou guardonat amb el doctorat Honoris Causa per la Universitat de Guadalajara; l'abril de 2014 fou guardonat amb el Premi Internacional Alfonso Reyes, el mateix dia que Del Paso feia 79 años; [11] i el novembre de 2015 el govern espanyol li va atorgar el Premi Cervantes, el més important de les lletres castellanes, en reconeixement a tota la seva obra.[12]

A més de la seva feina literària, Fernando del Paso ha fet incursions en el dibuix i la pintura: ha presentat les seves obres a Londres, Madrid, París i diverses ciutats dels Estats Units. A Ciutat de Mèxic ha exposat al Museu d'Art Modern de Mèxic i al Museo de Arte Carrillo Gil, i a Guadalajara, a l'Institut Cultural Cabañas i a l'antic convent del Carmen.

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

Poesia[modifica]

  • Sonetos de lo diario (1958)
  • De la A a la Z (1988)
  • Paleta de diez colores (1990)
  • Sonetos del amor y de lo diario (1997)
  • Castillos en el aire (2002)
  • PoeMar (2004)

Teatre[modifica]

  • La loca de Miramar (1988)
  • Palinuro en la escalera (1992)
  • La muerte se va a Granada (1998)

Conte[modifica]

  • Cuentos dispersos (1999)

Assaig[modifica]

  • El coloquio de invierno, amb Carlos Fuentes Macías i Gabriel García Márquez (1992)
  • Memoria y olvido. Vida de Juan José Arreola (1920-1947) (1994)
  • Viaje alrededor de El Quijote (2004)
  • Bajo la sombra de la historia. Ensayos sobre el islam y el judaísmo. vol. I. (2011)

Altres[modifica]

  • Douceur et passion de la cuisine mexicaine (1991)
  • Trece Técnicas Mixtas (1996)
  • 2000 caras de cara al 2000 (2000)
  • Castillos en el aire. Fragmentos y anticipaciones. Homenaje a Maurits Cornelis Escher (2002)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Destacan aportes de Fernando del Paso a la literatura universal» (en espanyol). Notimex, 01-04-2015. [Consulta: 3 abril 2015].
  2. Manrique Sabogal, Winston «El escritor mexicano Fernando del Paso gana el Premio Cervantes». El País, 12-11-2015.
  3. «Premio Xavier Villaurrutia». El poder de la palabra. [Consulta: 7 desembre 2009].
  4. Rodriguez Lozano, Miguel G. «José Trigo y la crítica literaria».
  5. «Biografia de Fernando del Paso».
  6. «Las mejores novelas de los últimos 30 años». El Universal.mx, 29-03-2007 [Consulta: 23 abril 2016].
  7. Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. «Premio Nacional de Ciencias y Artes». Secretaría de Educación Pública. Arxivat de l'original el 30 novembre 2015. [Consulta: 1r desembre 2009].
  8. «Miembros correspondientes». Academia Mexicana de la Lengua. Arxivat de l'original el 30 novembre 2015. [Consulta: 27 maig 2011].
  9. «Miembros honorarios». Seminario de Cultura Mexicana. Arxivat de l'original el 30 novembre 2015. [Consulta: 17 febrer 2012].
  10. «Miembro. Paso, Fernando del». El Colegio Nacional. [Consulta: 5 maig 2012].
  11. 11,0 11,1 «Fernando del Paso recibe el Premio Alfonso Reyes». Informador.mx, 01-04-2014 [Consulta: 23 abril 2016].
  12. «Fernando del Paso gana el Premio Cervantes 2015». , 12-11-2015 [Consulta: 23 abril 2016].
  13. Manrique, Winston. «El escritor mexicano Fernando del Paso gana el Premio Cervantes», 12-11-2015. [Consulta: 12 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Vidaurre, Carmen V. «Laberintos ópticos: Castillos en el aire de Fernando del Paso». A: Análisis del arte. Guadalajara: CUAAD, 2007, p. 281-292. ISBN 978-970-27-1389-0 [Consulta: 22 octubre 2011]. 
  • Vidaurre, Carmen V. «Estudios sobre narrativa mexicana». A: Galería de ecos. Guadalajara: Universidad de Guadalajara, 2004, p. 223. ISBN 968-7846-56-9 [Consulta: 22 octubre 2011]. 


Premis i fites
Precedit per:
Carlos Fuentes Macías
Terra Nostra
Premi Rómulo Gallegos
1982
Succeït per:
Abel Posse
Los perros del paraíso