Vés al contingut

Carmen Martín Gaite

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarmen Martín Gaite

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig, escriptura, escriptura creativa i professional, literatura juvenil, guionatge televisiu, traducció, periodisme i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil, crítica literària, guionista de televisió, novel·lista, poetessa, traductora, assagista, periodista, guionista, escriptora de contes Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, forma dramàtica i guió cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració del 50 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRafael Sánchez Ferlosio (1953–1970) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarta Sánchez Martín Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontMetzler Autorinnen Lexikon, (p.338–339) >>>:Martín Gaite, Carmen Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0554544 Musicbrainz: 33ad3960-d8f1-4409-a02e-437f380a50e4 Discogs: 2784335 Find a Grave: 7563176 Modifica els identificadors a Wikidata

Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de desembre de 1925 - Madrid, 23 de juliol de 2000) fou una escriptora espanyola representant de l'anomenada Generación de 1950.

Biografia

[modifica]

Nascuda el 8 de desembre de 1925 a la ciutat de Salamanca. Després d'estudiar l'ensenyament bàsic i el batxillerat es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. El 1950 es trasllada a viure a Madrid, on viu l'ambient bohemi de la ciutat al costat d'Ignacio Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio, amb el qual s'acabarà casant. Junts van tenir una filla, la qual va morir el 1985 amb 29 anys.

La seva obra literària s'inicià als anys 50 amb la publicació de relats i col·laboracions periodístiques a revistes i diaris com ABC, Blanco y Negro, Alcalá i Revista Española, entre d'altres. El 1957 publicà la seva primera novel·la, Entre visillos, que fou guardonada amb el Premi Nadal de novel·la, iniciant així una prolífica carrera literària que li va permetre guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 1978 per El cuarto de atrás; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres l'any 1986, juntament amb José Ángel Valente; el Premi Anagrama d'assaig el 1987 per Usos amorosos de la postguerra española; i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l'any 1994 pel conjunt de la seva obra. Col·laborà regularment amb els diaris Diario 16 i El País.

Allunyada de la Universitat, el 1992 aconseguí el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi doctoral Usos amorosos del siglo XVII en España. Martín Gaite morí la matinada del 23 de juliol de 2000 a la ciutat de Madrid.[1] És enterrada al cementiri d'El Boalo (Madrid), on residia durant temporades.

Estil

[modifica]

Les obres de Martín Gaite se centren en l'anàlisi de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. Interessada en la televisió i el cinema com a mitjà de comunicació, participà en els guions televisius de les sèries de TVE Teresa de Jesús (1984) i Celia (1992).

Els temes amorosos i existencials predominen entre els seus protagonistes, sempre gent comuna. Les frases són llargues i amb ús abundant d'adjectius. El lèxic és molt tradicional malgrat els temes contemporanis.

Obra publicada

[modifica]

Novel·les

[modifica]

Relats curts i contes

[modifica]
  • El balneario, 1954.
  • Las ataduras, 1960.
  • Cuentos completos, 1978.
  • El castillo de las tres murallas, 1981.
  • El pastel del diablo, 1985
  • Caperucita en Manhattan, 1990.

Teatre

[modifica]
  • A palo seco, 1957.
  • La hermana pequeña, 1959.

Poesia

[modifica]

Assaig

[modifica]
  • El proceso de Macanaz, 1969.
  • Usos amorosos del dieciocho en España, 1972.
  • La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas, 1973.
  • El cuento de nunca acabar, 1983.
  • Usos amorosos de la postguerra española, 1987, Premi Anagrama d'assaig.
  • Desde la ventana, 1987.
  • Agua pasada, 1992.
  • Cuadernos de todo, 2002.

Referències

[modifica]
  1. «ABC» (en castellà), 24-07-2000. [Consulta: 22 juliol 2016].

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Premi Príncep d'Astúries, Premi de les Lletres 1988 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Martín Descalzo
La frontera de Dios
Premi Nadal de novel·la
1957
Succeït per:
José Vidal Cadellans
No era de los nuestros
Precedit per:
José Luis Acquaroni Bonmatí
Copa de sombra
Premi Nacional de Narrativa
1978
Succeït per:
Jesús Fernández Santos
Extramuros
Precedit per:
Joaquim Lleixà
Cien años de militarismo en España.
Premi Anagrama d'Assaig
1987
Succeït per:
Carme Riera Guilera
La Escuela de Barcelona
Precedit per:
Carlos Bousoño Prieto
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1994
Succeït per:
Manuel Vázquez Montalbán