Carmen Martín Gaite

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarmen Martín Gaite
Carmen Martín Gaite.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 8 de desembre de 1925
Salamanca
Mort 23 de juliol de 2000(2000-07-23) (als 74 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Salamanca
Activitat professional
Ocupació Escriptora, periodista, guionista, traductora i assagista
Gènere Novel·la
Moviment Generació del 50
Dades familiars
Cònjuge Rafael Sánchez Ferlosio (1953–1970)
Premis i reconeixements

IMDB: nm0554544
Modifica dades a Wikidata

Carmen Martín Gaite (Salamanca, 8 de desembre de 1925 - Madrid, 23 de juliol de 2000) fou una escriptora espanyola representant de l'anomenada Generación de 1950.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda el 8 de desembre de 1925 a la ciutat de Salamanca. Després d'estudiar l'ensenyament bàsic i el batxillerat es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. El 1950 es trasllada a viure a Madrid, on viu l'ambient bohemi de la ciutat al costat d'Ignacio Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio, amb el qual s'acabarà casant. Junts van tenir una filla, la qual va morir el 1985 amb 29 anys.

La seva obra literària s'inicià als anys 50 amb la publicació de relats i col·laboracions periodístiques a revistes i diaris com ABC, Blanco y Negro, Alcalá i Revista Española, entre d'altres. El 1957 publicà la seva primera novel·la, Entre visillos, que fou guardonada amb el Premi Nadal de novel·la, iniciant així una prolífica carrera literària que li va permetre guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 1978 per El cuarto de atrás; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres l'any 1986, juntament amb José Ángel Valente; el Premi Anagrama d'assaig el 1987 per Usos amorosos de la postguerra española; i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l'any 1994 pel conjunt de la seva obra. Col·laborà regularment amb els diaris Diario 16 i El País.

Allunyada de la Universitat, el 1992 aconseguí el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi doctoral Usos amorosos del siglo XVII en España. Martín Gaite morí la matinada del 23 de juliol de 2000 a la ciutat de Madrid.[1] És enterrada al cementiri d'El Boalo (Madrid), on residia durant temporades.

Estil[modifica | modifica el codi]

Les obres de Martín Gaite se centren en l'anàlisi de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. Interessada en la televisió i el cinema com a mitjà de comunicació, participà en els guions televisius de les sèries de TVE Teresa de Jesús (1984) i Celia (1992).

Els temes amorosos i existencials predominen entre els seus protagonistes, sempre gent comuna. Les frases són llargues i amb ús abundant d'adjectius. El lèxic és molt tradicional malgrat els temes contemporanis.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Relats curts i contes[modifica | modifica el codi]

  • El balneario, 1954.
  • Las ataduras, 1960.
  • Cuentos completos, 1978.
  • El castillo de las tres murallas, 1981.
  • El pastel del diablo, 1985
  • Caperucita en Manhattan, 1990.

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • A palo seco, 1957.
  • La hermana pequeña, 1959.

Poesia[modifica | modifica el codi]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • El proceso de Macanaz, 1969.
  • Usos amorosos del dieciocho en España, 1972.
  • La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas, 1973.
  • El cuento de nunca acabar, 1983.
  • Usos amorosos de la postguerra española, 1987, Premi Anagrama d'assaig.
  • Desde la ventana, 1987.
  • Agua pasada, 1992.
  • Cuadernos de todo, 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ABC» (en castellà), 24-07-2000. [Consulta: 22 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Martín Descalzo
La frontera de Dios
Premi Nadal de novel·la
1957
Succeït per:
José Vidal Cadellans
No era de los nuestros
Precedit per:
José Luis Acquaroni Bonmatí
Copa de sombra
Premi Nacional de Narrativa
1978
Succeït per:
Jesús Fernández Santos
Extramuros
Precedit per:
Carlos Bousoño Prieto
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1994
Succeït per:
Manuel Vázquez Montalbán