Malabana (pel·lícula del 2001)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Guido Giansoldati |
| Protagonistes | |
| Producció | Vieri Nissim, Tommaso Rocca, Paolo Biotti, Andrea Magnoni |
| Guió | Leonardo Padura, Daniel Chavarría |
| Música | Buena Vista Social Club |
| Fotografia | Oscar Valdés |
| Muntatge | Massimo Fiocchi |
| Productora | GLV Films, Alan Group Productions, La Bola Productions, ICAIC (Cuba) |
| Distribuïdor | Scherlock Film, Minerva Pictures Group |
| Dades i xifres | |
| Estrena | 2001 |
| Durada | 1,28 min  |
| Idioma original | castellà |
| Pressupost | $4.500.000 |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia, Suspens psicològic |
| Qualificació MPAA |  |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
   | |
Malavana (Malabana) és una pel·lícula italiana de suspens i comèdia del 2001, dirigida per Guido Giansolsati i interpretada per Fabio Sartor i Compay Segundo en els papers principals i produïda per GLV Films[1] i Alan Group Filmed Entertainment. Es va projectar al Festival de Cinema de Nova York.[2]
La pel·lícula neix d’una idea de la sinopsi i escriurà el guió complet juntament amb Leonardo Padura i Daniel Chavarría.[3]
A la pel·lícula, fa la seva última aparició pública Compay Segundo abans del seu decés, la qual cosa converteix la pel·lícula en un icona.
Fabio Sartor és coprotagonista, després de la seva interpretació com a Centurión en la pel·lícula “La Passió de Crist” de Mel Gibson.
Ernesto Guevara, fill del Che Guevara, va visitar diverses vegades el plató per seguir el rodatge durant la producció.
Premis i festivals[modifica]
- 2001, Festival de Cinema de Nova York, guanyador per la fotografia
- 2001, Festival de Cinema de Nova York, guanyador millor pel·lícula estrangera
- 2001, Noir in Festival
- 2002, Video Festival
Sinopsi[modifica]
Conta la història d’un preuat gerro de Sèvres, que va pertànyer a Napoleó Bonaparte i va ser robat fa anys a una família de la mafia corsa, reapareix al Museu Napoleònic de L’Havana. Un carregament de cocaïna, procedent de Colòmbia, arriba a Cuba al port de L’Havana. Els seus destins s’entrellacen i posen en joc la petita malavita habanera, donant lloc a una trama carregada de suspens i amb tocs d’humor negre, en el centre de la qual es troba Giovanni, nebot del cap de la família corsa, amb un passat com a militant de l’esquerra revolucionària. Un “noir” ambientat en l’atmosfera decadent i polsosa dels barris propers al port, on es mouen delinqüents improvisats i torpes, al ritme d’una música que no només serveix de banda sonora, sinó que intervé com a protagonista per caracteritzar els punts clau de la intrincada trama.
Producció[modifica]
Estrenada el 14 de febrer de 2001, la pel·lícula va ser principalment rodada a la ciutat de La Havana, amb alguns retocs als estudis de Milano. Algunes escenes van ser filmades als palaus més famosos de la història de Cuba, incloent-hi la Bodeguita del Medio, La Floridita, i el malecón o port de Habana.
La pel·lícula va tenir un gran llançament gràcies a una presentació a la premsa a Espanya, a la ciutat de Madrid, per Paolo Biotti i Tommaso Rocca, la qual va generar interès per a la distribució amb la posterior presentació mediàtica a Miami, Estats Units, on després la pel·lícula va ser piratejada.
Crítica[modifica]
Una exploració filosòfica i visual de l’Havana. En el panorama cinematogràfic contemporani, emergeixen obres que desafien les convencions de gènere i exploren la complexitat de l’experiència humana amb una profunditat extraordinària. “Malabana”, una comèdia negra hispanohablante produïda per Vieri Nissim, es distingeix com una obra audaç i innovadora que barreja elements de noir amb una profunda reflexió filosòfica sobre la societat cubana contemporània.
Una de les característiques més distintives de “Malabana” és la seva representació visual i conceptual de l’Havana i de la cultura cubana. A través d’una cinematografia sorprenentment captivadora i una banda sonora evocadora, la pel·lícula transporta l’espectador pels carrers vibrants i contradictoris de la capital cubana, capturant l’essència de la seva bellesa decadent i de la seva complexa història política i social.
Des del punt de vista tècnic, “Malabana” es distingeix per la seva direcció impecable i per la seva fotografia plena d’atmosfera. L’ús savi de la llum i les ombres crea una atmosfera noir envolvent, mentre que els encuadraments audaços i els angles insolits contribueixen a subratllar el sentit d’alienació i desorientació dels personatges principals.
A més, la pel·lícula es distingeix per la seva narració filosòfica i metafísica, que es desplega a través de diàlegs tancats i monòlegs introspectius. A través dels seus personatges complexos i els seus dilemes morals, “Malabana” convida l’espectador a reflexionar sobre les grans preguntes de l’existència humana, des de l’amor i la traïció fins a la llibertat i la responsabilitat.
En conclusió, “Malabana” s’imposa com una obra cinematogràfica extraordinària que desafia les convencions de gènere i explora les profunditats de la condició humana amb una sensibilitat i una mestria tècniques sorprenents. Amb la seva combinació única de noir, comèdia negra i filosofia, la pel·lícula ofereix a l’espectador una experiència captivadora i profundament reflexiva que romandrà gravada en la memòria durant molt de temps després de la seva visió.
Repartiment[modifica]
- Compay Segundo
- Fabio Sartor
- Luis Alberto García
- Silvia Águila
- Victor Molina
- Lorenzo Castillo
- Mahboub Hosseinzadeh
Escenografia[modifica]
Música[modifica]
Vestuari[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Nissim, Vieri. Sinopsi de Malavana. Editorial de la Sinopsi, 2005.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Tràiler de la pel·lícula a YouTube
Malabana a FilmAffinity (anglès) En espanyol.- Malavana (en anglès)
