La noche de los tiempos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLa noche de los tiempos
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Autor Antonio Muñoz Molina
Llengua castellà
Publicació Espanya
Detalls de l'obra
Tema Guerra Civil Espanyola
Gènere novel·la
Personatges
Lloc de la narració Madrid i Nova York
Subjecte representat Telefónica Building Tradueix i University City of Madrid Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La noche de los tiempos és una novel·la de l'escriptor espanyol Antonio Muñoz Molina publicada en 2009.[1]

Argument[modifica]

Narrada sobre la tècnica de flashback, la novel·la se centra en la sortida d'Espanya de l'arquitecte Ignacio Abel amb destinació a una universitat nord-americana (en la qual ha estat contractat pel magnat Philip Van Daurin per dissenyar la nova biblioteca) en el mes d'octubre de 1936, intercalant els seus propis records, des del punt de vista omniscient de la història de la seva vida: Des dels seus orígens humils com a fill d'un mestre d'obra en el Madrid de principis de segle XX, al seu ascens en l'escala social, gràcies als seus estudis, el seu treball en les obres de la Ciutat Universitària de Madrid i el seu matrimoni amb Adela, una dona major que ell, pertanyent a una família acomodada i de tradició catòlica i conservadora, que li va donar dos fills (Lita i Miguel), així com la seva aventura amorosa amb la nord-americana Judith Biely iniciat a la fi de 1935 i que es veu abruptament interromput el 19 de juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. L'obra recrea les primeres setmanes del conflicte tal com es van viure a la ciutat de Madrid.

Referències històriques[modifica]

En el llibre apareixen reflectits com a personatges integrats en la novel·la, figures històriques de l'època, com Juan Negrín, Pedro Salinas, Rafael Alberti, José Moreno Vila, Manuel Azaña o José Bergamín, amb els quals en un moment o un altre coincideix el protagonista de la novel·la. En el camp de l'arquitectura destaquen les referències a les obres d'Eduardo Torroja.

Referències[modifica]

  1. País, Ediciones El «Los mejores libros en español de los últimos 25 años» (en es). EL PAÍS, 28-10-2016.