Juan García Hortelano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan García Hortelano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1928 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1992 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, crític literari Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLuciana de Lais Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan García Hortelano (Madrid, 14 de febrer de 1928 - Madrid, 3 d'abril de 1992) va ser un escriptor espanyol.

Trajectòria[modifica]

Fill del metge i químic Juan García Gutiérrez i de Milagros Hortelano Martínez, Juan García Hortelano va sofrir la Guerra Civil en una infància lliure però perillosa entre Conca i Madrid. El seu avi tenia una bona biblioteca i Juan, que era un gran lector, la feia servir igual que la Biblioteca de l'Ateneu de Madrid. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid l'any 1950, un any més tard s'afiliava al Partit Comunista i guanyava una oposició en l'Administració Civil en 1953.[1]

L'any 1964 va conèixer a la seva dona María i fruit d'aquesta relació va néixer la seva filla Sofia.

Durant tota la seva vida, García Hortelano —autodidacta en matèria de literatura— es va dedicar a l'exercici de l'escriptura amb disciplina, sense abandonar mai el seu treball com a funcionari administratiu de la Comunitat de Madrid: fins i tot quan la seva obra va començar a ser reconeguda més enllà del cercle dels seus íntims, Hortelano va continuar treballant.

En un article va parlar del seu gaudi d'una clandestinitat, que calla les seves preferències i aguanta les alienes. El que no va impedir que conreés l'amistat de molts altres escriptors com Juan Benet, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé i Ángel González.[2]

García Hortelano va escriure des dels catorze anys. Va acudir a diverses tertúlies literàries, no només la del Cafè Gijón. Es va presentar a certàmens literaris sense èxit, al principi, fins que finalment la seva novel·la Barrio de Argüelles va resultar finalista del Premi Nadal l'any 1956, tot i que no va arribar a publicar-se mai.

L'any 1959 va publicar la seva primera novel·la, Nuevas amistades, que va obtenir el Premi Biblioteca Breve; i va guanyar el Formentor amb Tormenta de verano, que es va traduir a dotze llengües. Admirador de Flaubert, Proust, Sartre, Boris Vian (de qui va ser traductor al castellà) i de Cervantes, o Galdós, entre d'altres, també va escriure poesia.[1] Va ser assessor literari amb Jaime Salinas Bonmatí per Alfaguara; va ser amic de l'editor Carlos Barral, amb qui va traduir la primera novel·la de Walser que es va conèixer a Espanya. I va ser membre del jurat del premi «La sonrisa vertical» de literatura eròtica. A més, va traduir a Céline i va fer una excel·lent antologia dels poetes de la seva generació, els cinquanta (1978).

Hortelano també va publicar contes i assajos sobre literatura sobre autors com (Jovellanos, Cessés Pavese, Kafka, Walser i Proust, Céline, Sartre i el nouveau roman, Machado, Salinas, Onetti i Barral).

L'any 1988 li van diagnosticar un càncer de pulmó. Va morir a Madrid el 3 d'abril de 1992.

Les seves obres completes han estat publicades per l'empresa editorial Lumen.

Casualment, un altre escriptor espanyol, Francisco García Hortelano, va haver de buscar-se el pseudònim de Francisco Casavella per diferenciar-se d'ell.

Obres[modifica]

  • 1959 Nuevas amistades. Premi Biblioteca Breve.
  • 1961 Tormenta de verano. Premi Formentor.
  • 1967 Gente de Madrid. Relats.
  • 1972 El gran momento de Mary Tribune.
  • 1975 Apólogos y milesios. Relats.
  • 1977 Echarse las pecas a la espalda. Poesia.
  • 1979 Los vaqueros en el pozo. Quarta novel·la.
  • 1982 Gramática parda, novela. Premi de la Crítica de narrativa castellana.
  • 1986 Preparativos de boda. Relats.
  • 1987 Mucho cuento, Relats.
  • 1988 Los archivos secretos, Relats.
  • 1990 Muñeca y macho. Novel·la paròdica
  • 1995 La incomprensión del comercio. Poesia.
  • 1997 Crónicas correspondidas. Assaigs
  • 2001 Invenciones urbanas. Entrevistes i assaigs
  • 2008 Cuentos completos.
  • 2008 Crónicas, invenciones, paseatas.Assaigs.

Enllaços externs[modifica]

Fonts[modifica]

  • B. C. Zinn, The Problem of Personal and Social Identity in the Novels of JGH, Univ. of Pennsylvania, 1980.
  • D. Troncoso, La narrativa de JGH, Univ. de Santiago, 1985.
  • Compàs de lletres, 2, 1993, númro dedicago a JGH.
  • Bibliografia i entrevistes: Invencions urbanes, Quatre. edicions, 2001.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Juan García Hortelano. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 24 desembre 2015].
  2. ↑ Ruiz Mantilla, Jesús. «García Hortelano, o el narrador puro». El País. [Consulta: 24 desembre 2015].


Premis i fites
Precedit per:
José María Guelbenzu
El río de la luna 		Premi de la Crítica de narrativa castellana
1982 		Succeït per:
Juan Benet
Herrumbrosas lanzas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_García_Hortelano&oldid=32547187»