Vés al contingut

Cesare Pavese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCesare Pavese

Cesare Pavese, il poeta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Santo Stefano Belbo (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1950 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi
SepulturaSanto Stefano Belbo Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTorí (1946–1950)
Roma (1945–1946)
Torí (1936–1945)
Brancaleone (Itàlia) (1935–1936)
Torí (1916–1935)
Santo Stefano Belbo (1908–1916) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí - filologia anglesa (1926–1930)
Liceu clàssic Massimo d'Azeglio
Sociale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa, poesia, crítica literària, traducció i traducció de l'anglès Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, novel·lista, crític literari i traductor italià
GènerePoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Павезе Чезаре)
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0667610 The Movie Database: 563075
Musicbrainz: 8273d899-34b5-40ed-9968-e635e076ac9a Discogs: 936300 Find a Grave: 9009057 Modifica els identificadors a Wikidata


Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, Cuneo, Itàlia, 9 de setembre de 1908 - Torí, 27 d'agost de 1950) fou un poeta i novel·lista italià.

Durant tota la vida, tractà de vèncer la soledat interior, que veia com una condemna i una vocació. Va estudiar lletres clàssiques i filologia anglesa a la Universitat de Torí on es feu amic, entre d'altres, de Leone Ginzburg, Norberto Bobbio, Massimo Mila i Giulio Einaudi.

Després de llicenciar-se amb un treball sobre Walt Whitman, es dedica a traduir nombrosos escriptors nord-americans i anglosaxons, com Sinclair Lewis, Herman Melville, Sherwood Anderson, John Dos Passos, Gertrude Stein, John Steinbeck, Ernest Hemingway, James Joyce, Charles Dickens i Daniel Defoe, així com a escriure poesia, contes i crítica literària.

Ben aviat de la fundació de l'editorial Einaudi en fou col·laborador. Poc temps després, amb altres companys de redacció, és acusat d'antifeixisme i condemnat de primer a pena de presó a Torí i Roma; tot seguit és desterrat a confinament al poble calabrès de Brancaleone.

Tornat a la feina editorial a Einaudi, durant els anys de la Segona Guerra Mundial n'esdevingué el director editorial de fet, sota dures condicions de resistència a l'ocupació.

Es va suïcidar als quaranta-un anys, en una cambra de l'Hotel Roma de Torí, a la plaça de Carlo Felice, ben a prop de l'estació de Porta Nuova.

Obra traduïda al català

[modifica]
  • El diable als turons (Il diavolo sulle colline). Trad. i pròleg d'Edmon Vallès. Barcelona: Proa, 1964 («Biblioteca A tot vent», 116).
  • La lluna i les fogueres (La luna e i falò). Trad. de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Edicions 62, 1965 («El balancí», 12).
  • El bell estiu (La bella estate). Trad. de Bonaventura Vallespinosa. Pròleg de Baltasar Porcel. Barcelona: Proa, 1967 («Biblioteca A tot vent», 131).
  • El company (Il compagno). Trad. de Francesc Parcesisas. Barcelona: Edicions 62, 1967 («El balancí», 37).
  • La teva terra (Paesi tuoi). Trad. de Francesc Parcerisas. Barcelona: Edicions 62, 1968 («El balancí», 44).
  • L'ofici de viure (Il mestiere di vivere). Trad. de Bonaventura Vallespinosa. Barcelona: Anagrama, 1969 («Textos», 1).
  • Treballar cansa (Lavorare stanca). Trad. de Josep Maria Muñoz i Pujol. Introducció de Giuseppe Tavani. Barcelona: Curial, 1978 («Clàssics Curial», 12).
  • Entre dones soles (Tra donne sole). Trad. i pròleg de Francesc Vallverdú. Barcelona: Proa, 1980 («Biblioteca A tot vent», 193).
  • Fira d'agost i altres contes (Feria d'agosto et al.). Trad. de Francesc Miravitlles. Barcelona: Edicions 62, 1988 («MOLU. Segle XX», 28).
  • La platja (La spiaggia). Trad. d'Antoni Vicens. Barcelona: Columna, 1990 («Columna», 77).
  • Vindrà la mort i tindrà els teus ulls (Verrà la morte e avrà i tuoi occhi). Text bilingüe en italià i català. Trad. de Joan Tarrida. Pròleg d'Antoni Marí. Barcelona: Edicions 62, 1991 («Els llibres de l'escorpí. Poesia universal del segle XX», 5).