Norberto Bobbio
.svg){kind=logo}
Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del segle xx.[1]
Després de graduar-se a la universitat de la seva ciutat natal va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des de 1935 fins a 1938, a Siena des de 1938 fins a 1940, i a Pàdua des de 1940 fins a 1948. Finalment va tornar a exercir la docència a Torí on va ser professor emèrit de Filosofia Política i membre corresponent de l'Acadèmia Britànica. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de París, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chambéry.
Tant als seus ensenyaments com a les seves moltes obres, com Política i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, i ha tractat de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l'ordre constitucional i en el rebuig als mètodes antidemocràtics, incloent, com és obvi, l'anàlisi i la crítica a la corrupció que ha caracteritzat la vida política italiana de la segona meitat del segle XX i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les dècades dels anys 1960 i 1970.
Als anys cinquanta, Bobbio dedica diversos escrits a la defensa de la teoria pura del dret de Hans Kelsen contra les crítiques de iusnaturalistes i marxistes. En aquesta època, Bobbio concep l'ordenament jurídic des d'un punt de vista estructural inspirat en el positivisme jurídic de Kelsen. Bobbio és un dels principals exponents del socialisme liberal.
Pensament general
[modifica]La producció intel·lectual de Norberto Bobbio abasta més de set dècades, des de la dècada de 1930 fins a l’inici del segle XXI, i ha estat descrita com un «clàssic del segle XX» internacionalment reconegut.[2]
La seva obra estudia el dret i la política mitjançant un mètode filosòfic que descriu «filosofia com a concepció del món». Aquest mètode es concreta en una reconstrucció històrica que combina l'anàlisi conceptual de la tradició analítica amb l'examen de les teories de grans pensadors clàssics (Hobbes, Rousseau i Kant, entre altres). Per Bobbio, filosofia, dret i política formen una unitat inseparable.[3]
Positivista jurídic inquiet i socialista liberal
[modifica]Bobbio és considerat un dels màxims exponents del positivisme jurídic italià i del realisme polític. No obstant això, el seu deixeble Sergio Cotta va encunyar per a ell la definició de «positivista inquiet» que Bovero complementa amb «realista insatisfet».[4]
Per a Bobbio, el món de les regles jurídiques és autònom respecte de la moral —el dret injust és dret, tal com sostenia Kelsen—, però a això afegeix un matís crucial: «el dret injust no ha de ser obeït». La qüestió de la justificació de les regles a les quals estem sotmesos no pot prescindir d’una apel·lació a principis de valor que transcendexen les normes positives.[5][6]
Aquesta tensió entre el realisme analític i la recerca d’ideals es manifesta també en la seva adscripció política. Bobbio és un socialista liberal, una fórmula que ell mateix considerava oximòrica i que algun crític ha qualificat d'ircocerv —un animal fantàstic, imaginari—, però que per a Bobbio només pot sostenir-se en la història concreta.[6]
Norberto Bobbio defensava que les fórmules de socialisme liberal i liberalsocialisme expressen la necessitat de fer convergir demandes històricament separades en un projecte polític comú. Segons l’autor, una política d’esquerres «ha de ser liberal i socialista», ja que el liberalisme aporta la defensa de la llibertat i dels drets individuals, mentre que el socialisme posa l’accent en la igualtat i la justícia social.[7]
Per a Bobbio, la qüestió dels drets —especialment dels drets socials, que considera imprescindibles per fer efectius els drets de llibertat— és central per orientar una esquerra renovada. En aquesta concepció, la democràcia constitueix l’espai institucional on la tensió entre llibertat i igualtat pot articular-se i resoldre’s pacíficament.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Norberto Bobbio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Ruiz Miguel, Alfonso. «Norberto Bobbio: las enseñanzas del siglo XX» (en castellà). Universidad Autónoma de Madrid.
- ↑ Martínez, Alexander Avila; Lozano, Milton Fernando Dionicio «Norberto Bobbio: la filosofía como concepción del mundo y su método de investigación» (en castellà). Revista Filosofía UIS, 23, 2, 2024, p. 181–194.
- ↑ «Bovero: «Realismo e diritti, la lezione di Norberto Bobbio»» (en italià), 09-01-2024. [Consulta: 29 maig 2026].
- ↑ Luigi, Ferrajoli. «Derecho y democracia en el pensamiento de Norberto Bobbio» (en castellà). Cuadernos de Filosofía del Derrecho, 28 ISSN: 0214-8676 pp. 15-36, 2005.
- 1 2 «Vent'anni senza Bobbio, filosofo degli ossimori» (en italià), 09-01-2024. [Consulta: 29 maig 2026].
- 1 2 Livorsi, Franco. «Intervista a Norberto Bobbio sul liberalsocialismo» (en italià), 02-09-2019. [Consulta: 29 maig 2026].
Enllaços externs
[modifica]
- Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica
- Filòsofs torinesos
- Filòsofs del dret
- Politòlegs europeus
- Historiadors torinesos
- Professors de ciències polítiques
- Professors de filosofia
- Alumnes de la Universitat de Torí
- Naixements del 1909
- Morts a Torí
- Professors de la Universitat de Torí
- Professors de la Universitat de Camerino
- Doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Bolonya
- Doctors honoris causa per la Universitat de Buenos Aires
- Morts el 2004
- Filòsofs nascuts al segle XX
- Filòsofs morts al segle XXI