Giulio Einaudi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiulio Einaudi
Giulio Einaudi.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata
Dogliani (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Magliano Sabina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEditor, editor i empresari Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsLudovico Einaudi Modifica el valor a Wikidata
ParesLuigi Einaudi Modifica el valor a WikidataIda Einaudi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMario Einaudi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Giulio Einaudi (Dogliani, 2 de gener de 1912Roma, 6 de març de 1999) fou un editor i intel·lectual italià. Nascut a Dogliani, província de Cuneo (Piemont), fill de Luigi Einaudi i Ida Pellegrini. El seu pare esdevindria, 36 anys després, president de la República italiana.

Va estudiar al Liceo classico Massimo d'Azeglio de Torí. Entre els seus amics, exalumnes del centre, hi havia personalitats com Cesare Pavese, Norberto Bobbio i altres. També va estudiar a la facultat de Medicina de la ciutat i fou alumne de Giuseppe Levi, gran anatomista i pare de l'escriptora Natalia Ginzburg.

El 15 de novembre de 1933, quan tenia 21 anys, va fundar l'editorial que porta el seu nom: Giulio Einaudi Editore, amb seu a Torí al tercer pis de la via Arcivescovado 7, al mateix edifici on hi havia hagut el setmanari L'Ordine Nuovo d' Antonio Gramsci.

Per les seves activitats antifeixistes fou arrestat l'any 1935. Va participar en la Resistència italiana contra Mussolini.

La persecució del règim va perjudicar l'editorial amb un control absolut des del 1935 al 1943. Després del 1945, amb esforços heroics de distribució i difusió, es convertiria en una de les editorials europees de més prestigi intel·lectual.

Giulio Einaudi es caracteritzava per una extraordinària vitalitat i una enorme curiositat, cosa que es tralladà ala seu catàleg. Va escollir els millors col·laboradors italians; es va adherir a projectes estrangers com el d'Einaudi- Gallimard i, més tard, amb el de Carlos Barral.

Els seus llibres estaven editats magníficament i eren assequibles econòmicament. Va descobrir grans autors italians com (Carlo Levi, Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini, Leonardo Sciascia, Elsa Morante, Carlo Emilio Gadda i estrangers: Thomas Mann, Man Ray, Lévi-Strauss, etc. Els seus llibres en tapa tova han estat una icona, tot i que al final, al 1984, els mercats imposaren la integració en el grup Mondadori.

Va tenir dues dones, Clelia i Renata, i sis fills. És pare de Ludovico, pianista i compositor.

Referències[modifica]

  • Giulio Einaudi, En diálogo con Severino Cesari, Anaya-Mario Muchnik, Madrid, 1994.
  • Natalia Ginzburg, Léxico familiar, Lumen, Barcelona, 2016.

Bibliografia[modifica]

  • Luciana Buccellato, «EINAUDI, Giulio» la voce nella Enciclopedia Italiana - VI Appendice, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2000.
  • Fragmentos de memoria València : Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1990.

199 p. Col·lecció Debates/Biografía ; 10 ISBN 847822999X

  • Giulio Einaudi en diálogo con Severino Cesari traducció d'Esther Benítez

Madrid : Anaya & Mario Muchnik, 1994 306 p. Col·lecció Europeos sin fronteras ISBN 8479791012

  • Tutti i nostri mercoledì, Bellinzona, Casagrande, 2001, converses amb Paolo Di Stefano.