Gustavo Martín Garzo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGustavo Martín Garzo
Gustavo Martín Garzo - Seminci 2011.jpg
Biografia
Naixement 1948 (69/70 anys)
Valladolid
Activitat
Ocupació Escriptor i escriptor de literatura infantil
Gènere artístic Novel·la, assaig i literatura infantil i juvenil
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Gustavo Martín Garzo (Valladolid, 1948) és un escriptor espanyol. Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat de Psicologia, és fundador de les revistes literàries Un ángel más i El signo del gorrión. Ha col·laborat amb els seus articles en els mitjans més importants del país i ha participat en múltiples congressos de literatura. Està casat amb la també escriptora Esperanza Ortega.

Obra literària[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Luz no usada (Consejería de Educación y Cultura, 1986)
  • Una tienda junto al agua (Los infolios, 1991)
  • El amigo de las mujeres (Caja España, 1991). Premio Emilio Hurtado. Relatos
  • El lenguaje de las fuentes (Lumen, 1993). Premio Nacional de Narrativa
  • Marea oculta (Lumen, 1993). Premio Miguel Delibes
  • La princesa manca (Ave del Paraíso, 1995)
  • La vida nueva (Lumen, 1996)
  • Los cuadros del naturalista (Alianza, 1997)
  • Ña y Bel (Ave del Paraíso, 1997)
  • El pequeño heredero (Lumen, 1997)
  • Las historias de Marta y Fernando (Destino, 1999). Premi Nadal
  • El valle de las gigantas (Destino, 2000)
  • La soñadora (Areté-Lumen, 2001)
  • Pequeño manual de las madres del mundo (R que R, 2003), reeditado como Todas las madres del mundo (Lumen, 2010). 50 relatos breves
  • Los amores imprudentes (Areté-Lumen, 2004)
  • Mi querida Eva (Lumen, 2006). Premi Mandarache (2008)
  • El cuarto de al lado (Lumen, 2007)
  • El jardín dorado (Lumen, 2008)
  • La carta cerrada (Lumen, 2009)
  • Tan cerca del aire (Plaza & Janés, 2010). Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella
  • Y que se duerma el mar (Lumen, 2012). Esta obra fue finalista del Premi de la Crítica de Castella i Lleó en 2013.[1]
  • La puerta de los pájaros (Impedimenta, 2014). Con ilustraciones de Pablo Auladell
  • Donde no estás (Destino, 2014). Obra finalista del Premi de la Crítica de Castella i Lleó en 2016.[2]
  • No hay amor en la muerte (Destino, 2017).[3]

Narrativa infantil[modifica]

  • Una miga de pan (Siruela, 2000). Finalista del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil
  • Tres cuentos de hadas (Siruela, 2003). Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil
  • Dulcinea y los caballeros dormidos (Edelvives, 2005). Àlbum il·lustrat
  • Un regalo del cielo (SM, 2007). Àlbum il·lustrat
  • El pacto del bosque (El jinete azul, 2010). Àlbum il·lustrado

Assaig[modifica]

  • El pozo del alma (Anaya, 1995)
  • El hilo azul (Aguilar, 2001). Recopilació d'articles periodístics
  • El libro de los encargos (Areté-Lumen, 2003)
  • La calle del paraíso (El pasaje de las letras, 2006). Recopilació d'articles periodístics
  • Sesión continua (El pasaje de las letras, 2008)
  • Una casa de palabras (2013)

Llibres col·lectius[modifica]

  • Participà en Nocturnario (2016), un llibre col·lectiu amb collages d'Ángel Olgoso en el qual 101 escriptors hispanoamericans van aportar un text per acompanyar cadascuna de les imatges.[4]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Luis Goytisolo i Gay
Estatua con palomas
Premi Nacional de Narrativa
1994
Succeït per:
Carme Riera Guilera
Dins el darrer blau
Precedit per:
Lucía Etxebarria de Asteinza
Beatriz y los cuerpos celestes
Premi Nadal de novel·la
1999
Succeït per:
Lorenzo Silva
El alquimista impaciente
Precedit per:
Mariasun Landa
Kokodriloa ohe azpian
Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil
2004
Succeït per:
Antonio Rodríguez Almodóvar
El bosque de los sueños
Precedit per:
Àlex Rovira i Francesc Miralles
La última respuesta
Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella
2010
Succeït per:
Jordi Sierra i Fabra
Sombras en el tiempo