Cabra (Còrdova)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCabra
Bandera de Cabra Escut de Cabra
Bandera de Cabra Escut de Cabra
Castillo de Cabra.jpg

Localització

37° 28′ 19″ N, 4° 26′ 01″ O / 37.4718153°N,4.4335616°O / 37.4718153; -4.4335616
Estat Espanya
Comunitat autònoma Andalusia
Província província de Còrdova
Població
Total 20.704 (2016)
• Densitat 90,78 hab/km²
Llengua castellà
Geografia
Superfície 228,07 km²
Altitud 452 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Fernando Priego Chacón
Indicatius
Codi postal 14940
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 14013
Altres dades
Agermanament Linares
Galiano Island
Santa Coloma de Gramenet

Web www.cabra.es
Modifica dades a Wikidata

Cabra és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa. En el cens de 2007 tenia 21087 habitants i un territori de 229 km². Es troba a 72 km de Còrdova i a 452 m sobre el nivell del mar. El codi postal és 14940.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Cabra en el segle XX.
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1996
12.127 12.360 14.951 16.455 20.779 22.174 20.739 20.438 20.073 20.306 20.707
Evolució demogràfica de Cabra els darrers 10 anys.
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
20.707 20.819 20.744 20.711 20.645 20.711 20.724 20.837 20.940 20.935

Història[modifica]

Sota els romans es deia Igabrum i era una de les principals de la Bètica segons Plini el Vell; el nom va evolucionar cap a Bebro i en temps dels gots a Egabro o Agabro. El cristianisme s'hi va introduir al segle IV i fou seu d'un bisbat en el que el bisbe Sinagri va assistir al concili d'Iliberi, i Joan al III Concili de Toledo; altres bisbes posteriors foren Deodat, Bracanda, Bratí i Constantí, tots del segle VII. S'esmenten bisbes també sota domini àrab després del 712. A la ciutat es va establir el jund de Wasit (743-745) i va adoptar el nom de Qabra (deformació d'Agabro). Fou capital d'un cercle (kura) sota els emirs i califes omeies, del qual en formava part Écija (el mateix cadi tenia jurisdicció sobre les dues viles). La regió tenia abundants oliveres i una vegetació luxuriosa i la vila tenia mesquita de tres naus, i un mercat actiu; a la rodalia s'explotaven mines de plom. El poeta Mukaddam ibn Muafa (mort el 912) era natiu de la ciutat.

El 1029/1030 va passar al rei de Granada Habús ibn Maksan. Va caure en mans dels castellans de Ferran III el Sant el 1244. Alfons X el Savi la va donar a la ciutat de Còrdova el 1258; Sanç IV de Castella el Brau la va concedir al seu fill al seu fill l'infant Pere (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros, el fill del qual, Sanx, la va permutar amb l'orde de Calatrava per la vila de Santa Olalla.

En temps d'Alfons XI de Castella se'n va apoderar Juan Ponce de Cabrera i la va defensar contra el mestre de l'orde de Calatrava Juan Núñez de Prado. Va caure en poder dels musulmans el 1333 quan la va ocupar el nasrida Muhammad IV de Granada, qui en va fer destruir les muralles i part del castell i va portar als habitants captius a Granada, abandonant la ciutat; fou repoblada per l'orde de Calatrava; sembla que els granadins van retornar i que fou finalment Alfons XI el que la va reconquerir definitivament, i la va donar a la seva amant Leonor de Guzmán. Enric II de Castella va donar el títol de comte de Cabra al seu fill bastard Enric, duc de Medina Sidonia, però a la seva mort va retornar a la corona. Enric IV de Castella va concedir el comtat de Cabra a Diego Fernández de Córdoba, en recompensa pels seus serveis. El títol va arribar per herència a les cases de Sessa i Altamira.

Les ruïnes del castell musulmà encara existeixen.

Personatges il·lustres[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia Espasa, 10, 196-197

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabra (Còrdova) Modifica l'enllaç a Wikidata