Torre o alqueria de Carabona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Torre o alqueria de Carabona
Dades bàsiques
Tipus torre
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipi Borriana

39° 52′ 33″ N, 0° 07′ 14″ O / 39.8758°N,0.120644°O / 39.8758; -0.120644
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010939
Modifica dades a Wikidata

La Torre de Carabona, també anomenada Alqueria de Carabona, és un Bé d'Interès Cultural, que es troba al municipi de Borriana, junt al " Camí del Palmerar ", a uns 250 metres del " Camí Vell de València ", a la comarca de la Plana Baixa, amb anotació ministerial número: RI - 51-0010939, i data d'anotació quatre de desembre de 2002; segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[1]

Es tracta, com el seu nom indica, d'una antiga alqueria, datada als segles XIII- XVIII.[1] Així, aquesta alqueria fortificada originalment, es remunta a l'època musulmana. Es tractava d’estructures defensives per la necessitat de disposar d’explotacions agrícoles fora dels nuclis urbans.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Carabona, que s'anomenava antigament " Alberg ", va arribar a ser, abans de la Reconquesta, el principal nucli habitat del municipi de Borriana. Després de la conquesta pels cristians d'aquests territoris de Carabona van ser donats pel rei Jaume I als germans Leonardo i Joan d'Ager el tres de novembre de 1219. Com que aquesta donació no es va fer efectiva, anys més tard, a 1233, en el setge de Borriana, el mateix rei, novament, donava Carabona, aquesta vegada a l’Orde militar de Sant Jordi d'Alfama, segons consta en carta de donació feta, més tard, per Jaume II d’Aragó concedia a aquesta Ordre al març de 1307 (aquestes constants referències a la donació a l'Orde de Sant Jordi d'Alfama poden deure’s als problemes que aquesta ordre va tenir al llarg de la seva existència, ja que encara que va ser fundada per Pere II d'Aragó a 1201 no va ser aprovada per la Seu Apostòlica fins a 1373. l'ordre es va fusionar amb la de Montesa i això va tornar a produir canvis considerables).[1][3]

Després de la unió de l'Orde de Sant Jordi amb la de Montesa, al gener de 1400, Carabona va quedar sota el Senyoriu de Montesa. Més tard, al segle XVI Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que van acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de Nules, segons escriptura autoritzada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre aquest fet a l'Arxiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any 1590. Documentació posterior, que es troba a l'Arxiu Històric parroquial de Borriana, posa en relleu que el 1775 l'alqueria estava en mans de la senyora Margarita Llorens, que la va obtenir del seu pare don Bautista Llorens, qui la va comprar als Pares del Remei de València per 4.000 lliures, 200 terres de comptat.[4] Amb el temps va passar a pertànyer als hereus de donya María Garcés de Marcilla i finalment va acabar sent propietat de l'Ajuntament de Borriana.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La torre presenta una planta rectangular, de 10,95 metres per 6,10 metres, i una alçada de fins a 9.20 metres, ja que té tres altures: una planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, presentant un aler acabant en una teula corba.[1]

Per accedir d'una planta a una altra s'utilitza una escala de volta. La disposició de la planta, fa pensar que la torre primitiva havia de tindre menor mida del que té actualment, tot i que aquesta possibilitat es veu poc reforçada per la disposició dels carreus en els extrems de l'edifici actual, ja que aquests ens vénen a indicar que aquesta suposició, només seria possible en el cas que el seu s'hagués produït una considerable destrucció de la torre primitiva.[1]

També es pot veure una diferència de cota dels forjats de la primera planta, la qual cosa ve a significar que la construcció no es va realitzar en un únic moment, sinó que hi va haver diferents etapes en la construcció. Així, inicialment es va haver de començar a construir durant el segle XIII, etapa en què es va dur a terme la porta adovellada de la façana, per la seva banda, les espitlleres, el pilar de la planta superior i la coberta pertanyen a un altre moment constructiu, datat al segle XVIII (el 1755 es va transformar en casa de camp),[5] quan es van construir també quatre habitatges annexes i possiblement es dugués a terme la construcció de la torre.[1]

Respecte a la tipologia de l'habitatge, per la distribució de la planta baixa, podria qualificar-se com rural, ja que la cuina i la zona de fer vida estan en una mateixa estança, la qual a més, connecta amb les quadres, per la seva banda, la planta superior està destinada als dormitoris. Quan es tracta d'ascendir a la zona de dormitoris, s'aprecien restes del que en el seu dia va poder ser una antiga llar de foc.[1]

El dormitori que dóna a la façana principal té una porta balconera que es protegeix amb una barana de fusta, i disposa a més de tronera, encara que en la part interior està cegada. Per la seva banda, l'habitació posterior està més elevada, i presenta tres troneres en els seus murs. També hi ha una altra planta superior a la qual s'accedeix per una escala que a més de ser molt posterior a la de l'accés a la primera planta, podria categoritzar-se com una "escala implantada”.[1]

Ja hem fet referència abans a l'existència costat de la torre de quatre habitatges, d'arquitectura popular, que juntament amb un tancat de maçoneria de considerable grandària, amb restes d'altres edificis contigus a la torre acaben per completar el conjunt.[1] L'Ajuntament de Borriana, propietari actual, va començar el 2002 les obres de consolidació de la Torre Carabona, la qual estava en perill de ruïna. L'arquitecte Francisco Taberner, va portar a terme el projecte de consolidació, que va suposar intervenir en la fonamentació, murs, forjats i coberta del conjunt. Malgrat les modificacions que es van realitzar, es tracta de mantenir la configuració original, per a això cal que els reforços corresponents, queden degudament amagats. Tan sols es preveia en aquest projecte, canviar l'escala d'accés a la segona planta, col·locant una dissenyada en fusta.[1][6]

Els reforços i millores que la fonamentació necessita, requereix que permeti que els exteriors de la torre quedin el menys afectats possible, especialment els carreus que caracteritzen i reforcen les cantonades d'aquesta.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]