La Pobla d'Arenós

La Pobla d'Arenós
Puebla de Arenoso (es)
escut de la Pobla d'Arenós
Vista de La Pobla d'Arenós
Localització
40° 06′ 18″ N, 0° 35′ 34″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Millars
Capital	Puebla de Arenoso
Municipi	4
Població
Total	144 (2018)
• Densitat	3,37 hab/km²
Gentilici	Poblà, poblana
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	42,7 km²
Altitud	626 m
Limita amb	Cortes d'Arenós la Font de la Reina Montanejos
Partit judicial	Sogorb
Història i celebracions
Festa major	Sant Mateu i Verge de Loreto
Dia de mercat	Dijous
Organització política
• Alcalde	Montserrat González Beltrán
Identificador descriptiu
Codi postal	12428
Codi de municipi INE	12092
Codi ARGOS de municipis	12092
Altres
Lloc web	www.puebladearenoso.es

La Pobla d'Arenós (en xurro, La Puebla; en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Cortes d'Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Geografia

Les seues característiques geogràfiques estan determinades pel riu Millars i els seus afluents que han conformat l'orografia de la vall. En La Pobla d'Arenós es poden trobar varietat de paisatges: riu, pantà, barrancs, fonts, horts, boscos, garrigars o penya-segats. Pel que fa a la fauna, és de destacar la diversitat d'espècies nidificants d'aus i papallones.

Amb una altitud que oscil·la entre els 600 m en el pantà fins als 1.013 de la muntanya Sabina o Lloma La Grana es gaudeix d'un clima suau i benigne.

Nuclis de població

• La Pobla d'Arenós
• Los Calpes
• Los Cantos
• 

  Panorámica de La Monzona
  La Monzona

Història

Malgrat l'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo és evident que la població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà d'Arenós; en 1229 Zayd Abu Zayd i Jaume I (1208-1276) signen un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volgués dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de València; aqueix acord va provocar la revolta dels moros que no l'acceptaven i ocuparen el castell que acabà sent ocupat per Abú Zayd i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximénez d'Arenós (cognom que va canviar pel seu de Tarazona), fill d'Eximén Pérez de Tarazona, posteriorment s'integra en la Baronia d'Arenós i en 1317 rep carta pobla per a deu pobladors.

En 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l'Infant Jaume d'Aragó que s'hi assentaren en diverses parcel·les del territori donant lloc a noves ubicacions que componen l'actual terme; en 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II d'Aragó (1398-1479) i posteriorment passà al Ducat de Gandia i acabà en el Ducat de Vilafermosa

La Monzona

Contemporàniament el fet més dolorós en la història de La Pobla d'Arenós és la construcció del pantà que comportà la desaparició del veí poble de Camps d'Arenós i l'expropiació de nombroses finques i cases amb la consegüent emigració massiva dels habitants cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat perquè la mancança d'aigua impedeix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc de lliscament dels seus vessants i la no res estrafolària possibilitat que La Pobla puga ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
225	205	203	178	173	164	164	158	169	184

Economia

L'ametla, l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l'apicultura són els sectors econòmics del poble que manca absolutament de qualsevol indústria.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Vicente Benedicto Genaro	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Joaquín Lercha Morte	AP	28/05/1983
1987 - 1991	Mateo Navarro Gimeno	PSPV-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Perpetua Salvador Forés	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Pedro Moliner Zarzoso	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Jaime Andrés Pérez	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Juan M. Collado Salvador	PSPV-PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	Eusebio Boronat Calpe	PP	16/06/2007
2011 - 2015	Montserrat González Beltran	PP	11/06/2011
2015 - 2019	Montserrat González Beltran	PP	13/06/2015
Des del 2019	n/d	n/d	15/06/2019

Monuments

Monuments religiosos

L'Emita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.

• Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVII. La seua construcció és gòtica amb murs de maçoneria amb arcs apuntats sobre els pilars. Del que era l'ermita, solament es conserven els arcs, part dels murs i la porta.
• Ermita dels Àngels.
• Ermita de Loreto. Del segle XVII.
• Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes).
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle XVIII.
• Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
• Església parroquial de La Pobla d'Arenós. Del segle XVI. És un exemple d'arquitectura renaixentista valenciana. Construïda en maçoneria i carreus. Destacar del seu interior el cor i la seua barana balustrada. En el pòrtic es representa l'evangeli a manera de fornícula tipus renaixentista amb arc de mig punt.

Monuments civils

Pont penjant, l'any 1966

• Ajuntament. Del segle XVII. És d'estructura palatina, construït en maçoneria i carreus. Mostra quatre arquejades de mig punt, que descansen sobre columnes cilíndriques. Sota l'arc central hi ha una artística font pública. Al costat dels edificis situats la mateixa plaça formen una peculiar plaça triangular.
• Castell de La Viñaza o d'Arenós. És d'origen islàmic. Es conserva el recinte emmurallat i algunes dependències. A les faldes del castell es troba l'Ermita dels Àngels, construïda en temps posteriors.
• Pont penjat sobre el riu Millars. Del segle XIX.

Estava format per arcs de carreus que subjectaven els cables metàl·lics que sustentaven l'entramat de biguetes metàl·liques i passarel·la de fusta. Antigament era un pont que unia un Camí ral de La Pobla d'Arenós a Cortes d'Arenós. El 2006 va ser destruït per la CHJ.

• Pont de Los Cantos. Es tracta d'un pont per a aqüeducte amb arc de mig punt de pedra sobre el barranc Juana de cert interès.

Llocs d'interés

Embassament d'Arenós.

• El Chorrador i la balsa umbría. Deu amb formació de toba. Bosc mediterrani: roure, carrasca, arbocer, aladern, estepa, etc.
• Pou de Las Palomas. Piscina natural de 200 metres aigües avall del Molí de Los Peiro. Vegetació de ribera.
• Mas de La Ardachera. Masia situada al barranc del mateix nom que compta amb un exemplar únic d'alzina surera centenària.
• Font del Almajal. Zona recreativa amb vegetació de ribera, pollancres, oms, joncs, cua de cavall, arç blanc, sanguinyols, etc.
• Mas de Aceite. Conjunt de masos tradicionals. Vistes panoràmiques; Penyagolosa, Cabezo de las Cruces, Barranc de Palos.
• Peña Giberte i Barranc de la Maimona. Espectacular faralló sobre el riu Maimona. Aus i vegetació rupícola.
• Molí de Los Peirós. Molí d'aigua a la vora del riu Millars en el límit d'Aragó. Paratge pintoresc. Horta arbrada, vegetació de ribera.
• Los Planos - La Cobatilla. Terres altes de secà tallades pel riu Maimona mitjançant un impressionant barranc. Ametllers, pinedes, bosc mediterrani, vegetació de ribera.
• La Fuente Baja. Àrea recreativa amb berenador.

Hi ha altres fonts com són les de la Serrana, la Salud, la Umbría, los Caños i San Miguel.

Festes i celebracions

• Festes d'agost. En la primera setmana del mes es realitzen revetlles, menjars populars, etc. en honor a la Verge dels Àngels i de Santa Bàrbara. El dia 2 d'agost es realitza un romiatge a l'Ermita de Nostra Senyora dels Àngels.
• Festes patronals de Los Calpes. Se celebren del 7 al 15 d'agost en honor a Sant Roc i a la Verge del Roser.
• Festes patronals de La Pobla. Se celebren del 21 al 30 de setembre en honor a Sant Mateu i a la Verge de Loreto.
• Sant Antoni. El 17 de gener.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla d'Arenós

• Ajuntament de La Pobla d'Arenós
• Història de La Pobla d'Arenós
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.