La Pobla d'Arenós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Pobla d'Arenós
Puebla de Arenoso (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Pobla d'Arenós.svg Escut de la Pobla d'Arenós
Escut de la Pobla d'Arenós Modifica el valor a Wikidata
Puebla de Arenosa above Montanejos.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de la Pobla d'Arenós respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 06′ 18″ N, 0° 35′ 34″ O / 40.1049°N,0.5928°O / 40.1049; -0.5928Coord.: 40° 06′ 18″ N, 0° 35′ 34″ O / 40.1049°N,0.5928°O / 40.1049; -0.5928
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Millars Modifica el valor a Wikidata
CapitalPuebla de Arenoso Modifica el valor a Wikidata
Població
Total152 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,56 hab/km²
GentiliciPoblà, poblana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície42,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud626 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Cortes d'Arenós
la Font de la Reina
Montanejos Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDijous
Festa patronalSant Mateu i Verge de Loreto
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMontserrat González Beltrán Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12428 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12092 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12092 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webpuebladearenoso.es… Modifica el valor a Wikidata

La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Cortes d'Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Geografia[modifica]

Les seues característiques geogràfiques estan determinades pel riu Millars i els seus afluents que han conformat l'orografia de la vall. En La Pobla d'Arenós es poden trobar varietat de paisatges: riu, pantà, barrancs, fonts, horts, boscos, garrigars o penya-segats. Pel que fa a la fauna, és de destacar la diversitat d'espècies nidificants d'aus i papallones.

Amb una altitud que oscil·la entre els 600 m en el pantà fins als 1.013 de la muntanya Sabina o Lloma La Grana es gaudeix d'un clima suau i benigne.

Nuclis de població[modifica]

Història[modifica]

Articles principals: Conquesta de València i Arenós (llinatge)

Malgrat l'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo és evident que la població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà d'Arenós; en 1229 Zayd Abu Zayd i Jaume I (1208-1276) signen un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volgués dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de València; aqueix acord va provocar la revolta dels moros que no l'acceptaven i ocuparen el castell que acabà sent ocupat per Abú Zayd i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximénez d'Arenós (cognom que va canviar pel seu de Tarazona), fill d'Eximén Pérez de Tarazona, posteriorment s'integra en la Baronia d'Arenós i en 1317 rep carta pobla per a deu pobladors.

En 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l'Infant Jaume d'Aragó que s'hi assentaren en diverses parcel·les del territori donant lloc a noves ubicacions que componen l'actual terme; en 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II d'Aragó (1398-1479) i posteriorment passà al Ducat de Gandia i acabà en el Ducat de Vilafermosa

La Monzona

Contemporàniament el fet més dolorós en la història de La Pobla d'Arenós és la construcció del pantà que comportà la desaparició del veí poble de Camps d'Arenós i l'expropiació de nombroses finques i cases amb la consegüent emigració massiva dels habitants cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat perquè la mancança d'aigua impedeix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc de lliscament dels seus vessants i la gens estrafolària possibilitat que La Pobla puga ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
225 205 203 178 173 164 164 158 169 184

Economia[modifica]

L'ametla, l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l'apicultura són els sectors econòmics del poble que manca absolutament de qualsevol indústria.

Alcaldia[modifica]

Des de 2020 l'alcalde de la Pobla d'Arenós és Mateo Luna Benedicto d'Agrupacion Electoral Puebla Calpes Monzona Cantos (AEPCMC).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Benedicto Genaro UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Lercha Morte AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Mateo Navarro Gimeno PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Perpetua Salvador Forés PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pedro Moliner Zarzoso PP 17/06/1995 --
1999–2003 Jaime Andrés Pérez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan M. Collado Salvador PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Eusebio Boronat Calpe PP 16/06/2007 --
2011–2015 Montserrat González Beltran PP 11/06/2011 --
2015–2019 Montserrat González Beltran PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Joan Piñana Mormeneo
Mateo Luna Benedicto 		AEPCMC[a]
AEPCMC 		15/06/2019
09/06/2020 		Dimissió/renúncia
--
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

L'Emita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle xvii. La seua construcció és gòtica amb murs de maçoneria amb arcs apuntats sobre els pilars. Del que era l'ermita, solament es conserven els arcs, part dels murs i la porta.
  • Ermita dels Àngels.
  • Ermita de Loreto. Del segle xvii.
  • Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle xviii (Los Calpes).
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle xviii.
  • Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
  • Església parroquial de La Pobla d'Arenós. Del segle xvi. És un exemple d'arquitectura renaixentista valenciana. Construïda en maçoneria i carreus. Destacar del seu interior el cor i la seua barana balustrada. En el pòrtic es representa l'evangeli a manera de fornícula tipus renaixentista amb arc de mig punt.

Monuments civils[modifica]

Pont penjant, l'any 1966
  • Ajuntament. Del segle xvii. És d'estructura palatina, construït en maçoneria i carreus. Mostra quatre arquejades de mig punt, que descansen sobre columnes cilíndriques. Sota l'arc central hi ha una artística font pública. Al costat dels edificis situats la mateixa plaça formen una peculiar plaça triangular.
  • Castell de La Viñaza o d'Arenós. És d'origen islàmic. Es conserva el recinte emmurallat i algunes dependències. A les faldes del castell es troba l'Ermita dels Àngels, construïda en temps posteriors.
  • Pont penjat sobre el riu Millars. Del segle xix.

Estava format per arcs de carreus que subjectaven els cables metàl·lics que sustentaven l'entramat de biguetes metàl·liques i passarel·la de fusta. Antigament era un pont que unia un Camí ral de La Pobla d'Arenós a Cortes d'Arenós. El 2006 va ser destruït per la CHJ.

  • Pont de Los Cantos. Es tracta d'un pont per a aqüeducte amb arc de mig punt de pedra sobre el barranc Juana de cert interès.

Llocs d'interés[modifica]

Embassament d'Arenós.
  • El Chorrador i la balsa umbría. Deu amb formació de toba. Bosc mediterrani: roure, carrasca, arbocer, aladern, estepa, etc.
  • Pou de Las Palomas. Piscina natural de 200 metres aigües avall del Molí de Los Peiro. Vegetació de ribera.
  • Mas de La Ardachera. Masia situada al barranc del mateix nom que compta amb un exemplar únic d'alzina surera centenària.
  • Font del Almajal. Zona recreativa amb vegetació de ribera, pollancres, oms, joncs, cua de cavall, arç blanc, sanguinyols, etc.
  • Mas de Aceite. Conjunt de masos tradicionals. Vistes panoràmiques; Penyagolosa, Cabezo de las Cruces, Barranc de Palos.
  • Peña Giberte i Barranc de la Maimona. Espectacular faralló sobre el riu Maimona. Aus i vegetació rupícola.
  • Molí de Los Peirós. Molí d'aigua a la vora del riu Millars en el límit d'Aragó. Paratge pintoresc. Horta arbrada, vegetació de ribera.
  • Los Planos - La Cobatilla. Terres altes de secà tallades pel riu Maimona mitjançant un impressionant barranc. Ametllers, pinedes, bosc mediterrani, vegetació de ribera.
  • La Fuente Baja. Àrea recreativa amb berenador.

Hi ha altres fonts com són les de la Serrana, la Salud, la Umbría, los Caños i San Miguel.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes d'agost. En la primera setmana del mes es realitzen revetlles, menjars populars, etc. en honor de la Verge dels Àngels i de Santa Bàrbara. El dia 2 d'agost es realitza un romiatge a l'Ermita de Nostra Senyora dels Àngels.
  • Festes patronals de Los Calpes. Se celebren del 7 al 15 d'agost en honor a Sant Roc i a la Verge del Roser.
  • Festes patronals de La Pobla. Se celebren del 21 al 30 de setembre en honor a Sant Mateu i a la Verge de Loreto.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.

Notes[modifica]

  1. ↑ AEPCMC són les sigles d'Agrupacion Electoral Puebla Calpes Monzona Cantos.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla d'Arenós. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla d'Arenós
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_d%27Arenós&oldid=26664132»