Sanguinyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sanguinyol
Sanguinyol, fruit
Sanguinyol, fruit

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Cornales
Família: Cornaceae
Gènere: Cornus
Subgènere: Swida
Espècie: C. sanguinea
Nom binomial
Cornus sanguinea
L.
Sinònims
  • Swida sanguinea (L.) Opiz
  • Cornus sanguinea var. viridissima Dieck
  • Cornus sanguinea subsp. australis (C.A. Mey.) Jáv.[1]
Flors
Il·lustració

El sanguinyol[2] (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus. També es coneguda com a pelabou,[3] corneller o sangrinyol.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un arbre petit o arbust caducifoli d'1 a 6 m d'alçària, de branques vermelloses, de fulles en disposició oposada toves, ovals i acuminades i amb els marges enters. Les flors són blanques, agrupades en corimbes terminals. Floreix d'abril a juny. Els fruits són en baia amb una sola llavor, amargs i negres en la maduresa. Viu sobretot en boscos i bardisses una mica humides. És molt comú a comarques com Osona i Garrotxa.

A més de la reproducció per llavor, també ho fa vegetativament, a partir de les arrels laterals. Per això, normalment es troba formant masses espesses, arribant a tenir un caràcter una mica invasor, ja que si cobreix una zona, no hi pot créixer res més, per manca de llum.

Els fruits són consumits per alguns mamífers i molts ocells. La fusta és de molt bona qualitat, de color blanc rosat, molt dura i resistent. S'utilitzava per fer mànecs d'eines, i tornejar petites peces. Les branques joves primes eren utilitzades per fer cistells, més gruixudes, per fer tutors de jardineria. També eren utilitzades per fer fletxes. L'arquer prehistòric Ötzi portava fletxes fetes de sanguinyol.

El nom català de sanguinyol, i el de l'espècie sanguinea, fan referència a la coloració vermella de les fulles a la tardor i també de les branques a l'hivern.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

És originària d'Europa i Àsia occidental i es troba des del sud d'Escandinàvia al mar Caspi.

A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, entre el nivell del mar i els 1.000 m d'altitud en bardisses i boscos caducifolis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cornus sanguinea» a EOL. Data consulta: 21 de febrer de 2014.
  2. Sanguinyol, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.
  3. pelabou, DIEC
  4. «FloraCatalana.net - Cornus sanguinea L.» (en català). [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]