Banitsa
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Міліна  |
| País d'origen | Bulgària |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria, aliment i plat d'ou |
| Ingredients principals | ou i pasta fil·lo |
Bànitsa (búlgar: баница, també transcrit com a banica i banitza) és un aliment tradicional búlgar preparat per capes amb una mescla d'ous batuts i trossos de formatge entre pasta fil·lo i després cuit en un forn.[1] Els macedonians es refereixen a aquesta menja com a zèlnik, màznik, o menys sovint com a pita.
En certes ocasions es fiquen amulets tradicionals dins la pasta, sobretot a la nit de cap d'any. Aquests amulets poden ésser monedes o petits objectes simbòlics (com ara un petit tros d'una branca de sanguinyol amb un brot, que simbolitza la salut i la longevitat). Més recentment, la gent han començat a escriure els desitjos alegres en petits trossos de paper i els emboliquen en paper d'alumini. Els desitjos poden incloure la felicitat, la salut, o el succés al llarg de l'any nou (semblant als bescuits de la fortuna).
La bànitsa se serveix per a esmorzar amb iogurt, ayran, o boza. Es pot menjar calenta o freda. Existeixen diferents menes de bànitsa amb espinacs (spanàtxena bànitsa), o la versió dolça com la bànitsa amb llet (mletxna bànitsa) o amb carabassa (tíkvenik).[2]
Receptes
[modifica]La pasta
[modifica]Tradicionalment, la bànitsa és feta amb fulls de pasta casolana o de fabricació comercial que es preparen a partir de pasta dura de forner que inclou farina, ous i aigua. A casa, els fulls es poden allargar estirant contínuament la làmina de pasta amb els dits fins a obtenir menys d'un mil·límetre de gruix, o mitjançant l'ús d'un corró pastisser en diverses etapes esquitxant oli de canola entre els fulls parcialment separats, o amb una tècnica molt difícil que comprèn moviments que s'agita tot el full sobre el cap del cuiner, que sembla a les tècniques de fabricació de la pasta de la pizza. Comercialment els fulls ja s'han estès mecànicament i s'han assecat una mica abans del seu envasament.
Una altra mena de bànitsa es diu tutmanik (тутманик) o poparnik (попарник), que es fa amb fulls fermentats. El farcit habitual és de formatge.
El farciment
[modifica]El farciment tradicional és fet de formatge triturat blanc (sirene, formatge feta), iogurt i ous. De vegades s'afegeix hidrogencarbonat de sodi al iogurt,[3] que fa que pugi (l'hidrogencarbonat de sodi reacciona amb l'àcid del iogurt). L'addició d'hidrogencarbonat de sodi fa més esponjós el farcit.
Els farcits de vegetals inclouen espinacs, ortigues, porros, cebes, o xucrut. La variant de la col es diu zelnik (зелник) i la variant de porro o ceba es diu luchnik (лучник).
En algunes regions de Bulgària, es fa un farcit amb arròs. També hi ha farcits de carn amb carn picada, ceba, i xampinyons. També n'hi ha de dolços amb pomes (semblants al pastís de poma o al strudel) o carabassa amb nous i canyella. En algunes regions, sols s'empren les nous, el sucre i la canyella. La variant de la poma es diu shtrudel (щрудел), i la variant de carabassa es diu tikvenik (тиквеник).
La bànitsa amb llet es fa coent els fulls que es submergeixen dins la llet amb sucre i vainilla.
Simbolisme
[modifica]
A Bulgària, la bànitsa és un símbol de la cuina búlgara i de les tradicions.
Tradicionalment, els búlgars preparen i serveixen bànitsa en dos dies festius: Nadal i Cap d'Any.[4] En aquests dies, la gent afegeixen kusmeti (literalment «sorts», el que significa sort o amulets de la sort) a la bànitsa. Els objectes són de costum petits trossos de branques de sanguinyol amb un nombre variable de brots, que són el símbol de la salut i la longevitat. Les branques són amagades a l'interior de la bànitsa i s'enforna tot seguit. Quan és llesta, la bànitsa es talla en tantes porcions com membres de la família hi ha, a més d'una porció addicional per a la llar, i cadascuna conté una branca de sanguinyol. S'associa un desig amb cada branca i el diferent nombre de gemmes a la branca ajuda a reconèixer el desig corresponent. Els desitjos són felicitat, salut, succés, viatges, etc. Llavors, es fa girar la bànitsa sobre la taula i cadascun agafa la porció que té al davant un cop ha deixat de girar. A continuació, troben la seva fortuna dins la peça (la fortuna prediu el que es pot esperar del nou any). Les fortunes més comunes són: amor, salut, matrimoni, fills, viatges, riquesa, etc.
Alternativament, o a més de la kusmeti, alguns afegeixen una moneda o simplement petits trossos de paper amb fortunes escrites (igual que els dels bescuits de la fortuna). En aquest cas, s'emboliquen en paper d'alumini per a la seva conservació durant l'enfornat.
El mot «bànitsa» es fa servir com a comparació d'alguna cosa (principalment documents i papers arrufats), o en mal estat (станал е на баница, s'ha fet una banitsa). El mateix pot dir-se d'un vehicle molt destrossat després d'un accident.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bulgaria Travel. Cocina tradicional búlgara Arxivat 2016-03-28 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Karakia. Recepta de tikvenik (català)
- ↑ Sample recipe for Banitsa. Villastresov.com. (anglès)
- ↑ (Banitsa, Baniza, Banica) – The Famous Bulgarian Cheese Pastry. Banitza. Retrieved on 2011-06-15. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]