Esmorzar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un esmorzar continental
Le Déjeuner de François Boucher, 1739, museu del Louvre
Les menjades diàries
Esmorzar
berenar (bal.) o desdejuni (val.)
Dinar
Berenar
Sopar
Ressopó
Vegeu també...

Gastronomia

L'esmorzar, almorzar,[1] desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca -si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.[2] A Catalunya és sinònim del primer àpat del dia,[3] quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. Al País Valencià, però, l'esmorzar és un àpat lleuger a mitjan matí, entre les 10 i les 11, és a dir entre el desdejuni i el dinar.[4] També a Catalunya s'anomena esmorzar, o deu hores l'àpat que es fa a mig matí (entre les 10 i les 11). Es parla de Fer deu hores o fer vinyeta.

Malgrat la recomanació de fer-ne una menjada contundent, la majoria de catalans fa un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita.[5] L'esmorzar valencià, en canvi, acostuma a ser més consistent, amb una picadeta, un entrepà i un cafè o beguda alcohòlica,[4] habitualment al bar o portat de casa.

Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per a fer passar el fred de l'hivern.

Etimologia[modifica]

El mot prové del llatí vulgar admoriare, amb sentit de mossegar,[3] en paral·lel amb la frase feta pegar un mos (picar).[6]

Menú a l'occident[modifica]

Desdejuni tradicional japonès.

El menú per esmorzar varia segons els temps i cultures.

Antiga Grècia[modifica]

Esmorzar turc de Van

L'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;[7] no és necessàriament frugal.[N 1] Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.[8]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Al cant XXIV, v. 124 de la Ilíada, els companys d'Aquil·les maten una ovella per preparar l'esmorzar.

Referències[modifica]

  1. «almorzar». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «DIEC». [Consulta: 31 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 «DCVB». [Consulta: 31 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 Dospoals. «Dubtes de llengua: Esmorzar», dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 31 octubre 2019].
  5. «Com és un esmorzar equilibrat?». Eroski consumer. [Consulta: 14 gener 2012].
  6. «Diccionari de Sinònims de Frases Fetes - M.Teresa Espinal». [Consulta: 31 octubre 2019].
  7. Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2.
  8. François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310.