Esmorzar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un esmorzar continental
Le Déjeuner de François Boucher, 1739, museu del Louvre
Les menjades diàries
Esmorzar
berenar (bal.) o desdejuni (val.)
Dinar
Berenar
Sopar
Ressopó
Vegeu també...

Gastronomia

L'esmorzar o desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i a Menorca -si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda-) és el primer àpat del dia, quan es trenca el dejuni, i s'agafa tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. Malgrat la recomanació de fer-ne una menjada contundent, la majoria de catalans fa un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita.[1]

També s'anomena esmorzar, almorzar o deu hores l'àpat que es fa a mig matí (entre les 10 i les 11). Es parla de Fer deu hores o fer vinyeta.

Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per a fer passar el fred de l'hivern.

Menú a l'occident[modifica | modifica el codi]

Desdejuni tradicional japonès.

El menú per esmorzar varia segons els temps i cultures.

Antiga Grècia[modifica | modifica el codi]

Esmorzar turc de Van

L'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;[2] no és necessàriament frugal.[N 1] Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al cant XXIV, v. 124 de la Ilíada, els companys d'Aquil·les maten una ovella per preparar l'esmorzar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Com és un esmorzar equilibrat?». Eroski consumer. [Consulta: 14 gener 2012].
  2. Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2.
  3. François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310.