Esmorzar
| Les menjades diàries |
| Esmorzar berenar (bal.) o desdejuni (val.) |
| Dinar |
| Berenar |
| Sopar |
| Ressopó |
| Vegeu també... |
L'esmorzar, almorzar,[1] desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca -si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és el primer àpat del dia, quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. Malgrat la recomanació de fer-ne una menjada contundent, la majoria de catalans fa un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita.[2]
També s'anomena esmorzar, o deu hores l'àpat que es fa a mig matí (entre les 10 i les 11). Es parla de Fer deu hores o fer vinyeta.
Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per a fer passar el fred de l'hivern.
Menú a l'occident[modifica]
El menú per esmorzar varia segons els temps i cultures.
Antiga Grècia[modifica]
L'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;[3] no és necessàriament frugal.[N 1] Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.[4]
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «almorzar». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Com és un esmorzar equilibrat?». Eroski consumer. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2.
- ↑ François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310.
