Feta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Formatge feta

El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%),[1] de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre. L'any 2002, la Unió Europea li va atorgar la Denominació d'Origen Protegida.

Encara que el feta tradicional està fet només amb llet d'ovella i de cabra, és bastant comú que al que es ven com a "feta" s'hi afegisca llet de vaca, o fins i tot que n'estiga compost exclusivament. A les zones de l'est de la Mediterrània i del Mar Negre es troben formatges blancs similars al feta.

El feta, produït en forma de blocs, és utilitzat com a formatge de taula, a l'amanida grega, a les famoses empanades spanakópita i tirópita (d'espinacs i de formatge, respectivament), al dakos, i es combina sovint amb oli d'oliva i verdures.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El nom feta va aparèixer el segle XVII i fa referència a la manera de tallar el formatge en forma de tubs per a conservar-lo en barrils. Ve de la paraula italiana "fetta" (rodanxa), que fa al·lusió a la manera de tallar el formatge per a servir-lo.[2][3]

La primera referència coneguda a aquest formatge data de l'Imperi Bizantí i és la paraula pròsfatos (πρόσφατος, en grec), que designava un formatge de l'illa de Creta. Un visitant italià a Càndia, l'any 1494, va descriure clarament com es conservava el feta en salmorra.[4]

Tradicionalment, feien el feta els camperols del sud de la península del Balcans a base de llet d'ovella, però en temps més contemporanis es va generalitzar el fet d'afegir-hi llet de cabra.

Denominació d'origen[modifica | modifica el codi]

El terme "feta" va rebre la Denominació d'Origen Protegida per la Unió Europea el 14 d'octubre de 2002.[5] Però aquesta decisió perjudicava a França, Dinamarca,[6] i Alemanya, que produïen un formatge de llet de vaca blanquejat artificialment sota el nom "feta". Dinamarca i Alemanya van recórrer, però el 25 d'octubre de 2005 la Comissió Europea va ratificar la seua decisió. D'aleshores ençà, a la UE només es pot dir "feta" el formatge "elaborat a Grècia continental i el departament de Lesbos [...] amb llet d'ovelles i cabres locals, criades de manera tradicional i l'alimentació de les quals es basarà imperativament en la flora present en les seues àrees de pastura."[7][8]

La Comissió Europea va establir un termini de cinc anys, de 2002 a 2007, perquè les altres nacions canviaren el nom als seus formatges o n'aturaren la producció.[9] Des d'eixe moment, per a fer referència als formatges similars al feta, es fan servir noms com "formatge salat" o "formatge a l'estil grec".

Producció i consum[modifica | modifica el codi]

Feta

El feta dins de la UE[modifica | modifica el codi]

El consum de feta a Europa es concentra de manera gairebé exclusiva a Grècia. Els grecs, que representen el 85,64% dels consumidors comunitaris de feta, consumeixen 10,5 kg d'aquest formatge per persona i any, mentre que la resta d'europeus en consumeixen només 0,1 kg per persona i any (dades de 2002).[10]

A França i Dinamarca, la producció de feta va començar els anys 1930, i a Alemanya el 1972.[11] Abans de 2002, aquestos tres països produïen el 10% del feta dins de la UE.[12]

El feta fora de la UE[modifica | modifica el codi]

Com que la denominació del formatge feta només està protegida a la Unió Europea, hi ha països que no hi pertanyen que en produeixen, com Austràlia, Canadà o Estats Units.

El feta estatunidenc es produeix majoritàriament a Wisconsin a base de llet de vaca.[13] La producció anual de feta als Estats Units és de 45.000 tones i; al Canadà, de 4.000 tones.[14]

La denominació d'origen protegida a nivell mundial comença a ser percebuda com a una possibilitat gràcies al projecte d'extensió de l'article 22 dels acords TRIPS (Trade Related Aspects of Intellectual Property) per part de l'Organització Mundial del Comerç.[15]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Truth, Lies, and Feta", Epikouria Magazine, Spring/Summer 2006
  2. Merriam-Webster Dictionary s.v. feta
  3. Γ. Μπαμπινιώτης (Babiniotis), Λεξικό της Νέας Ελληνικής Γλώσσας, Athens, 1998
  4. Andrew Dalby, Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece, Routledge, 1996, p.190 ISBN 0-415-11620-1 (anglès)
  5. [enllaç sense format] http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002R1829:FR:HTML
  6. The Feta Legend drawing to a close, Press release by the Danish Dairy Board 4th March 2005 «www.mejeri.dk». [Enllaç no actiu] Accessed 12 December 2006
  7. Feta battle won, but terms must be obeyed, Kathimeriní newspaper archived article 16 Oct 2002 «www.ekathimeriní.com». [Enllaç no actiu] Accessed 12 December 2006.
  8. Protected Designation of Origin entry on the European Commission website. «ec.europa.eu». [Enllaç no actiu]
  9. Gooch, Ellen, "Truth, Lies, and Feta", Epikouria Magazine, Spring/Summer 2006
  10. Reglament (CE) n° 1829/2002.
  11. [http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002R1829:FR:HTML Diari oficial, n° L 277 du 15/10/2002 p.10 - 14
  12. Feta fet sense llet de vaca. Cf. Règlement (CE) n° 1829/2002
  13. (anglès) Bruce A. Babcock, Geographical Indications, Property Rights, and Value-Added AgricultureNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF, Review Paper (IAR 9:4:1-3), Center for Agricultural and Rural Development, novembre 2003
  14. Michel Vincent. «Extending Protection at the WTO to Products Other Than Wines and Spirits: Who Will Benefit?» (en anglès). The Estey Centre Journal of International Law and Trade Policy, 8, 1, 2007, pàg. 58-69.
  15. (anglès) Trade MattersNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF, Ministeri d'assumptes estrangers i de comerç de Nova Zelanda, maig de 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feta