Eximén Pérez de Tarazona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEximén Pérez de Tarazona
Modifica dades a Wikidata
Segell d'Eximén Pérez d'Arenós

Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.

Orígens familiars[modifica]

Nét de Sancho Sánchez Zapata de Valtorres

Fill de Blasco Sánchez Zapata i de NN de Castro

Germà de Pero Pérez de Tarazona, Antonio Pérez de Tarazona i de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud

Matrimoni i descendents[modifica]

Es casà amb Elpha Pérez. Fills:[1]

Biografia[modifica]

Conquesta de València[modifica]

Article principal: Conquesta de València

Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233.[2] Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins al 1237. Lluità a la Batalla del Puig i després de la caiguda de Balansiya el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraiment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)

La Baronia d'Arenós[modifica]

El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria següent a la del mateix rei i els infants. Per raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Ferrándis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.

Tractat d'Almizra[modifica]

Article principal: Tractat d'Almizra

El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castells de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.

Segona revolta dels sarraïns valencians[modifica]

Article principal: Segona revolta mudèjar

Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seues alqueries i jurisdicció civil i criminal.

Tercera revolta dels sarraïns valencians[modifica]

Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia.

Possessions territorials[modifica]


Eximén Pérez de Tarazona
Càrrec de govern
Precedit per:
?
Procurador General del
Regne de València

(1244-1258)
Succeït per:
Eximen I de Foces

Referències[3][modifica]

  1. (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós
  2. Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238. 
  3. «Arbre genealógic».

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]