Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel
 Els ducs d'Osuna i els seus fills, per Goya (1788). El fill petit, Pedro, està assegut sobre un coixí als peus de la seva mare.[1] | |
| Nom original | (es) Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel, II príncipe de Anglona  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-Pimentel 15 octubre 1786 Quiruelas de Vidriales (província de Zamora) |
| Mort | 24 gener 1851 (64 anys) Quiruelas de Vidriales |
.svg&lang=ca){kind=small} Governador de Cuba | |
| 1840 – 1841 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Príncep d'Anglona |
| Activitat | |
| Ocupació | comissari d'exposicions, militar, polític |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar |  General de Divisió |
| Conflicte | Guerra del francès |
| Família | |
| Pares | Pedro Téllez-Girón i Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón |
| Germans | Francisco Téllez-Girón, Joaquina Téllez-Girón, Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Duchess of Abrantes i Josefa Manuela Téllez-Girón y Pimentel |
Pedro d'Alcántara Téllez-Girón y Pimentel (Quiruelas de Vidriales, Zamora, 15 d'octubre de 1776 - 24 de gener de 1851) també conegut com el príncep d'Anglona, va ser un destacat militar durant la Guerra de la Independència Espanyola. Va ser director del Museu del Prado de 1820 a mitjan 1823, quan l'exèrcit francès envaí novament Espanya i hagué d'exiliar-se a Itàlia.[2] El 1840 fou nomenat governador i capità general de Cuba.[3]
També fou membre de la Reial Acadèmia de la Història i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de 1849 a 1851,[4] càrrec que va ostentar fins a la seva mort.
Biografia[modifica]
Fill petit de Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duc d'Osuna i María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, tots dos importants mecenes de les arts i les lletres espanyoles de l'època. Francisco de Goya els va fer de la família el retrat Els ducs d'Osuna i els seus fills que es troba al Museu del Prado.
Sota les ordres del duc del Parque, va estar lluitant a Salamanca al comandament d'una divisió de cavalleria durant les batalles de Tamames (1809), i Alba de Tormes (1809) i, més tard, sota les ordres de Manuel la Peña en la batalla de Chiclana (1811).
El 30 d'octubre de 1812, en plena Guerra del francès, va ser enviat per les Corts de Cadis a arrestar al general Francisco Ballesteros, cap del 4t Exèrcit, qui, a principis d'aquest mes, havia cridat a la rebel·lió en protesta pel nomenament de Wellington com generalíssim de l'Exèrcit d'Espanya.[5]
En setembre de 1813, al comandament d'una divisió del III Exèrcit, arribà per a participar en el setge de Pamplona.[6] A principis de 1814, ja estava al comandament d'aquest mateix exèrcit,[7] amb 21.000 efectius, i en abril d'aquell any creuaren els Pirineus per a ocupar Pau.[5]
Referències[modifica]
- ↑ ArteHistoria. Comentari del quadre. Junta de Castella i Lleó. Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ Alcolea Blanch, Santiago. Enciclopedia online: «Fitxa biogràfica». Museu del Prado. Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ Guía de forasteros en Madrid, 1840. Imprenta Nacional. A Google Books, Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ B. Cargos. Real Academia de San Fernando. Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Chartrand, René (1999) (en anglès) Spanish Army of the Napoleonic Wars (3): 1812-1815, pp. 3–5. Osprey Publishing.[Enllaç no actiu] Google Books. Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ Wellesley, Arthur (1838) (en anglès) The Dispatches of Field Marshal the Duke of Wellington During His Various Campaigns in India, Denmark, Portugal, Spain, the Low Countries, and France, from 1799 to 1818, Vól. 11. p.122. J. Murray. Google Books. Consultat el 23 de març de 2014.
- ↑ Wellesley, Arthur (1838) (en anglès) The Dispatches of Field Marshal the Duke of Wellington During His Various Campaigns in India, Denmark, Portugal, Spain, the Low Countries, and France, from 1799 to 1818, Vól. 11. p.531. J. Murray. Google Books. Consultat el 23 de març de 2014.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquín de Ezpeleta Enrile |
Governador de Cuba_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1840-1841 |
Succeït per: Jerónimo Valdés de Noriega |
| Precedit per: José Gabriel de Silva-Bazán |
 1820 - 1823 |
Succeït per: José Idiáquez Carvajal |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: ' |
 Medalla 28 1847 - 1851 |
Succeït per: Eugenio Moreno López |