Pedro Agustín Girón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro Agustín Girón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1778 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1842 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Guerra
13 juny 1835 – 28 agost 1835
← Jerónimo Valdés de NoriegaPrudencio de Guadalfajara Aguilera →
2n President del Senat d'Espanya
16 setembre 1834 – 30 maig 1835
← Francisco Javier CastañosPedro González Vallejo →
Ministre de Guerra
18 març 1820 – 18 agost 1820
← Josep Maria d'Alòs i de MoraJuan Jabat Aztal →
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1800 Modifica el valor a Wikidata –  1842 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Gran, Guerra del Francès, batalla de Bailèn, batalla de Tudela, Batalla d'Uclés (1809), batalla de La Albuera, Battle of the Bidassoa (en) Tradueix i Guerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancisco Javier Girón Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) fou un polític i militar espanyol.

Biografia[modifica]

Estava emparentat amb la Casa de Girón mitjançant el seu pare Jerónimo Girón y Moctezuma, III marquès de les Grogues, governador de Barcelona i virrei de Navarra (entre 1798 i 1807).[1] També era descendent del darrer emperador asteca Moctezuma II.[2] Fou pare de Francisco Javier Girón.

El Marquès de las Amarillas va participar en la Guerra Gran com a oficial de la Guàrdia Reial, prenent breument el comandament de les tropes mentre el general Antonio Ricardos visitava a Manuel Godoy per demanar reforços en una campanya en la que després d'un inici reeixit, ja es trobava en retirada.

Va participar en la guerra del Francès com oficial de la Guàrdia Reial distingint-se a la Batalla de Bailén, en la que va contenir a Antoine Dupont de l'Etang al pont d'Alcolea, i també en la batalla de Tudela, la batalla d'Uclés, batalla de La Albuera i la batalla de Vélez. En 1814 fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.[3]

Durant el Trienni Liberal, fou ministre de la Guerra en el Gabinet d'Evaristo Pérez de Castro de 1820. La crisi política es produeix el desembre de 1820, quan Ferran VII d'Espanya pretén forçar la seva dimissió, enfrontant-se l'executiu i les Corts, però acaba dimitint per les pressions dels sectors més liberals. Es va mantenir allunyat de la política fins que el 1832 va ser nomenat capità general de Granada i l'any següent membre del Consell de Regència, rebent el títol de duc d'Ahumada. Va tornar a ser ministre de la Guerra amb José María Queipo de Llano, el 1835, però es va veure obligat a dimitir acusat de nepotisme.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Bordeus, consagrant-se a l'estudi i a escriure.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maria d'Alós i Mora
Ministre de Guerra
Estat espanyol

(març-agost) 1820
Succeït per:
Juan Jabat Aztal
Precedit per:
Jerónimo Valdés de Noriega
Ministre de Guerra
Estat espanyol

(juny-agost) 1835
Succeït per:
Prudencio de Guadalfajara Aguilera