Agustín Argüelles Álvarez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgustín Argüelles Álvarez
Agustín de Argüelles Álvarez (Congreso de los Diputados de España).jpg
modifica
Nom original(es) Agustín Argüelles modifica
Biografia
Naixement18 agost 1776 modifica
Ribadesella (Astúries) modifica
Mort26 març 1844 modifica (67 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid modifica
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Congrés dels Diputats
1 de juny de 1837 – 30 de juny de 1837

24 de març de 1841 – 24 d'agost de 1841
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Governació de la Península
3 d'abril de 1820 – 2 de març de 1821
Secretari d'EstatEvaristo Pérez de Castro
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo modifica
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic modifica

Find a Grave: 10511263 Modifica els identificadors a Wikidata
Monument a Agustín Argüelles a Madrid per Josep Alcoverro i Amorós

Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844). Fou advocat, polític del moviment lliberal espanyol i diputat i diplomàtic. Passà a la història amb els malnoms de: El Divino Argüelles i Arístides espanyol. També fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya.

Era fill d'una bona família d'ascendència aristocràtica,[1] establerta a Ribadesella, a la costa asturiana. De molt jove treballà com a secretari del bisbe de Barcelona, Monsenyor Pere Díaz Valdés.

Va estudiar a la universitat d'Oviedo (Asturies). S'establí a Madrid en 1800. Fou diputat per Oviedo a les Corts de Cadis. Participà en l'aprovació de les lleis com la llibertat d'impremta (premsa) i l'abolició del torment.

També destacà en la redacció del preàmbul de la primera constitució espanyola (1812), a la que anomenaven "La Pepa". No tardaria que el rei Ferran VII l'enviès a la presó quan el monarca instaurà l'absolutisme. El desembre de 1814 el rei ordenà el trasllat d'Argüelles a Alcúdia, (Mallorca) on restarà des de 1815 fins a 1820.

Fou ministre de Governació durant el trienni liberal (1820-1823), però va dimitir per desavinences amb el rei i marxà a Anglaterra, on treballà com a bibliotecari de lord Holland. A la mort de Ferran VII fou escollit procurador a les Corts de l'Estatut Reial i un dels redactors de la Constitució de 1837. En 1841 fou nomenat president del Congrés.[2] Entre 1841 i 1843 Argüelles fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya per desig de les Corts.

Destacà de la seva personalitat la improvisió, intel·ligència i la gran facilitat de paraula.

Obres[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustín Argüelles Álvarez
  • Catilinaria contra los reyes, papas, obispos, la Inquisición, etc. (Editorial Filadelfia, 1824)
  • Apéndice de una sentencia pronunciada el 11 de mayo de 1825.
  • Audiencia de Sevilla contra 63 diputados (Londres 1834)
  • Exámen histórico de la reforma constitucional (Londres 1835)
  • Discurso -20 de juliol de 1841- sobre la venta de los bienes del clero (Madrid 1841).

Referències[modifica]

  1. Ramos Argüelles, Antonio. Agustín Argüelles (1776-1844): padre del constitucionalismo español (en castellà). vol.1. Atlas, 1990, p. 32-33. ISBN 8436310802. 
  2. Biografia al Congrés dels Diputats


Premis i fites
Precedit per:
Miguel José de Azanza
L'Aigle à deux têtes, emblème des hauts grades maçonniques du Rite écossais ancien et accepté.jpg
Sobirà Gran Comanador

1813 - 1822
Succeït per:
Antonio Pérez de Tudela