Vicente Sancho y Cobertores

Vicente Sancho y Cobertores

Vicente Sancho, per Ignacio Suárez Llanos. 1870. (Congrés dels Diputats).
Biografia
Naixement	5 abril 1784 Petrés
Mort	29 maig 1860 (76 anys) Madrid
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
13 novembre 1854 – 2 setembre 1856 Circumscripció electoral: Castelló
Senador vitalici d'Espanya
21 abril 1847 – 29 maig 1860
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
21 abril 1843 – 10 juliol 1844 Circumscripció electoral: Castelló
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
23 març 1841 – 8 gener 1842 Circumscripció electoral: Castelló
President del Consell de Ministres d'Espanya
11 setembre 1840 – 16 setembre 1840 ← Modesto Cortázar Leal de Ibarra – Baldomero Espartero →
Ministre d'Estat
11 setembre 1840 – 16 setembre 1840 ← Juan Antoine y Zayas – Joaquín María Ferrer Cafranga →
Ministre de la Governació
20 juliol 1840 – 12 agost 1840 ← Agustín Armendáriz Murillo – Francisco Cabello Rubio →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
20 octubre 1836 – 29 març 1841 Circumscripció electoral: València
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
20 març 1836 – 23 maig 1836 Circumscripció electoral: Castelló de la Plana
Governador militar de Cartagena
22 desembre 1822 – 5 novembre 1823 ← Juan de Dios Topete y Fuentes – Francisco Nebot →
Governador civil de Barcelona
8 maig 1822 – 19 setembre 1822 ← Juan Manuel Munárriz – Josep Camps i Soler →
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1820 – 14 febrer 1822 Circumscripció electoral: València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, militar
Partit	Partit Progressista

Vicente Sancho y Cobertores (Petrés, 5 d'abril de 1784 - Madrid, 29 de maig de 1860) va ser un polític i militar espanyol. Va ser President del Consell de Ministres durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Biografia

En el Trienni Liberal del regnat de Ferran VII va ser diputat per València. Posteriorment va ser nomenat comandant militar de Múrcia i Governador militar de Cartagena. Al final del Trienni, va haver d'exiliar-se en França i Regne Unit. Es va acollir a l'amnistia de la Reina Governadora Maria Cristina de Borbó i va tornar a Espanya en 1835. Fou elegit diputat a Corts Generals pel Partit Progressista en 1836 per Castelló.

Va ser escollit President del Consell de Ministres al novembre de 1840, deixant la cartera de Governació que va portar durant uns mesos. Li va succeir Baldomero Espartero. Durant la resta del regnat d'Isabel II va repetir com a diputat en 1854 i 1856 i va ser designat senador vitalici en 1846.