Josep Borges

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Borges
L'Illustration 1862 gravure Le général Borgès.jpg
Biografia
Naixement 1813
Artesa de Segre
Mort 30 novembre 1861 (47/48 anys)
Tagliacozzo
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Modifica les dades a Wikidata

Josep Borges (Vernet, actualment municipi d'Artesa de Segre, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Abruços, 8 de desembre de 1861) fou un militar carlí.

Biografia[modifica]

De familia militar i carlista, participà en la primera guerra carlina. Durant la guerra perdé el seu pare, que afusellaren a Cervera, i el seu germà, mentre ell es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d'Espanya, i obtingué la graduació de coronel l'any 1839. Va emigrar a Bourg-en-Bresse.

Retornà el 1847 durant la guerra dels Matiners, on participà, com a general de brigada, a les ordres de Benet Tristany, Ignasi Brujó i Ramon Cabrera i Grinyó[1] en nombroses accions que li valgueren la comandància general de les terres tarragonines, i més tard la del Principat, amb caràcter d'interí; fou derrotat (1849) per les tropes del general liberal Quesada a Selma (Alt Camp).

En acabar la guerra s'exilià de nou, però durant el Bienni Progressista revoltà amb una partida diverses comarques catalanes. Fracassat el seu intent, retornà a França. Amb el grau de mariscal de camp, l'any 1860 va decidir d'anar a Roma per servir a les ordres de l'exèrcit vaticà. Després de mantenir converses amb alguns oficials enviats pel general borbònic Tommaso Clary passà al servei de Francesc II de les Dues Sicílies.

Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i Basilicata i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, incloent el bandoler Carmine Crocco, però fou fet presoner i afusellat per l'exèrcit de Casa Savoia el 30 de novembre de 1861. A l'Església del Gesù a Roma es va celebrar el funeral.

Josep Borges escrivi un diari, on recull les accions més destacades de les seves accions militars a Calàbria i Basilicata, va ser publicat per l'escriptor Marc Monnier a la seva obra Notizie storiche documentarie sul brigantaggio nelle province napoletane (1862). A la seva mort l'escriptor i poeta Víctor Hugo va deplorar la seva execució, acusant el govern de Vittorio Emanuele II pels mètodes utilitzats.

Referències[modifica]

  1. Carlos Clemente, José. Seis estudios sobre el carlismo. Huerga Y Fierro Editores, 1999, p. 50-51. ISBN 8483741520. 

Bibliografia[modifica]

  • Andrea Maffei, Marc Monnier, Brigand life in Italy: a history of Bourbonist reaction, Volume 1, Hurst and Blackett, 1865
  • Josè Borjes, Con Dio e per il Re. Diario di guerra del generale legittimista in missione impossibile per salvare il Regno delle Due Sicilie, Controcorrente Edizioni
  • Fulvio D'Amore, Uccidete Josè Borges, Controcorrente Edizioni, 2011
  • Joan Mañé i Flaquer, Joaquim Mola i Martinez "Historia del bandolerismo y de la Camorra en la Italia meridional" Imprenta i Llibreria de Salvador Manero, Barcelona 1864
  • Marcel·lí Pedrós i Puigarnau "Els Borges, uns carlins de Vernet". Grup de Recerques de les Terres de Ponent. XXVI Jornada de Treball a la memòria del Dr.Joan Maluquer de Motes. Actes publicades el 1993. Pàg. 85-90.

Enllaços externs[modifica]