Santa Cecília de Voltregà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSanta Cecília de Voltregà
Santa-Cecilia-de-Voltrega.jpg
Església de Santa Cecília

Localització
Localització de Santa Cecília de Voltregà respecte d'Osona.svg
41° 59′ 41″ N, 2° 13′ 24″ E / 41.994722222222°N,2.2233333333333°E / 41.994722222222; 2.2233333333333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 1
Població
Total 183 (2016)
• Densitat 21,28 hab/km²
Gentilici XXX
Geografia
Superfície 8,6 km²
Altitud 519 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Joan Senmartí Escarrà
Indicatius
Codi postal 08508
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08243
Codi IDESCAT 082439
Modifica dades a Wikidata

Santa Cecília de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona. Aquest municipi formà part, a l'origen, de la demarcació senyorial del castell de Voltregà.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

És d'una extensió més aviat reduïda, de 8,57 km², i s'estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l'espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà, poc abans de prendre la direcció nord per a barrejar-se amb el riu Ter per la dreta. L'inici de la vall, en el seu sector oest es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua (795 m) i la serra de Sant Martí Xic o del castell de Voltregà (854 m); a mesura que el riu avança cap a llevant, la seva vall es va ampliant, fins a esbadiar-se en la Plana de Vic. Tota la vall és de grans bancals i terrasses, molt aptes per a l'agricultura, però la major densitat de masos i de poblament es troba al sector est del terme, a partir, sobretot, de l'església parroquial, que ha donat nom al terme.

El municipi no té cap nucli de poblament, i té com a centre l'església de Santa Cecília, situada a l'esquerra del riu, una mica enfilada. Una moderna carretera local, oberta a mitjan de segle XX, l'enllaça amb la carretera de Barcelona a Puigcerdà, passat el km 74, a l'indret de Can Pantano.

Història[modifica | modifica el codi]

El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada el segle XI Santa Cecília de Moixons (de Mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligans, noms d'antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme.

L'església de Santa Cecília de Voltregà fou renovada i consagrada pels vots del 1095. Hi subsisteix bona part de l'edifici aixecat a la fi del segle XI, compost inicialment d'una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, per bé que les reformes efectuades cap a la fi del [`segle XVII]] i en el curs del segle XVIII l'han modificat molt i mutilat en els absis i la nau amb l'obertura de capelles, un arrebossa-me’n total i la típica transformació de l'època barroca.

Són molt pocs els trets característics del passat de Santa Cecília de Voltregà, petit terme governat sempre pels batlles del terme del castell o la baronia de Voltregà, el qual, després d'uns temps inicials de freqüents canvis de senyor, es va convertir definitivament en una baronia de la mitra de Vic d'ençà del 1379. Entre aquest any i el 1812 tots els batlles i administradors del terme foren designats pels bisbes de Vic.

El principi de la seva autonomia municipal data del 1782, quan la parròquia de Santa Cecília aconseguí del rei i dels bisbes de Vic de tenir un batlle propi, independent del batlle general de la baronia, que residia a la vila de Sant Hipòlit.

Entre els masos de més vitalitat podrien destacar-se els de Gallissans, Can Guiu i Maians o Serramitja, aquest darrer convertit en casal residencial dels seus propietaris, els Arbell-Ubarrachena l'últim terç del segle XX.

Que s'ha de visitar[modifica | modifica el codi]

L'indret més visitat del terme és el Gorg Negre, lloc de llegendes de bruixes i on es congrien, segons la dita popular, les pitjors tempestes de la Plana. És un gorg profund, excavat pel salt de la riera dels Sorreig, envoltat d'altes parets de roca i amb una petita cornisa de pedra que permet d’acostar-se fins al sallent. Comptà anys enrere amb alguns molins i una petita indústria tèxtil, que aprofitava l'aigua de la riera, però deixà de funcionar fa molts anys. Ara compta només amb granges d'explotació agropecuària i alguns restaurants de qualitat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La demografia del terme fou sempre poc important, i es reduí a unes 11 o 12 famílies al llarg dels segles XIV-XVI. Entre aquestes, destaquen per la seva pervivència les dels masos del Prat, el Verdaguer, Gallissans, Maians, Can Guiu, el Torrent, les Codines, el Puig i la Serra. El 1686 el terme tenia 26 masies, i arribà a un màxim de 491 habitants el 1830, en els darrers temps es manté a la ratlla dels 200 habitants.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 9 11 - 297 300 233 220 191 205
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
262 303 317 283 251 198 194 182 186 192
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
199 198 202 207 203 199 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Grup Fundació Catalana S. A. Volum. I, pàgs. 153-54 (ISBN 84-85194-15-2)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Cecília de Voltregà Modifica l'enllaç a Wikidata