Setge de Montsó (1089)
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Montsó (1088) Fronteres el 1057. En verd, l'Emirat de Saraqusta En ocre, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1088 | ||
| Coordenades | 41° 54′ N, 0° 12′ E / 41.9°N,0.2°E | ||
| Lloc | Montsó | ||
| Resultat | victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Lluita als pirineus | |
Campanya castellana de 1086 | |
Conquesta de la Vall de l'Ebre | |
Saraqusta (1101) - Bolea - Valtierra - Morella - Saraqusta (1118) - Cutanda - Larida - Corbins - Fraga |
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Antecedents[modifica]
Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en la qual va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va continuar amb els atacs a la Taifa de Saragossa per eixamplar els seus dominis. La ciutat de Barbastre fou conquerida el 1064 amb l'ajut normand i d'Ermengol III d'Urgell, a qui va concedir la ciutat. Dos anys més tard, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.
El setge[modifica]
La ciutat va caure el 24 de juny de 1089 a mans de Pere de Ribagorça.[1]
Conseqüències[modifica]
Pere de Ribagorça es va establir a Montsó, com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163.
- ↑ Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.