Batalla de Mollerussa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Mollerussa
Reconquesta
Batalla de Mollerussa (PI 1100)
Batalla de Mollerussa
Batalla de Mollerussa
Batalla de Mollerussa
Coord.: 41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.63167°N,0.89611°E / 41.63167; 0.89611
Tipus batalla
Data 14 de setembre de 1102
Coordenades 41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.6316666667°N,0.896111111111°E / 41.6316666667; 0.896111111111
Lloc Mollerussa
Resultat Inconcluent. Aturada de l'avanç almoràvit i mort del comte d'Urgell
Bàndols
Comtat d'Urgell Comtat d'Urgell Imperi almoràvit Almoràvits
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Antecedents[modifica]

Mollerussa va convertir-se en zona fronterera entre el comtat d'Urgell i el Comtat de Barcelona. Ramon Berenguer I va atorgar a Berenguer Gombau, senyor d'Anglesola, els drets sobre el territori i el 1079 hi ha la primera documentació que parla de Mollerussa, un segle abans de la seva carta de població.

A la mort de Sulayman Sayyid-ad-Dawla, Muhàmmad ibn al-Hajj va conquerir i annexionar l'Emirat de Làrida i reconquereixen Balaguer,[1] i Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101,[2] que es perdé a mals dels almoràvits.

La batalla[modifica]

El 14 de setembre de 1102 es va lluitar contra els almoràvits la batalla de Moyeruca, identificada com Mollerussa,[2] en la qual va morir el comte Ermengol V d'Urgell amb tres-cents cavallers i molts altres cristians.[3]

Conseqüències[modifica]

L'escassa puixança i projecció al nord de Larida va afavorir que en 1105 el tutor d'Ermengol VI d'Urgell, Pedro Ansúrez, conquerís definitivament la important plaça musulmana de Balaguer.[4]

Referències[modifica]

  1. Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC. 
  2. 2,0 2,1 Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258. 
  3. «XIII.4». A: Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum. 
  4. Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.