Joaquim Salvador i Benedicto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquim Salvador i Benedicto
Biografia
Naixement20 desembre 1827 Modifica el valor a Wikidata
Sorita Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1896 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
L'Anglesola (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, botànic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joaquim Salvador i Benedicto, de nom complet Félix Joaquín Salvador i Benedito (Sorita, Els Ports, 20 de desembre de 1827 - L'Anglesola, 8 de juny de 1896) va ser un farmacèutic i botànic valencià.[1][2][3]

Fill del farmacèutic de Sorita,[1] llicenciat en Farmàcia el 1856 per la Universitat de Barcelona,[2] fou titular de la cátedra de Materia Farmacéutica Vegetal a la facultat de Farmàcia de la Universitat de València[3] i va exercir la seva professió, primerament a L'Anglesola, on romangué com a mínim fins a 1860. Posteriorment, es va establir a Vilafranca del Cid, l'Alt Maestrat, i a partir de 1868 es trobava instal·lat amb oficina de la seva propietat a València. Simultanejà la pràctica professional amb la docència i la investigació, fins a la seva jubilació.[4] Un cop retirat de l'exercici professional, va tornar a l'Anglesola on es dedicà a escriure sobre temes històrics relacionats amb Terol. Fou col·laborador i corresponsal de la revista La Fraternidad, des de la seva aparició fins al 1868. Entès en botànica, va mantenir relació amb els farmacèutics que s'ocupaven d'aquesta ciència. A ell es deu una sèrie d'escrits relacionats amb Aragó,[2] i amb temes sobre botànica i plantes medicinals, i va compondre un catàleg de les localitats de Vilafranca, Castellfort, Portell, Ares i Benassal (1866).[5]

Publicacions [2][3][modifica]

  • «Nota sobre la yerba tosquera» y «Ensayo analítico de las piedras expulsadas por el niño de Caspe usando la yerba tosquera», Boletín del Instituto Médico Valenciano, tom IX: 222-224; 242-245 (1858)
  • «Cultivo del pipirigallo en La Iglesuela del Cid», El Restaurador Farmacéutico, tom XIV, 13: 52 (1858)
  • Biografía del Arzobispo de Aliaga (perdut)
  • Apuntes para la Historia de La Iglesuela del Cid (perdut)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Félix Joaquín Salvador Benedito». Diccionari biogràfic espanyol. Reial Acadèmia de la Història.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Salvador y Benedicto, Joaquín». Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA). Arxivat de l'original el 6 de setembre 2016 [Consulta: 20 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Monferrer Guardiola, Rafael «Joaquín Salvador y Benedicto (1827-1896). Breve nota bio-bibliográfica». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura [Castelló de la Plana], LXXII, Núm. 3, 1996, pàg. 331-350. ISSN: 0210-1475.
  4. López Piñero, José María. «La enseñanza de la historia natural y de la agronomía en la Valencia del siglo XIX». A: Doctores y escolares: II Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas (Vol. I). Universitat de València, 1998, p. 382. ISBN 978-84-370-3465-2 [Consulta: 20 abril 2020]. 
  5. Peris Gisbert, Juan Bautista; Ferrer Gallego, Pedro Pablo; Guillén Bas, Alberto; Roselló Gimeno, Roberto; Gómez Navarro, José; Laguna Lumbreras, Emilio «Árbol genealógico botánico de Gonzalo Mateo Sanz». Flora Montiberica, Núm. 73, 2019, pàg. 41-47. ISSN: 1988-799X [Consulta: 20 abril 2020].