Museu Comarcal de Manresa

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Museu Comarcal de Manresa
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Construcció2 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2 de setembre de 1896
ConstruccióXVIII, XIX
Característiques
Estil arquitectònicBarroc, obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia de sant Ignasi, 36-40 c. Vidal i Barraquer, c. Viladordis. Manresa (Bages) (Barcelona)
Map
 41° 43′ 29″ N, 1° 49′ 50″ E / 41.724731°N,1.830486°E / 41.724731; 1.830486
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN4155-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0001325 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC32165 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals10.017 (2008)
Lloc webmuseudemanresa.cat Modifica el valor a Wikidata

Ell Museu Comarcal de Manresa és un museu pluridisciplinari inaugurat l'1 de setembre de 1896 a Manresa. La institució està situada en l'antic Col·legi de Sant Ignasi de Loyola. L'edifici és una obra declarada bé cultural d'interès nacional des del 1962.[1]

Història [cal citació][modifica]

El museu de Manresa s’ ha desenvolupat i evolucionat a través de la història  gràcies a diverses funcions culturals, patrimonials i socials. Des de la seva inauguració cap a finals del segle XX, hi pertany sota la titularitat i gestió de ajuntament de Manresa.

Orígens (1896)[modifica]

“Museu Arqueològic, Biblioteca Pública i exposició artística industrial permanent”, és la denominació amb la qual va ser inaugurada la institució.”

Exposició retroactiva Artística Arqueològica (1882). Els seus orígens es remunten en "L'exposició retroactiva Artística Arqueològica", que es va dur a terme en una de les sales de l'Ajuntament de Manresa en 1882.

Les aportacions artístiques i arqueològiques en aquest primer moment, van ser adquirides mitjançant l'ajuntament i donacions de particulars. L'objectiu principal de la institució era adquirir, preservar, investigar i documentar tots aquests béns com a testimoniatges culturals del territori. Tot seguit,  enriquint  el coneixement sobre el patrimoni local.

En relació a l'activitat arqueològica, la institució va comptar amb la participació i assessorament de l'instituït d'estudis Catalans i el Museu Arqueològic de Barcelona, especialment en les intervencions que van realitzar el Centre Excursionista Montserrat.

Durant la Guerra Civil (1936-1939)[modifica]

Amb la finalitat de protegir, conservar i resguardar els fons arqueològics de Manresa i la resta de béns artístics, l'ajuntament va crear un dipòsit dins de l'edifici requisat de la Cova de Sant Ignasi. Quan va  acabar la guerra,  justament aquest fons es van consolidar el nou Museu municipal.

El nou Museu (1941-1968)[modifica]

Seguidament, després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, en 1941 el museu va obrir les seves portes en les dependències del Col·legi de Sant Ignasi i va comptar amb l'ajuda del Museu Arqueològic de Barcelona per al seu funcionament intern.

Durant aquests anys, el museu va anar incrementant el seu patrimoni amb noves donacions. Les col·leccions originàries del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Centre Excursionista Montserrat van ser una de les col·leccions que es van integrar, a més d'altres objectes artístics procedents de les esglésies que es van enderrocar durant els conflictes de la Guerra Civil.

El nou Museu de Manresa (1941-1968). Sala del museu en el Col·legi de Sant Ignasi (1950)

L'any 1968, el museu va romandre tancat al públic fins que al 1977 va reobrir les seves portes, amb la mateixa titularitat municipal.

Museu Comarcal de Manresa (1977)[modifica]

El museu reobre les seves portes en 1977, amb el nom de Museu Comarcal de Manresa, amb una renovada presentació de la col·lecció. El museu es distingeix per una temàtica multidisciplinària tan pels serveis que ofereix al visitant, com per les seves col·leccions centrades en la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

Cal destacar que, el Museu de Manresa ha estat un suport imprescindible per a les campanyes d'excavacions arqueològiques realitzada per un grup de joves en els anys 80. Una dels tasques que es van  realitzar van ser revisar les peces antigues, així com també reprendre les excavacions que s'havien dut a terme en anys passats, com el cas de les Boades (en català). Les mateixes  que en van iniciar diverses accions de la mà de la Universitat i de la Generalitat. A partir d 'aquí, es van actualitzar inventaris. Tot seguit,  es van escriure monografies sobre jaciments i períodes arqueològics locals i a més es va elaborar el primer inventari exhaustiu dels jaciments arqueològics trobats a la comarca. Tot el material es va  actualitzar a l'any 1995.

D'altra banda, l'any 2010, amb el suport dels serveis territorials de la Generalitat, el Centre d'Estudis del Bages i l'Associació per a la MCM, es van organitzar les primeres jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, promovent així que en els últims anys les activitats arqueològiques es duguin a terme amb una nova àrea de patrimoni cultural de l'Ajuntament.

El Museu de Manresa: L'inici al canvi (1990-2017)[modifica]

Sens cap dubte, amb la jubilació de l'antic director del Museu Comarcal de Manresa, Mn. Gasol, es produeixen dos esdeveniments claus: La creació d'una plaça de director per al museu, ocupada des de llavors per Francesc Vilà i la inscripció del Museu en el Registro de Museus de Catalunya, gestionat pel Servei de museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura i la Generalitat de Catalunya.

Tot i que,  el Museu manté el mateix fil conductor expositiu des dels seus inicis, també ha anat modernitzant  en temes com a activitats didàctiques i culturals, tan en la gestió administrativa  com museística.

A més, cal destacar que en aquest període,  el Museu de Manresa passa a formar part de la Xarxa de Museus d'art de Catalunya i la Xarxa de Museus Locals.

Actualitat[modifica]

Actualment, l'edifici s'ha vist amb la necessitat d'ampliar la seva infraestructura, mitjançant una actuació global de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. Els canvis que s'han dut a terme tenen com a objectiu crear noves sales per  albergar l'extensa col·lecció barroca, així com  també dedicar més espai  la resta de la col·lecció d'unes altres, i unes noves sales de reserva.

De fet, des del 2017 s'inicia un projecte de rehabilitació integral de l'edifici, que inclou diverses fases:  La primera fase ha donat lloc a la creació del Museu del Barroc de Catalunya, inaugurat el 21 de febrer de 2024 i instal·lat en una part de la primera planta de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. Les següents fases que  es duran a terme, tenen a veure amb l'ampliació del Museu del Barroc en tota la primera planta; el disseny d'unes noves sales d'exposició per al Museu de Manresa en la segona planta; la creació d'unes sales de reserva en la tercera planta, així com també l'acolliment de la Fundació Mestres Cabanes. A més, la institució també es convertirà en el Centre d'acolliment de Pelegrins.

Edifici[modifica]

Declarat Ben Natural d'interès Nacional (BCIN).L'antic col·legi de Sant Ignasi és un gran edifici de planta quadrangular construït entorn d'un ampli claustre central d'aire neoclàssic. Va ser edificat per l'orde jesuïta, a mitjan segle XVIII al voltant de l'hospital medieval de Saint Lucia. Durant molts anys, aquesta ordre va funcionar com a centre educatiu. Des de 1835, el museu és de titularitat municipal.

El col·legi dels Jesuïtes va ser ampliat en el segle XIX i el col·legi de Sant Ignasi va ser liderat per la Companyia de Jesús fins a l'any 1892, com a centre educatiu mig especialitzat en estudis humanístics.

Les façanes de l'edifici ressalten per la seva construcció sòbria i senzilla. Les mateixes que demostren obertures irregulars a l'entorn de la façana. Aquesta forma trenca amb la monotonia del mur de pedra. Entre els carrers que custodien aquest recinte, tenim el carrer Viladordis, on se situa el portal barroc de pedra arenosa, que dona amb l'entrada a l'edifici original del segle XVIII. A l'interior d'aquest edifici, es conserva l'escala original in situ , com a part de la primera construcció, la mateixa que està visible per als visitants.

En els inicis del segle XX, el col·legi de Sant Ignasi constava de dos blocs arquitectònics: L'antic Hospital i el primer col·legi amb les capelles Santa Llúcia i el Rapte, a més del nou col·legi amb l'església de Sant Ignasi. En els inicis de la Guerra Civil Espanyola en 1936, els integrants locals van ordenar l’enderrocament de totes les esglésies de Manresa. Durant aquest període, les brigades de treballadors van destruir l'Església de Sant Ignasi amb tots els edificis adjacents i els edificis de l'antic hospital, inclosa la capella del Rapte. El nou col·legi va patir danys en la seva infraestructura durant el bombardeig de 1938, hi sent utilitzat com caserna, refugi i presó. D'aquell fatídic accident es conserven les ales del claustre, però  part de la pèrdua de l'església de Sant Ignasi va modificar el disseny original del segle XVIII.

La guerra Civil va marcar un abans i un després, per la qual cosa, els jesuïtes amb la voluntat de reorganitzar l'espai, van prendre la iniciativa de reconstruir l'Església de Santa Llúcia i la sala adjacent de l'hospital, on es va produir el Rapte.

Arran del projecte de rehabilitació integral de l'antic col·legi en el 2017, la part dedicada al Museu del Barroc de Catalunya, que es duen a terme, ha estat redissenyada per l'arquitecte David Closes.

Descripció[modifica]

Actualment es troba a l'antic Col·legi de Sant Ignasi. L'edifici és un gran casal quadrangular amb pati central, neoclàssic. Planta baixa i tres pisos a la Via de Sant Ignasi i al carrer Vidal i Barraquer, i planta baixa i pis al carrer Viladordis.[1] Les façanes són planes, amb ritme d'obertures diferents a cadascuna, irregulars, destacant per la seva sobrietat i senzillesa.[1]

Té un portal barroc de pedra arenisca, motllurat, al carrer Viladordis.[1] L'interior presenta una escala d'accés a les sales, organitzades al voltant del claustre porticat amb arcs en planta baixa.[1] Els elements decoratius són de caràcter constructius, portal del carrer Viladordis i galeria de finestres del pis superior de la Via de Sant Ignasi.[1]

Va ser un edifici utilitzat pel col·legi de Sant Ignasi dels jesuïtes fins al 1892.[1]

Història[modifica]

Atac dels guerrillers catalans als cuirassers francesos de l'avantguarda de la divisió del general Schwarz, quadre de Francesc Cuixart que s'exposa al Museu Comarcal de Manresa

El Museu va créixer gràcies a les donacions de particulars, i als treballs del Centre Excursionista de la Comarca de Bages des de l'any 1905, i del Centre Excursionista de Montserrat des de l'any 1922 els quals, fruit de les seves activitats, aplegaran diverses col·leccions d'objectes d'interès artístic, etnològic o arqueològic.

Després de l'esclat de la guerra civil, l'any 1941 s'obrí finalment a les dependències del Col·legi de Sant Ignasi, el nou Museu de Manresa que aleshores estava adscrit al Museu Arqueològic de Barcelona. El museu anirà incrementant el seu patrimoni amb noves donacions i nou material arqueològic, fins que romangué un temps tancat al públic per a la seva reordenació. L'any 1977, va reobrir portes i estrenà una nova presentació del seu fons, i es convertí en l'actual Museu Comarcal de Manresa.

Espai Viladomat[modifica]

El 4 de desembre de 2014 es va inaugurar un espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, (Barcelona, 1678-1755), gràcies al dipòsit de 12 d'obres cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya. El dipòsit d'aquest important conjunt d'obres d'Antoni Viladomat és fruit de la col·laboració entre els dos centres i és el punt de partida per realitzar futures activitats conjuntes de difusió del patrimoni entre els dos museus integrats a la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, posada en funcionament a l'octubre del mateix any.

L'any 2024 el fons d'art barroc del museu es va incorporar al Museu del Barroc de Catalunya, mentre que la resta de sales del museu romanent tancades i es troben en procés de rehabilitació.

La col·lecció[modifica]

El Museu de Manresa compta amb una extensa i multidisciplinaria col·lecció. A causa del projecte de rehabilitació del 2017, actualment només disposa d'una sala d'exposició titulada "Museu Petit, Petit Museu" situada en la planta baixa. Quant a la col·lecció d'art barroc, les millors obres es troben exposades en el nou Museu del Barroc de Catalunya, situat en la primera planta.

Algunes de les col·leccions més destacades del Museu de Manresa actualment exposades són:  una part de la col·lecció de ceràmica decorada en verd i manganès del segle XIV, trobada al voltant de l'església del Carme; així mateix, una bona mostra arqueològica d'objectes des del Neolític; algunes peces religioses del segle X al segle XVI; l'auca de la Llum (1953-1959) de Joan Vilanova Roset i els Gegants Vells manresans amb més de 100 anys d'història.

A més, encara que no està exposada actualment, el Museu també compta amb un fons del pintor i escenògraf manresà, Josep Mestres i Cabanes, gravats i pintures d' Alfred Figueras, pintures de Josep Dalmau i Rafel, entre moltes altres col·leccions de diverses èpoques.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.[2]

Per altra banda, l'espai Memòries és un projecte d'art i història per la recuperació de la memòria democràtica i la reflexió sobre el segle xx. Té com a singularitat que incorpora la creació artística contemporània com a element diferencial en el procés de recerca i reflexió, amb la participació d'especialistes de diferents disciplines. Neix amb la voluntat de generar un marc innovador i interdisciplinari per a la producció cultural. Preveu la programació d'activitats i exposicions amb la finalitat de generar processos de participació i col·laboració innovadors amb els usuaris, que no es consideren només visitants sinó agents actius en les propostes. Aquest espai de creació es planteja com un projecte cultural singular i de proximitat amb la ciutadania per implicar-la en la promoció dels valors de la pau, la llibertat i la democràcia.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Museu Comarcal de Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
  2. «La Mirada Tàctil. Manresa». diba.es. [Consulta: 27 gener 2012].
  3. «Espai Memòries. Manresa». Memorial Democràtic. Gencat. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 7 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Comarcal de Manresa