Sant Jaume de Vallhonesta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sant Jaume de Vallhonesta és un conjunt minumental protegit com a BCIN (Bé Cultural d'Interès Local) al muncipi de Sant Vicenç de Castellet.

Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a uns a 485 m, en una carena que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Abans de l'any 1836 formava part de l'antic municipi de Vallhonesta, any en què es va annexar al terme de Sant Vicenç de Castellet. Sobre Vallhonesta, es considera que l'origen del nom és ibero-basc i està format per la suma de “ones” i “toi” que significa rondals de bons terrenys. Per tant vallhonesta vindria a ser una "vall de bons terrenys".

Hostal[modifica]

El conjunt està format per una ermita d'origen romànic i l'hostal, un dels més antics i més importants que hi havia per a la gent que transitava pel camí, la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana a mitjans del segle XIX. Encara que l'ermita ja surtt datada al segle XIII com a Sant Jaume de l'Herm, per ara els primers documents coneguts sobre l'hostal són del segle XIV. En un cadastre del segle XVIII constava que les quadres de l'hostal hi havia 70 mules, la qual cosa ens demostra la importància de l'indret.

Durant la guerra del francès (1808 - 1812) l'hostal, o molt probablement un edifici que hi ha al davant de l'era enrajolada, va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. Així és com el 4 d'abril de 1810 a l’indret es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, sense afectar a les actuals voltes de pedra de la planta baixa, però sí afectant a les parts superiors del conjunt que es van haver de construir de nou.

Durant la postguerra, Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.

El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid. En destaca també l'incendi dels paratges de l'entorn que es va produir el 1985. De les runes, es pot identificar l'era, els portals d'accés (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, tines, un molí d'olí, un forn o les quadres amb les seves voles a la planta baixa.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Vallhonesta Modifica l'enllaç a Wikidata