Sant Jaume de Vallhonesta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Jaume de Vallhonesta
Ruinas hostal S.Jaume Vallhonesta.JPG
Dades
Tipus església
Part de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Característica
Estil arquitectònic arquitectura popular
Altitud 490 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBages
MunicipiSant Vicenç de Castellet
Localització Zona Vallhonesta
41° 40′ 40″ N, 1° 54′ 09″ E / 41.6777°N,1.90239°E / 41.6777; 1.90239Coord.: 41° 40′ 40″ N, 1° 54′ 09″ E / 41.6777°N,1.90239°E / 41.6777; 1.90239
Bé cultural d'interès local
Data 2011
Identificador 40209
Modifica les dades a Wikidata

Sant Jaume de Vallhonesta és una ermita romànica del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Indicació del Camí ral a Sant Jaume de Vallhonesta

Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a la Carena a 485 m, separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Antigament havia estat un nucli agregat junt amb l'antic hostal, ara en ruïnes, i altres edificacions desaparegudes.

L'origen del nom és ibero-basc amb la suma de “ones” i “toi” que significa rondals de bons terrenys. La composició actual de Vallhonesta significa "vall de bons terrenys".

Hostal[modifica]

Encara que hi ha l'ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX). Els primers documents sobre l'hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. En un cadastre del segle XVII constava que les quadres de l'hostal podien acollir fins a 70 mules, la qual cosa ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.

Durant la guerra del francès (1808 - 1812) l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va necessitar rehabilitació.

Durant la postguerra (1939 - 1970), Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.

El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i va ser encara més deteriorat per l'incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l'hostal constituirà un conjunt de runes civils. De les runes, es pot identificar els portals d'acer (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Vallhonesta Modifica l'enllaç a Wikidata