Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | monument i castell | |||
| Primera menció escrita | 977 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Bages | |||
| Municipi | Sant Vicenç de Castellet | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
Point in time  | 8 novembre 1988 | |||
| Identificador | RI-51-0005681 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Identificador | 1544-MH | |||
| IPAC | 1744 | |||
|
| ||||
 | ||||
El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació a Sant Vicenç de Castellet (Bages).[1] Està situada al costat de la torre es troba l'església de Santa Maria de Castellet. Just a sota del turó hi ha les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per marges de coloració blavenca. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
De les construccions castelleres, l'únic element que roman dempeus és la torre, que s'aixeca a l'extrem sud del turó, una part del muram i restes d'estances. Tenint en compte l'estructura de l'aparell, les obertures (porta i finestres) i la construcció, es creu que la torre fou construïda a finals del segle XIII, després de la destrucció de l'any 1277. Les altres restes podrien ser anteriors a aquesta data.
Contingut
Descripció[modifica]
L'únic element que es conserva del conjunt medieval del Castell de Castellet és la torre i alguns fragments de muralla del costat de migdia.[2] La torre és de planta quadrada amb parets de 90 cm de gruix i amb una alçada de 9,7 m. Té tres nivells i l'aparell és fet amb carreus força gruixuts i grans col·locats en filades horitzontals. La porta d'ingrés és d'arc de mig punt dovellat i de proporcions notables, obrint-se a llevant. Sembla ser una construcció del segle XIII, mentre que les restes de la muralla semblen ser anteriors.[2]
Història[modifica]
El castell s'edificà per a defensar un terme anomenat Castellet de Bages que comprenia pràcticament el territori de l'actual Sant Vicenç de Castellet. L'any 1099 en la butlla del papa Urbà II al bisbe Ot d'Urgell se cita Castellet com a propietat a Manresa exceptuant la jurisdicció parroquial del bisbe d'Osona. El castell és documentat l'any 1001 quan l'obra de repoblació avançava per les terres del Bages; el lloc degué ésser pres per un home important que adquirí les propietats de l'alou i el cedí al Bisbat d'Urgell. Aquesta propietat tan llunyana devia ser difícil de controlar pels bisbes urgellencs, que després de dos segles el vengueren als comtes de Barcelona. Els comtes infeudaren el castell a una família que s'anomenà Castellet i sabem que l'any 1277 fou destruït i assassinat el seu senyor. El castell tornà a alçar-se i d'aquesta segona obra és la torre que encara es conserva.[2]
Els comtes infeudaren el castell a una família cognominada Castellet; degut als diversos castells i famílies que reberen aquest nom, no es documenta de manera segura fins al 1277: un Guillem de Castellet, assassinat en ser destruït el castell que es reconstrueix i la família continua en la persona de Bertran de Castellet. El 1279 posseïa el castell Humbert de Rocafort, castlà de Castellbell casat amb Sibil·la de Castellet. La família continua amb el domini del castell fins al segle XVI, Introduint-s'hi altres cognoms (els Cirera, els Segalers i posteriorment els Muntanyans) per casament o adopció. El 1343 la família Cirera adquirí del rei Pere II el dret alodial i directe que tenia el rei.[2] A mitjan segle XVI apareix un Onofre de Cardona com a senyor de Castellet i per matrimoni passà a la família Amat de Terrassa que foren senyors del castell fins al segle XIX, quan s'aboliren les dependències senyorials.
Restauració i rehabilitació[modifica]
L'any 1999 es va observar un agreujament molt important en les esquerdes que ja s'havien detectat al turó de Castellet. El procés d'erosió de la base s'havia accentuat tant que podia fer perillar l'estabilitat de les construccions situades al damunt.[3]
El turó, i les edificacions que acull eren propietat del bisbat de Vic que va manifestar la necessitat de l'actuació, i també la impossibilitat d'assumir el cost econòmic, així que va proposar la cessió de Castellet al municipi, a canvi que l'ajuntament assumís la restauració del turó amb els seus propis recursos. L'ajuntament va decidir que la prioritat és la restauració del turó i el 2000 s'acordà en sessió plenària destinar un 10% dels ingressos fruit dels permisos d'obres a la restauració de Castellet. Un cop iniciades les primeres obres es va veure la necessitat d'actuar sobre les edificacions i tot el conjunt per poder fer un espai de lleure per al poble.
Pel que fa al turó, els problemes se centraven a la part més alta de la muntanya, just a la base de la torre i de l'ermita. Aquest turó és un pujol format per una franja de roques estratificades dipositades sobre una base argilosa i els efectes de l'erosió afectaven especialment algunes roques en les que es va obrir unes grans esquerdes mentre altres roques van acabar caient del seu assentament. El projecte d'actuació plantejava dues intervencions. A la part de les roques es proposava sanejar-les i posar-hi ancoratges per relligar-les i impedir que s'obrissin més, i per frenar l'erosió de la base, arenosa i molt erosionada, es va plantejar fixar-la amb un mallat i formigó projectat perquè no es continués descalçant. El cost de les obres es va estimar en uns 112.000 euros.[3] Des del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat van arribar les primeres aportacions que es van complementar amb les de la Diputació de Barcelona.[3]
Les primeres actuacions al turó es van iniciar el mes de setembre de 2001.[3] Respecte a les edificacions, l'ermita i la torre, paral·lelament l'ajuntament realitzava estudis sobre l'estat de les edificacions, que van detectar greus anomalies en l'ermita que la posaven en perill per l'aparició d'importants esquerdes a la volta interior. La patologia s'origina en un defecte a la base d'una de les parets de pedra laterals, la que es troba al costat dret de l'entrada de l'ermita amb fonament en males condicions, i la pressió sobre la volta va provocar que la paret s'anés bombant progressivament i que l'ermita s'anés obrint pel mig.[3] L'actuació se centrà en la construcció d'un contrafort de pedra per sustentar la paret, la instal·lació d'una anella interior per garantir la subjecció de la paret i la volta i aixecar la teulada per reforçar i formigonar de nou la volta.[3]
Mentre es mantenien les negociacions el consistori va anar buscant vies de finançament per a les actuacions. Les negociacions amb el Bisbat es van dur sempre amb molt bona entesa i el 13 de març de 2003 es va procedir a la signatura del conveni de cessió de Castellet al municipi essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parròquia de Sant Vicenç, Miquel Codina.[3]
Ús[modifica]
Al turó s'han fet altres intervencions per tal de potenciar tota la zona com un espai de lleure. Es construeixen dues petites escales amb travesses de fusta per accedir a dues de les zones exteriors de l'ermita. S'ha netejat i enjardinat el pla més elevat del turó (lloc on es col·loca cada any el màstil amb la senyera coincidint amb l'Aplec de Castellet, la Diada de l'11 de setembre) i a més s'ha equipat amb una desena de bancs.[3] Des d'aquest indret es pot contemplar una vista privilegiada del poble i de tot el Bages Sud. Amb motiu de la Diada de l'11 de setembre) de 2012 es va canviar la senyera per una estelada de 5 m de llarg.
El conjunt històric i arquitectònic ara restaurat es podrà contemplar a la nit gràcies a la il·luminació ornamental que s'ha instal·lat amb 14 projectors de llum, deu dels quals il·luminen l'ermita per tres dels quatre costats mentre els altres quatre fan el mateix amb la torre. Per a l'execució d'aquesta obra s'ha comptat amb l'ajut de la Diputació de Barcelona.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «castell de Castellet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Castell de Castellet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Restauració i rehabilitació de Castellet». Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. [Consulta: 27 juny 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castellet |
- «Castell de Castellet». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- Castell de Castellet de la web de Castells Catalans
- Fotografies del Castell de Castellet (Bages) de CastellsCatalans
