Aplec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Aplec (revista)».
Vídeo de les Trobades d'Escoles en Valencià de Balones, 2013. Les Trobades són un dels aplecs més grans del món.

Un aplec és una trobada de persones que es fa sovint a l'aire lliure i entorn d'una certa temàtica. Tenen un origen religiós i se celebren arreu del territori de parla catalana. Els aplecs, però, han perdut la connotació religiosa i han esdevingut celebracions folklòriques, com les ballades de sardanes, o patriòtiques, com l'Aplec del Pi de les Tres Branques.[1]

Història[modifica]

En els orígens, l'aplec era una trobada religiosa i festiva que se celebrava a l'aire lliure, a l'entorn d'un santuari o d'un indret amb algun emblema o significat religiós. Aquest és el cas de l'aplec que se celebra des del 1950, el segon diumenge de juliol, a la Creu del Matagalls per la canonització del pare Claret. Amb els anys, però, el mot aplec ha pres una significació que va més enllà de la religió. Per exemple, la trobada d'excursionistes que es duu a terme cada any al cim del Canigó la Vetlla de Sant Joan, per baixar la Flama, que es reparteix per tot el territori català, és també un aplec.[1]

Actualment, doncs, l'espectre de l'aplec és molt ampli: ballades de sardanes en llocs determinats, trobades patriòtiques com la de l'Aplec del Pi de les Tres Branques al pla de Campllong i altres concentracions festives com l'Aplec del Caragol a Lleida, creat el 1981 i en el qual el motiu de trobada és la menja d'aquest plat.[1]

Aplec de Sardanes[modifica]

Un clar exemple d'aquest significat més contemporani de la paraula ‘aplec', com a trobada festiva de caràcter més folklòric que no pas religiós, són els aplecs de sardanes. La sardana era considerada un ball popular, que al llarg de més de 150 anys s'ha transformat fins a adquirir la condició de dansa nacional. Al segle XIX, la Renaixença la va fer seva i li va donar un caràcter fortament identitari que la va projectar com a símbol. La gènesi d'aquesta dansa se situa a les terres empordaneses, tot i que Montserrat també va ocupar un lloc destacat en la projecció pel territori català arran de la visita a Barcelona de la reina Isabel II, el 1860, data en la qual es van renovar cant, música i dansa, en els actes festius sobre la cultura catalana.[1]

Els aplecs de sardanes s'organitzen comarcalment dins del territori català mitjançant unes entitats creades amb aquesta finalitat: l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals, la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes i la Comissió d'Aplecs Sardanistes de Barcelona. Quant a difusió internacional, la Fundació Universal de la Sardana va fer possible que aquest ball fos present als Jocs Olímpics de Barcelona, Atlanta i Sydney.[1]

Fontada[modifica]

Quan l'aplec té lloc al voltant d'una font amb un motiu lúdic. Cal trobar el seu origen en l'apogeu de l'excursionisme al segle XIX, quan les fonts de muntanya van passar de ser un lloc utilitari per a abeurar bestiar i muntaners, a esdevenir un punt de trobada i d'esbarjo que consistia a passar una jornada prop de la font i fer-hi, generalment, un àpat. Això va comportar progressivament un agençament de moltes fonts, millorant-ne els brocs, afegint-hi plaques commemoratives i arranjant l'entorn. Les fonts van passar de simples teules, branques o pedres que feien saltar el raig a, en alguns casos, obres arquitectòniques en mig de la muntanya.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aplec Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aplecs i romiatges». Culturcal. Web de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  2. Herrero Baró, Higini. Rutes d'Aigua. Baix Montseny: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, 2003. ISBN DL GI-1566/2002.