Pubilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana
Gegantes vestides de pubilla a Molins de Rei
Proclamació d'una pubilla
Pubilles a Ulldecona.

La pubilla era l'hereva, contrapartida femenina de l'hereu o receptor de l'herència de sexe masculí. Tradicionalment, quan no hi havia cap fill mascle, era la noia que heretava la casa i la fortuna familiar a la mort del pare a la Catalunya ancestral.[1]

En altres festes, com les de Molins de Rei o les de Manresa hi ha gegants a la processó representant una pubilla i un hereu.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

A les famílies rurals dels segles XVIII i XIX, la pubilla era la dona instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle, encarregada de conservar la hisenda. Es tracta d'una figura jurídica i legal pròpia del Principat de Catalunya, inclosa encara ara dins el dret civil català.

A partir de la meitat del segle XX, per destacar aquesta originalitat, va començar a celebrar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava molt marcat per la moralitat vigent, imposada pel franquisme, i que es basava en la valoració d'aspectes com la bellesa física i les virtuts morals, com la dedicació a la llar i a la família, de la candidata.[3]

Actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».[4]

Avui dia a moltes fires d'estiu, com a Ripoll, Sitges, L'Escala, Calella o Llançà és habitual organitzar un concurs per elegir la pubilla local com a part de les festes.[5] Aquesta pot ser una bona ocasió per a les noies de vestir-se amb la indumentària tradicional.[6]

L'any 2000, davant la presència d'uns tres-cents assistents, a l'elecció de pubilla van aparèixer pancartes en què es demanava la figura de l'hereu. La petició va provocar desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, però finalment es va acceptar. Des de llavors un miler de joves ja han obtingut el títol d'hereu, que es planteja com a un concurs similar al qual es presenten els nois.[7]

Vestits tradicionals de pubilla i de catalana[modifica | modifica el codi]

El vestit tradicional de catalana sol ser-ho de pagesa, mentre que el de pubilla representa les dues cares de la situació social catalana de l'època: la riquesa i la pobresa. Per una banda, el cos és de vellut negre, un teixit car, representatiu de la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla de la pubilla és un brocat sota el qual s'amaguen els enagos. A més, la pubilla acompanya aquest vestuari amb un davantal negre, símbol de la dona treballadora. Duu mitges blanques, millor si són de blonda, i sabates de taló, a diferència del tradicional de catalana, que calça espardenyes. Cobrint les espatlles, una mantellina de punta, blanca, que simbolitza la bona posició de la pubilla al poble. El vestuari es completa amb la gandalla i les mitenes, dos elements comuns en el vestit tradicional de catalana i en el de pubilla.[8]

El pubillatge a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Avui en dia el pubillatge continua ben viu a Catalunya, però no té res a veure amb el que era abans. Són joves d’entre 16 i 23 anys, solters i vestits amb la roba tradicional catalana, amb l’objectiu de representar el seu poble i la seva cultura per totes les terres catalanes, a més de descobrir nous racons i costums durant un any. Hi trobem la pubilla i l’hereu, tot i que la figura d’aquest últim no va ser acceptat fins l’any 2000.

Existeixen diferents títols, com per exemple: el fadrí, la dama, l’hereuet i la dameta. A més, també poden arribar a haver-hi segons fadrins i hereuets i segones dames i dametes. També existeixen títols comarcals: Maresme, La Selva i l’Alt Empordà; d’àmbit intercomarcal: Catalunya Central; i títols nacionals: Comarques Barcelonines, Comarques Gironines, Comarques Tarragonines, Comarques Lleidatanes i l’Hereu i la Pubilla de Catalunya.

Cada poble escull els seus representats de manera diferent, però tots tenen uns punts en comú. Hi ha uns elements bàsics que solen ser un examen escrit de cultura general i una entrevista. Un cop avaluat el candidat, es realitza una votació popular en la qual el poble escull qui vol que sigui el seu representant.

Pocs dies després es du a terme un acte de proclamació, en el qual es conviden membres del pubillatge de tota Catalunya i, també, pot assistir tota la gent del poble que ho desitja. Normalment són actes oberts al públic.

Els nous representants també assistiran als actes de proclamació d’altres pobles de Catalunya i sempre vestits amb “l’uniforme” del pubillatge: el vestit tradicional català i, sobretot, amb la faixa o banda que diuen d’on són i els distingeix de les altres persones.

Foment de les tradicions catalanes[modifica | modifica el codi]

És una entitat amb personalitat jurídica pròpia que va començar la seva activitat el 19 de Novembre de 1979. El seu propòsit és ajudar i preservar la història i els costums de Catalunya. Té una junta directiva que es renova cada tres anys per votació popular i la seva font de finançament és mitjançant l’aportació econòmica dels socis que en formen part.

En el cas del pubillatge, “Foment” té la tasca de proclamar pubilles i hereus arreu del territori català, col·laborant tanmateix amb el poble i actes tradicionals. També són els encarregats de posar unes bases en comú de com el poble ha d’escollir cada representant (és el cas de l’examen i l’entrevista que s’ha parlat anteriorment).

Tot i això, no tots els pobles que tenen pubillatge formen part de Foment. Actualment, un total de 69 pobles en formen part.

El Foment de les Tradicions Catalanes també són els encarregats d’escollir els representants a nivell nacionals. Cada any s’escullen uns representants i per ser escollit només has de ser hereu o pubilla local i presentar-te a l’examen.

Aquest any l’hereu de Catalunya 2015 és en Josep Van Gorkom Fernandez (que va ser l’hereu de Sitges 2014). En Josep descriu el seu nou càrrec com “un canvi de perspectiva i de respecte davant els actes i dels pobles als que ha estat convidat”.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. JSTOR: Corporate Household and Ecocentric Kinship Group in Catalonia
  2. Pubilla gegant
  3. Ambaixadors del seu poble d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
  4. Una pubilla no és una "miss" d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
  5. Imatges de pubilles
  6. Auca de la pubilla
  7. "Volem hereu" d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
  8. La pubilla: Símbol de riquesa i de pobresa d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pubilla Modifica l'enllaç a Wikidata