Pubilla (dret)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana

La pubilla, pubila[1] o pobila[2] és una figura jurídica legal a Catalunya recollida dins el Dret Civil Català i que era costum de seguir durant els segles xviii i xix. Es tractava de donar l'herència de la família i la responsabilitat de donar continuïtat al patrimoni familiar a la noia gran quan no hi havia cap home per ser hereu.[3] La resta de fills s'anomenaven cabalers i s'havien de buscar la vida fora de l'àmbit familiar o treballar per l'hereu o la pubilla. A la pràctica no s'aplica perquè el dret civil català només obliga a llegar el 25% del patrimoni als fills i a tots, no només al o la gran.[4][5] La figura sorgeix en l'edat mitjana per la necessitat d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar, basada llavors en l'agricultura.[cal citació] A partir d'aquesta figura des de mitjans del segle XX es duen a terme diversos actes folklòrics.

Referències[modifica]

  1. «pubil». DIEC. IEC.
  2. «pobil». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. Iszaevich, Abraham «Corporate Household and Ecocentric Kinship Group in Catalonia» (en anglès). Ethnology, Vol. 20, 4, octubre 1981, pàg. 277-290.
  4. Lucas Esteve, Adolfo. Els principis del dret successori català, p. 77-80. 
  5. «Pubilla (dret)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.