Cuirassat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El cuirassat USS Iowa, disparant l'artilleria princpal, l'any 1984

Un cuirassat és un vaixell de guerra de gran eslora i tonatge, fortament blindat i artillat amb una bateria principal formada per canons de gran calibre. Els cuirassats són més grans i estan més ben armats i blindats que els creuers i els destructors. Eren els vaixells de guerra més grans d'una flota, representants de la cúspide del poder naval d'una nació. Se'n féu ús des del 1875 fins a la Segona Guerra Mundial per assolir la supremacia marítima, però amb la potenciació del poder aeri i el desenvolupament dels míssils dirigits els seus canons deixaren de ser determinants i els cuirassats caigueren en desús.

El disseny dels cuirassats anà evolucionant conforme els avenços tecnològics. El mot «cuirassat» es començà a fer servir la dècada del 1880 per definir un vaixell de guerra blindat amb plaques metàl·liques, els ironclad,[1] avui dia coneguts com cuirassats pre-dreadnought pels historiadors navals. L'aparició del cuirassat britànic HMS Dreadnought el 1906 inicià una revolució en el disseny d'aquest tipus de vaixells de guerra, per la qual cosa els cuirassats inspirats en aquest vaixell començaren a dir-se dreadnoughts.

Els cuirassats eren tot un símbol de domini naval i de sentiment nacional i, durant dècades, també foren un factor destacat tant en la diplomàcia com en l'estratègia militar.[2] A finals del segle XIX i a principis del XX va tenir lloc una cursa d'armament naval amb la construcció de cuirassats que culminaria a la decisiva batalla de Tsushima el 1905;[3][4] el resultat del conflicte influiria en el disseny del HMS Dreadnought.[5][6] L'avarada del Dreadnought el 1906 va implicar l'inici d'una nova cursa armamentista naval, considerada una de les causes de la Primera Guerra Mundial.[7] La batalla naval de Jutlàndia suposaria el major xoc de flotes de cuirassats de tota la guerra en qüestió. Els tractats navals dels anys 20 i 30 van minimitzar la producció de cuirassats però no en frenaren l'evolució. Tant les Potències de l'Eix com els Aliats van utilitzar cuirassats antics i de nova construcció durant la Segona Guerra Mundial.

L'eficàcia dels cuirassats s'ha vist qüestionada contínuament, fins i tot en el seu període de màxima esplendor.[8] Malgrat el seu cost astronòmic i la potència de foc i blindatge de què gaudien, acabà havent-hi pocs enfrontaments entre ells; l'únic gran enfrontament entre flotes de cuirassats d'acer a part de la indecisiva batalla de Jutlàndia fou la batalla de Tsushima. A més, cada vegada més demostraren com de vulnerables eren vers naus i armes més econòmiques i petites: primer els torpedes i les mines marines i posteriorment els avions i els míssils dirigits.[9] La distància creixent dels enfrontaments navals féu que els portaavions substituïssin els cuirassats com a vaixells de guerra principals de la 2a Guerra Mundial –l'últim cuirassat, el britànic HMS Vanguard, salpà el 1944. La Marina dels Estats Units va mantenir actius múltiples cuirassats durant la Guerra Freda, que complien funcions de suport d'artilleria, els dos darrers dels quals, l'USS Wisconsin i l'USS Missouri,[10] es donaren de baixa els anys 1991 i 1992 respectivament.[11][12]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuirassat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Stoll, J. «Steaming in the Dark?». Journal of Conflict Resolution, vol. 36, núm. 2, juny 1992.
  2. Sondhaus, L. Naval Warfare 1815–1914, ISBN 0-415-21478-5
  3. Mahan 1890/Dover 1987 pp. 2, 3.
  4. Preston (1982) p. 24.
  5. Breyer p. 115.
  6. Massie (1991) p. 471.
  7. Sondhaus 2004, p. 207.
  8. O'Connell, Robert J.. Sacred vessels: the cult of the battleship and the rise of the U.S. Navy. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-508006-8. 
  9. Lenton, H. T.: Krigsfartyg efter 1860
  10. A Short History
  11. Naval Vessel Register for BB64
  12. Naval Vessel Register for BB63

Vegeu també[modifica | modifica el codi]