Bombarder

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticBombarder
B-1B over the pacific ocean.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusclasse funcional d'aeronau Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úsatac aeri Modifica el valor a Wikidata

Un bombarder és una aeronau militar dissenyada per atacar objectius de superfície mitjançant municions explosives com ara bombes o míssils de creuer. Aquest tipus d'avions de combat es desenvoluparen des de les primeres aplicacions militars i acostumaven a ser aeronaus molt més pesants que els caces per raó de la gran càrrega de bombes que han de transportar. En les darreres dècades la funció de bombarder la porten a terme cada cop més avions polivalents en comptes de dissenys especialitzats.

Història[modifica]

Orígens i Primera Guerra Mundial[modifica]

El Handley Page Type O britànic, el primer disseny de bombarder bimotor.

L'ús d'avions com a bombarders va aparèixer des dels inicis de la guerra amb l'ús d'avions de reconeixement que llançaven bombes lleugeres. Els models i tàctiques van anar evolucionant al paral·lelament a l'evolució dels avions de caça. La guerra italoturca va ser un banc de proves dels nombrosos avenços tecnològics utilitzats a la Primera Guerra Mundial; sobretot l'aeroplà. El 23 d'octubre de 1911, qua el pilot italià capità Piazza, en un aparell Blériot XI, va sobrevolar les línies enemigues turques en una missió de reconeixement,[1] i l'1 de novembre el sotstinent Gabotti va deixar caure la primera bomba aèria sobre les tropes turques a Líbia.[2]

Durant la primera guerra mundial els dissenys s'anaren perfeccionant amb major capacitat de càrrega0 de bombes. Tot i això el disseny lleuger dels avions de l'època (amb estructura de fusta i fuselatge de tela) no permetia transportar bombes molt pesants. Els britànics foren els primers a desenvolupar bombarders de majors dimensions amb diversos motors i fuselatge més ampli (amb la intenció d'atacar les fàbriques i subministraments en territori alemany). Per la seva banda els alemanys utilitzaren dirigibles tipus zeppelin per atacar amb bombes objectius tan llunyans com la ciutat Londres.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Un bombarder pesant B-29 Superfortress de les Forces Aèries dels Estats Units.

Durant la Segona Guerra Mundial els bombarders van arribar a tenir grans dimensions perquè per tal de poder transportar el pes enorme de les bombes els hi calien múltiples motors i fuselatges molt més amples. També és notable el grau d'especialització que es va assolir en els dissenys de l'època arribant a models específics per a cada rol d'atac (tant en funció dels objectius com de les armes utilitzades): bombarder en picat, bombarder lleuger, bombarder pesant, bombarder torpediner, bombarder antitancs, etc.

En aquesta època els bombarders també portaven armament defensiu per tal de repel·lir els atacs dels caces enemics. Aquest constava normalment de torretes amb metralladores. Aquestes defenses eren necessàries, ja que els bombarders, sobretot els pesants, eren un objectiu fàcil perquè la seva velocitat i maniobrabilitat eren molt menors que la dels altres avions de combat.

Guerra Freda[modifica]

Un F-14 Tomcat de la marina americana escorta un Tu-95 Bear D, l'any 1985.

Al començament de la Guerra Freda els bombarders eren l'únic vector per atacar amb armes nuclears a l'enemic, això els hi conferia una importància clau en el paper de bombarders estratègics dins la Doctrina Dulles. Després amb el desenvolupament de míssils guiats antiaeris els bombarders van haver d'adoptar estratègies per evitar la seva intercepció. D'entrada s'optà per dissenys capaços de major velocitat i vol a gran altura per exemple el bombarder English Electric Canberra podia volar a major velocitat i altura que els caces contemporanis. El continu desenvolupament dels míssils va portar a un canvi d'estratègia, passant a volar a baixa alçada i gran velocitat. Això era possible gràcies als nous dissenys de les bombes i els sensors d'atac que permetien major precisió sense haver de realitzar un picat o volar a gran altura sobre l'objectiu.

Al mateix temps es va mantenir la necessitat de llançar bombes convencionals en els conflictes armats amb països sense armament nuclear com per exemple l'ús de B-52 a la Guerra del Vietnam.

L'Avro Vulcan formava part de la força de la Royal Air Force designada pels atacs nuclears.

El desenvolupament dels grans bombarders estratègics es va estancar degut a les limitacions pressupostàries i a la prioritat que s'atorgà sovint als míssils balístics. Així per exemple als Estats Units es va cancel·lar el programa del bombarder supersònic XB-70 Valkyrie a principis de la dècada del 1960. Així mateix models posteriors com el B-1 Lancer i el B-2 Spirit van patir retallades i tingueren una producció limitada. Això provocà que els B-52 produïts els anys 50 i 60 s'utilitzessin preferentment i molts encara estan en actiu avui en dia. A l'URSS també es cancel·là el Tupolev Tu-22M 'Backfire' a la dècada del 1970 i avui en dia encara continua en actiu el més antic i senzill Tupolev Tu-95 'Bear'. Per altra banda la força de bombarders estratègics nuclears del Regne Unit es va quedar obsoleta i es va dissoldre el 1983. A França la versió de bombardeig del Mirage IV es va retirar el 1996, però va ser substituït pel Mirage 2000N en aquest rol.

Classificació dels bombarders[modifica]

El bombarder soviètic de reacció Tupolev Tu-160 fotografiat a Olenegorsk l'any 2005.
El bombarder americà B-17 Flying Fortress de la Segona Guerra Mundial.

Bombarder pesant o estratègic[modifica]

Article principal: Bombarder pesant

El Bombarder estratègic es caracteritza per tenir un gran abast per tal de permetre atacs contra objectius estratègics molt endins del territori enemic com ara: bases de subministraments, fàbriques, ponts o les mateixes ciutats per tal de danyar la infraestructura i moral enemiga. Exemples d'aquest tipus de bombarder serien: Avro Lancaster, Heinkel He 111, Junkers Ju 88, B-17 Flying Fortress, B-24 Liberator, B-29 Superfortress, B-52 Stratofortress, General Dynamics F-111, Tupolev Tu-16 'Badger', Tupolev Tu-160 'Blackjack' i el Tupolev Tu-95 'Bear'.

Bombarder tàctic[modifica]

Article principal: Bombarder pesant

El Bombarder tàctic és un bombarder de menor envergadura dissenyat per a realitzar missions d'abast curt sovint en coordinació amb l'avançament de les tropes terrestres. És una categoria molt àmplia que fins a mitjans de s.XX englobava als bombarders mitjans però on després ja hi podem incloure la major part d'avions de reacció dissenyats per atacar objectius terrestres o específicament per al suport aeri proper (per destruir aglomeracions de tropes, tancs enemics, etc.).

Caça bombarder[modifica]

Article principal: Caça bombarder

El Caça bombarder és un avions d'atac polivalent que poden estar equipats amb armament antiaeri, míssils aire-aire, armament d'atac a terra, bombes, coets, míssils aire-superfície, etc. La major part d'avions de caça són dissenyats amb capacitat d'atac a terra i el mateix model pot tenir versions especialitzades en el rol de bombarder o en el rol de combat aeri.

Referències[modifica]

  1. Taylor, Michael John Haddrick. Jane's encyclopedia of aviation (en anglès). Grolier Educational Corp., 1980, p.8. ISBN 0710607105. 
  2. Johnston, Alan. «Libya 1911: How an Italian pilot began the air war era». BBC News, 10-05-2011. [Consulta: 23 maig 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bombarder