Bombarder en picat
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un bombarder en picat és un tipus de bombarder que fa un picat directament cap al seu objectiu, per aconseguir una major precisió i limitar el temps d'exposició al foc antiaeri. Aquest tipus d'avió es va usar extensament durant la Segona Guerra Mundial però es va tornar obsolet a causa del desenvolupament d'armes com els míssils o les bombes intel·ligents.
Descripció[modifica]
En picar gairebé verticalment, amb la mateixa direcció que seguiran la o les bombes, i llançar-les a alta velocitat a prop del seu objectiu, s'aconsegueix assolir blancs petits o en moviment amb relativa facilitat. A més, no cal un equipament d'alta exactitud per llançar les bombes, com una complicada mira Norden. Els bombarders en picat van ser usats extensivament contra ponts i vaixells, tenint a més un altre avantatge contra aquests últims, ja que el blindatge a coberta solia ser el menys gruix de tota la nau.
Bombarders en picat destacables[modifica]
- Aichi D3A "Val"
- Blackburn Skua
- Breda Ba.65
- Curtiss SB2C Helldiver
- Douglas SBD Dauntless
- Fairey Barracuda
- Junkers Ju 87 ( Stuka )
- Heinkel He 118
- Henschel Hs 123
- Henschel Hs 129
- Petliakov Pe-2
- Yokosuka D4Y
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bombarder en picat |