La Gloire
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 La Gloire | |
| Epònim | Glòria  |
|---|---|
| Drassana | Toló, França |
| Lloc de producció | Toló |
País de registre
| |
| Historial | |
| Iniciat | 4 març 1858 |
| Avarament | 24 novembre 1859 |
Operador/s
| |
 La Gloire | |
| agost 1860 – 1879 | |
| Operador | Marina de guerra francesa |
| Destí | desballestament (1883) |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Fragata blindada |
| Classe | Classe gloire (3 vaixells) |
| Desplaçament | 5630 tones |
| Eslora | 77,8 m |
| Calat | 8,4 m |
| Propulsió | Una màquina de vapor horitzontal de simple efecte 8 calderes ovals 1 hèlix de 6 pales. |
| Velocitat | 13 nusos |
| Aparell | veles quadrades (1100 m²) |
| Tripulació | 570 |
| Capacitat | 665 tones de carbó |
| Característiques militars | |
| Blindatge | ferro: 120 mm a la zona central 75 mm en els extrems |
| Armament | 1860: 36 canons ratllats d'avantcàrrega de 160 mm 1866: 8 canons ratllats de retrocàrrega de 240 mm 6 canons ratllats de retrocàrrega de 190 mm |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Gloire va ser el primer vaixell blindat d'alta mar de la Història.[1] Va ser desenvolupat després de la Guerra de Crimea, que va evidenciar els efectes devastadors de les llavors modernes granades dels canons en els vaixells de fusta.
El vaixell[modifica]
El seu blindatge metàl·lic protegia tot el buc, que era de fusta, i arribava fins i tot sota la línia de flotació. Els anglesos en resposta van botar el HMS Warrior, un cuirassat en que el blindatge es va col·locar només a la bateria, i van fer semblantment els següents cuirassats anglesos, per la qual cosa es conclou que al principi de l'era naval dels cuirassats la marina francesa era superior a l'anglesa.
L'artilleria estava disposada en els costats, com en els vaixells de fusta. Molt aviat va caure en obsolescència, ja que es va preferir la construcció de vaixells de bateria central o amb casamates en els costats, ja que d'aquesta manera podien albergar canons pesants, cosa que no es podia fer en els vaixells anteriors. El 1868, França va desenvolupar la classe Ocean com una versió millorada dels vaixells de bateria central. Ja La Gloire i els seus vaixells bessons, els Invincible i Normandie, van quedar com vaixells de segon ordre.
Referències[modifica]
- ↑ Grant, R.G.. Battle at Sea 3000 Years of Naval Warfare (en anglès). Dorling Kindersley Limited, p. 16. ISBN 9781405335058.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Gloire |