Banús
El banús o eben és el nom que es dona a la fusta procedent del duramen de diverses espècies d'arbres de la família de les ebenàcies pertanyents al gènere Diospyros.[1] És una fusta molt densa i dura de color fosc, molt apreciada en ebenisteria a causa d'aquestes propietats a les que se suma la durabilitat, no és afectada pels insectes, és poc higroscòpic i suporta una alt grau de poliment.[2] Els arbres d'on se n'extreu es troben a les regions tropicals del Vell Món i són coneguts i apreciats des de temps molt antics.[3][4]
Els arbres productors de banús poden arribar a créixer entre 10 i 12 metres d'alçada.
Tipus de banús
[modifica]Es considera que hi ha tres tipus de fusta de banús:[5][6]
- el banús negre asiàtic, banús ver, eben negre asiàtic o eben ver que se n'obté del duramen de l'espècie Diospyros ebenum, és una fusta negra, molt dura i pesant, procedeix del sud-est d'Àsia.
- el banús africà o eben africà que se n'obté de diverses espècies, entre les quals Diospyros crassiflora i Diospyros piscatoria, també és una fusta de color negre força dura i pesant, procedeix de l'Àfrica tropical i de Madagascar.
- el banús de Macassar, eben de Macassar o macassar que se n'obté del duramen de l'espècie Diospyros celebica, és una fusta dura i pesant de color negre o cafè amb vetes, l'espècie és nativa de les illes Cèlebes.
L'arbre fruiter conreat als Països Catalans conegut com a caqui (Diospyros kaki) és del mateix gènere que els banussos, però no se l'en considera, car la seva fusta no té les característiques desitjades.[7]
Les característiques principals del banús són el seu color negre i la seva densitat elevada. No són característiques sistemàtiques, ja que aquestes són producte d'una malaltia del cor o duramen de l'arbre. És per això que es troben banussos amb el cor de la fusta més o menys dur.
Etimologia
[modifica]La paraula catalana banús, registrada des del segle xiv,[8] procedeix del llatí ebenus que al seu torn deriva del grec ébenos,[9] un mot d'origen egipci, hbnj, que s'utilitzaria a l'Antic Egipte per tal d'anomerar les fustes negres denses que es feien servir per a la manufactura d'objectes de luxe.[10] A l'època de l'Egipte faraònic, es feia servir per a petits objectes com a matèria primera preciosa.[11] Les anàlisis dels objectes egipcis recuperats indicarien que procediria de les espècies Dalbergia melanoxylon i Diospyros mespiliformis, ambdues africanes.[10]
La paraula ebenisteria deriva del nom que rep en llatí.[12]
Distribució
[modifica]Hi ha dos tipus d'espècies, l'asiàtica i l'africana, anomenada mping a l'Àfrica oriental, i zebrawood a Àfrica del Sud.
Aquesta fusta té una densitat aproximada d'1,5 t/m³, en ser talat l'arbre. Posteriorment, quan s'asseca, es redueix a 1,35 t/m³, més de tres vegades la densitat del pi i més de dues vegades la del teca (Tectona grandis). És una de les fustes més dures i més pesades del món (no flota a l'aigua).
Descripció
[modifica]El banús té un color cafè fosc amb vetes negres, les quals són predominants i el seu aspecte és gairebé negre. Es troba en prop de 20 països d'Àfrica, dins del triangle comprès entre el Sudan, Angola i el cap Oriental a l'Àfrica del Sud. En la majoria dels llocs creix com un arbust. Només creix com a arbre en certes parts de Moçambic, Tanzània, Zàmbia, i la República Democràtica del Congo. Els grans troncs poden arribar a un diàmetre de 6 dm, i només un tronc curt pot arribar a pesar entre 800-1.000 kg. Troncs d'aquesta mida són escassos, ja que es necessiten més de 200 anys per a aconseguir aquestes dimensions. La seva valuosa fusta també s'utilitza per a la fabricació de mobles d'alta qualitat.
Secció d'un tronc de banús
Peces de banús del Gabon (en primer pla) i de "White Oak"
Ecologia
[modifica]- Hàbitat
Muntanyes càlides i pedregoses.
Alçada de 25 a 30 m, amb un tronc de 7 a 10 m i un diàmetre de menys d'un metre.
Només els peus femelles (arbre dioic) s'utilitzen per a obtenir un bon banús amb el color negre estable i amb poques venes blanquinoses.
Fusta
[modifica]- Fusta preciosa molt negra o amb venes. Gra molt fi, fusta molt pesada (densitat d'1 a 1,10). Els cristalls d'àcid oxàlic que conté li donen un aspecte brillant quan s'il·lumina. El banús té una gran durabilitat, no l'ataquen els insectes, és poc higroscòpic i d'una gran rigidesa. Permet un bon poliment.[15]
Utilització
[modifica]
- Treballada en ebenisteria, escultura, construcció d'instruments, marqueteria i en jocs d'escacs, dames... sota la forma de fusta massissa, en fulls o plaques. Se'n fan instruments de fusta com el clarinet, l'oboè, instruments de corda, tecles de piano i algunes baquetes de percussió.
La utilització tradicional del banús va disminuir amb la comercialització de la caoba a partir del segle xvii.
Referències
[modifica]- ↑ «banús ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «ebony» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «banús». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ Chevalier, Auguste «Sur l'origine des Ebènes commerciaux de l'Antiquité, du XVIIe-XVIIIe siècle et de l'époque contemporaine» (en francès). Revue de botanique appliquée et d'agriculture coloniale. PERSEE Program, vol. 14, 159, 1934, p. 948–965. DOI: 10.3406/jatba.1934.5436. ISSN: 0370-3681.
- ↑ «banús». Terminologia de fustes exòtiques. TERMCAT. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Walker, 2005, p. 84-85.
- ↑ Johannes Justus Rein. The Industries of Japan: Together with an Account of Its Agriculture, Forestry, Arts, and Commerce. From Travels and Researches Undertaken at the Cost of the Prussian Government. Hodder and Stoughton, 1889, p. 247–.
- ↑ Ramon Llull; Albert Soler i Llopart; Joan Santanach i Suñol Romanç d'Evast e Blaquerna. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 215–. ISBN 978-84-9883-173-3.
- ↑ «eben». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 gener 2026].
- 1 2 Eschenbrenner-Diemer, 2025, p. 106.
- ↑ Paul T. Nicholson; Ian Shaw; Cambridge University Press Ancient Egyptian Materials and Technology. Cambridge University Press, 23 març 2000, p. 339–. ISBN 978-0-521-45257-1.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ebenisteria». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Mayer, Ralph. Materiales y técnicas del arte (en castellà). Ediciones AKAL, 2005-03-21. ISBN 978-84-87756-17-7.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Vidal, José Oriol Ronquillo y. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). D. A. Gaspar, 1853, p. 342.
Bibliografia
[modifica]
- Walker, Aidan. The Encyclopedia of wood (en anglès). Quarto Publishing, 2005. ISBN 0-8160-6181-5.
- Eschenbrenner-Diemer, Gersande «Ebony or not Ebony? Use and Identification of Black Woods in Ancient Egypt. Overview and Case Study from the Western Wadis Archaeological Mission, Luxor Region, Egypt» (en anglès). Interdisciplinaria Archaeologica – Natural Sciences in Archaeology, vol. 26, n. 2, 2025, p. 105-120. DOI: 10.24916/iansa.2025.2.1.