Diospyros

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuDiospyros Modifica el valor a Wikidata
Diospyros lotus. Date Plum (39910762521).jpg
Diospyros lotus
Dades
Font debanús, Caqui i Calamander wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEbenaceae
GènereDiospyros Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicDiospyros lotus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Ebenus
Maba Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Diospyros és un gènere, pertanyent a la família de les ebenàcies, que es compon d'unes 750 espècies i tàxons infraespecífics acceptats, dels quasi 1900 descrits,[1] d'arbres caducifolis i perennes. La majoria són dels tròpics, amb poques espècies de clima temperat. N'hi ha d'importància comercial, tant pels fruits mengívols (D. kaki i D. virginiana) com per la fusta. Hi ha dos grups comercials de banús: el banús "negre pur" (D. ebenum, i altres espècies) i el banús "coromandel", (D. celebica) o banús negre d'origen asiàtic. En moltes espècies del gènere, el tipus negre no existeix: la fusta de dites espècies es pot restringir per al seu ús, per exemple D. virginiana.

Etimologia[modifica]

Diospyros (διόσπυρον): nom genèric que procedeix del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra o fruit" pel que significa originalment "gra o fruit de Zeus". Els autors de l'antiguitat van fer servir el vocable amb sentits diversos: Teofrast esmenta un diospyros com a un arbre amb fruits menuts mengívols d'os dur, pel que pareix, parlava del lledoner (Celtis australis). També Plini el Vell i Dioscòrides el van anomenar amb un altre nom grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = "llavor,", i que habitualment s'identifica amb el Lithospermum officinale (Mill del sol). Linné va prendre el nom genèric de Daléchamps, qui va anomenar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[2]

Descripció[modifica]

Arbres generalment dioics amb el tronc erecte i molt ramificat. Generalment les flors són tetràmeres, i les fulles alternes, simples i senceres. El calze està profundament lobulat. La corol·la d'urceolada a rotada, amb lòbuls patents o recorbats, els de les flors masculines generalment són d'una mida diferent que els de les flors femenines. Els estams solen ser 16, hipògins o inserits a la base de la corol·la, mentre que els de les flors femenines estan convertits en estaminodis. L'ovari generalment és tetralocular, o amb 8 lòculs per falses divisions. El fruit és una baia.[3]

Ecologia[modifica]

Les espècies de Diospyros són l'aliment de larves d'alguns lepidòpters: Eupseudosoma aberrans, Eupseudosoma nevada, Hypercompe indecisa, entre altres.

Taxonomia[modifica]

El gènere va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum, vol. 2, p. 1057, 1753.[4] L'espècie tipus és: Diospyros lotus L.

Espècies[modifica]

Hi ha més de 700 espècies que es diferencien entre altres per ser o no astringents abans de la maduració fisiològica dels fruits. Existeixen varietats, que abans de la maduració normal, en què la polpa pren una consistència molt molla, tenen un alt contingut de tanins solubles la qual cosa els fa ser astringents i desagradables per a ser menjades pels humans. Altres varietats abans de la maduració fisiològica tenen un baix contingut de tanins solubles o aquests són insolubles amb la qual cosa no es dilueixen a la saliva humana i per tant no donen la sensació d'astringència. L'astringència desapareix en la maduresa fisiològica, però l'inconvenient que suposa per a la manipulació i el transport de tenir una polpa tova fa que avui en dia augmenten les varietats no astringents o que s'elimine artificialment aquesta en les varietats astringents per poder comercialitzar els fruits amb la polpa dura.

Hi ha molta variabilitat en mida, sabor, i coloració, els fruits poden ser de color roig, ataronjat o groc.

Espècies seleccionades[modifica]

Veure llista completa de les espècies i tàxons infraespecífics acceptats, amb els sinònims, a The Plant List

Referències[modifica]

  1. Diospyros en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  2. Michael L. Charters, California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
  3. Morales Valverde, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). LXXVIII. Madrid: Real Jardín Botánico CSIC, 1986, p. 3. 
  4. «Diospyros» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 març 2015].
  5. «Tropicos | Name - Diospyros L.» (en anglès). Tropicos. [Consulta: 20 abril 2022].