Mosquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMosquet
Mosquets amb baioneta Modifica el valor a Wikidata
Tipusclasse funcional d'armes Modifica el valor a Wikidata
La càrrega del mosquet segons un manual del segle xvii.

El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el segle xvi i el segle xvii.[1] Evolució de l'arcabús, era una arma tan llarga i pesant (el seu canó feia fins a metre i mig) que per a disparar calia recolzar-lo en una forca. El sistema de foc consistia a aplicar-hi una metxa. Estava pensada per penetrar armadures pesades.[2]

Amb tot, el mosquet fou un avenç important i dotà el soldat d'infanteria de prou autosuficiència al camp de batalla.[3] En efecte, el mosquet carregava bales el doble de potents que les d'arcabús; tenia una cadència de foc de fins a cinc trets per minut (enfront del màxim de dos per minut de l'arcabús); i es disparava a uns cinquanta metres de distància, amb un abast efectiu d'uns cent metres (mentre que l'arcabús es disparava a uns vint-i-cinc metres, amb abast màxim de cinquanta). Tot i això, no era suficient per a disparar contra un grup nombrós d'enemics, fet que va provocar que es complementés amb la baioneta.

El mosquet acabà desplaçant l'arcabús al llarg del segle xvii. A finals d'aquest mateix segle fou desplaçat, al seu torn, pel fusell, arma més curta, lleugera, segura i potent.

Terminologia[modifica]

El mot mosquet prové de l'italià moschetto ('mosqueta'), mot encunyat el 1499.[4] Els soldats que empraven aquesta arma eren coneguts com a mosqueters. Cal evitar de confondre el mosquet amb el mosquetó, que és un tipus de fusell. Les evidències del mosquet com a tipus d'arma de foc no apareixen fins al 1521, quan es va utilitzar per descriure un arcabús pesat capaç de penetrar armadures pesades.[2] Aquesta versió del mosquet va caure fora d'ús després de mitjan segle XVI amb el declivi de les armadures pesades; Per tant, les diferències entre l'arcabús i el mosquet després del segle XVI no són del tot clares, i els dos s'han utilitzat indistintament en diverses ocasions[5]

Obres catalanes[modifica]

  • 1640. Preludis Militars en los quals se tractá lo que han de saber y observar los oficials majors y menors de guerra...[6]
« Cap. XV. Del mosqueter,y del manetx del mosquet. És tingut lo mosquet , per rey entre las tres armas per los grans y bons efectes que ab ell se executen, perque ab ell se ocupa,y se sustenta vna muralla trinxera , ò puefto , als esquadrons aumenta la fortaleza, yls dona major firmeza , y fa estar a ralla las tropas de la cavalleria , y apartada del cos del esquadro , y noy ha arma de defensa portatil que puga resistir a la potencia de la pilota que de si efcup perque la passa , y la destroça , y ja nos pot inuentar arma mes poderosa que sia portatil , y de que fasse majors efectes en guerra, y al dia de vuy tots los exercits procuran de tenir gran numerod de mosqueters per regonexer la superioritat que te a las demes; y axi com a arma tant important se tractarà de son manetg y cosas tocants al mosqueter, que son las seguents.

1. Lo molqueter a de aportar espafa, daga, morrio, mosquet , forqueta, flasco y flasquillo, ab fas agulletas, dos troços de mexa a la cinta, y altre tros en la ma efquerra,y una boça, dins la qual, y ha de aportar pilotas justas,y bastardas, pedra, foguer,y esca,y rascador,y mollo de fer pilotas de la matexa manera,com se ha dit del arcabucer,que fols es la diferencia que aporta forqueta, y larma major y los flascos mesgrans que lo arcabucer , y los dos caps de metxa lo hu entre lo dit xichy lo dit del cor, y lo altre cap entre lo dit llarch, y dit del cor a la ma esquerra (Nota. Fins a 27 apartats)

»
  • 1642. Francesc Barra.[7]
« Capítol LVIII. Dels canons de mosquet, arcabuz, y pedreñal.

Havent tractat fins assí de las cosas de la artilleria, de que me ha aparegut més convenient donar noticia en est Breu tractat de artilleria, he cofiderat que será de no poca utilitat dir breument alguna cosa dels canons de ferro forjat, com són mosquets, arcabuzos, y pedreñals; y axí dich, que acerca destos canons noy ha regla certa en raho de gruxos , ni llargaria. Pero jo sempre faré molta estimacio dels canòns, que fens esser molt reforçats tenen á la prova (resisteixen la prova), sens ques vejan fulls en ells, y de altra part tenen la anima dreta ,seguida, y sens cambras, y ben proporcionats los metalls : tambe importa molt tingan lo fogò ben arrimat al caragol de la culata, com sie cert,que tenint-lo apartat de ell donan gran coça, y lo tir pera axò no es mes violent, antes ho és menys

»
Breu Tractat De Artilleria.

Metxa lenta[modifica]

La metxa lenta, també anomenada metxa de cordó o metxa pirotècnica,[8] és un cordó que crema lentament o també la espoleta de fil utilitzada pels primers mosqueters, artillers o soldats per encendre els arcabussos, mosquets, canons, projectils i petards. Les metxes lentes eren més adequades per emprar-se en armes de pólvora negra, perquè una metxa lenta es podia manejar amb brusquedat sense apagar-se, i només presentava una petita punta incandescent en comptes d'una gran flama que pogués encendre per accident la pólvora propera.[9] La metxa lenta de diversos tipus va ser un dels primers tipus d'espoleta utilitzats en artilleria .

Documents[modifica]

  • 1567. Bernardino de Mendoza explicava l’ordre del duc d’Alba d’equipar amb quinze mosquets cada companyia de l’exèrcit de camp. Abans els mosquest eren armes fixes per a defensar places i castels.[10]

Referències[modifica]

  1. Adle, 2003, p. 475.
  2. 2,0 2,1 Arnold, 2001, p. 75-78.
  3. Picón, P.V.; Montaner y Simón. Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes: Edicion profusamente ilustrada con miles de pequeños grabados intercalados en el texto y tirados aparte, que reproducen las diferentes especies de los reinos animal, vegetal y mineral (en castellà). Montaner y Simón, 1893, p. 523 [Consulta: 26 agost 2023]. 
  4. Phillips, 2016.
  5. Chase, 2003, p. 61.
  6. de Moradell Donzell, D. Preludis Militars en los quals se tractá lo que han de saber y observar los oficials majors y menors de guerra... (en castellà). J. Román, 1640, p. 11 [Consulta: 26 agost 2023]. 
  7. Barra, F. Brev Tractat De Artilleria, recopilat de diversos autors y treballat per F. Barra, etc (en castellà). I. Mathevat, 1642, p. 123 [Consulta: 26 agost 2023]. 
  8. metxa a Optimot
  9. Keegan, John. The Price of Admiralty. Nova York: Viking, 1989, p. 277. ISBN 0-670-81416-4. 
  10. de Mendoza, B. Historiadores de sucesos particulares (en castellà). M. Rivadeneyra, 1853, p. 405 [Consulta: 26 agost 2023]. 
  11. De Cuverville, J.M.A.C.. Cours de tir. Études théoriques et pratiques sur les armes portatives, etc (en francès), 1864, p. 24 [Consulta: 26 agost 2023]. 
  12. Villebresme, T.J.G.; de Villebresme, J.M.M.G.. Souvenirs du chevalier de Villebresme, mousquetaire de la garde du roi, 1772-1816: guerre d'Amerique - emigration (en francès). Berger-Levrault, 1897, p. 186 [Consulta: 26 agost 2023]. 

Biografia[modifica]

  • Adle, Chahryar. History of Civilizations of Central Asia: Development in Contrast: from the Sixteenth to the Mid-Nineteenth Century, 2003. 
  • Arnold, Thomas. The Renaissance at War. Cassell & Co, 2001. ISBN 0-304-35270-5. 
  • Chase, Kenneth. Firearms: A Global History to 1700. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-82274-2. .

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosquet