Pany de metxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arcabussos de la dinastia Ming.

El pany de metxa o clau de metxa fou el primer mecanisme que s'utilitzà en les armes de foc per tal d'encendre la pòlvora de una forma pràctica. Va ser inventat a Europa, al voltant del 1400, i ha romàs en ús en aquest continent fins a principis del segle XVIII, quan el pany de sílex el reemplaçà totalment.

Història[modifica | modifica el codi]

Al començament, amb les armes de foc de pólvora negra, l'encesa d'aquesta es duia a terme acostant la metxa o l'esca encesa -aguantada amb la mà-[1] fins la cassoleta, plena de pólvora. Després, a principis del segle XV, va tenir lloc la invenció del pany de metxa, que aportava tot el mecanisme per a fer el que feia la mà, i que essencialment fou una evolució tècnica del serpentí (arma).

Pany de metxa[modifica | modifica el codi]

Disseny de pany de metxa de Leonardo da Vinci

Una placa de metall en forma d'"S" anomenada serpentí tenia fixa una metxa encesa. Un mecanisme permetia que el tirador fes girar el serpentí fins a encendre la pólvora (pólvora fina), col·locada a la cassoleta. L'oïda (un canal entre la cassoleta i l'interior del canó) permetia la transmissió de la flama a la càrrega propulsora. Per tal de desactivar la brasa de la metxa, el tirador tenia una tija prima anomenada cordó.

Leonardo da Vinci, entre altres coses, va estudiar la possibilitat de millorar l'encesa de les armes de metxa. El dibuix[2] mostra tres exemples de mecanismes per a obrir el cartutx (de tela o paper) i al mateix temps encendre la pólvora. La metxa crema a la boca de la "serp"i, prement el gallet, cau al mateix temps que l'obre el cartutx i encén la pólvora.

Mecanisme[modifica | modifica el codi]

El mecanisme més simple consisteix en una platina, un serpentí portador de la metxa, una palanca per a disparar, un ressort del disparador i el disparador en sí mateix. El serpentí es manté armat per la palanca del disparador que és mantén en tensió mitjançant una molla. Quan el disparador empeny la palanca en la direcció oposada de la molla, s'emporta el serpentí, que aixafa la metxa sobre la cassoleta.

Un altre mecanisme és el balancí, però en aquest cas s'hi afegeix una "nou" accionada pel disparador que actua sobre el serpentí; la femella gira al voltant 60° i arrossega el serpentí, que pica contra la cassoleta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manuel Ramirez de Carrion. Marauillas de naturaleza: en que se contienen dos mil secretos de cosas naturales : dispuestos por abecedario a modo de aforismos... recogidos de la leccion de diuersos y graues autores. en la imprenta de su Excelencia, por Iuan Batista de Morales, 1629, p. 44– [Consulta: 24 novembre 2012]. 
  2. Codex Madrid I, f.18v.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Brian Godwin, The English Snaphance Lock, London Park Lane Arms Fair catalog, Spring 2006, and Classic Arms and Militaria Magazine, volume XVI Issue 1, page 48

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pany de metxa Modifica l'enllaç a Wikidata