Hanna Damásio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1942  (81 anys)Lisboa (Portugal) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Neurociència cognitiva |
| Ocupació | neuròloga, professora d'universitat, metgessa, autora, neurocientífica |
| Ocupador | Universitat del Sud de Califòrnia Universitat d'Iowa |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | António Damásio |
Premis
| |
Hanna Damasio és una científica experta en el camp de la neurociència cognitiva. Mitjançant la tomografia computeritzada i la ressonància magnètica, ha desenvolupat mètodes per investigar l'estructura del cervell humà i ha estudiat funcions com el llenguatge, la memòria i l'emoció, utilitzant tant el mètode de les lesions com la neuroimatge funcional. Actualment és professora de neurociència i directora del Centre d'Imatge de Neurociència Cognitiva Dana i David Dornsife de la Universitat del Sud de Califòrnia.[1] És autora del primer atles del cervell humà basat en imatges de tomografia per ordinador.
Trajectòria[modifica]
Després d'obtenir un Doctorat en Medicina per la Universitat de Lisboa el 1969, Hanna Damasio va començar la seva carrera acadèmica com a professora del Departament de Neurologia de la Universitat d'Iowa el 1976, convertint-se en professora al Departament de Neurologia el 1985. A més dels nomenaments acadèmics, Hanna Damásio també va ser nomenada directora del Laboratori de Neuroimatge i Neuroanatomia Humana de la Universitat d'Iowa el 1982, on hi treballaria fins a 2004. Va continuar exercint com a professora adjunta distingida a la Universitat d'Iowa. Actualment, Hanna Damasio és professora de neurociència de Dana Dornsife i directora del Centre d'Imatges de Neurociència Cognitiva Dana i David Dornsife de la Universitat del Sud de Califòrnia.[2]
Hanna Damasio utilitza mètodes d'imatge cerebral, com la tomografia computeritzada i la ressonància magnètica nuclear, per millorar els protocols de diagnòstic de malalties que afecten al cervell.[3] Els seus projectes actuals inclouen: desenvolupar noves tècniques per investigar l'estructura del cervell in vivo mitjançant ressonància magnètica, desenvolupar noves tècniques per avaluar resultats experimentals en tomografia per emissió de positrons (PET) i investigar els substrats neuroanatòmics del llenguatge, la memòria, l'emoció i la presa de decisions mitjançant el mètode de la lesió.[4] El seu treball ha donat lloc a nombrosos articles científics publicats en revistes destacades. El 1989, va publicar "Lesion Analysis in Neuropsychology" (Oxford University Press), un text clàssic pel qual va rebre el Premi al Llibre Excepcional de l'Any en Ciències Biològiques i Mèdiques de l'Associació d'Editors Americans. El seu interès per la neuroanatomia humana la va portar a desenvolupar el primer atles del cervell humà basat en imatges de tomografia per ordinador: "Human Brain Anatomy in Computerized Images", també publicat per Oxford University Press. El llibre és una referència reconeguda ara en la seva segona edició.[5][6]
Premis i reconeixements[modifica]
Hanna Damasio va ser guardonada amb el Premi Pessoa el 1992 per les seves importants contribucions a la ciència i la literatura. Va ser elegida membre de l'Associació Neurològica Americana el 1995 i reconeguda com a membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències el 1997. El 2004, va compartir el premi Jean-Louis Signoret en neurociència cognitiva per un treball pioner en la cognició social. El 2010, va ser co-receptora del Premi Cozzarelli de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, atribuït al millor article en neurociència del comportament publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences el 2009.[7] El 2011, Hanna Damasio i el seu marit Antonio Damásio van rebre els títols de doctor honoris causa de l'Ecole Polytechnique Federale de Lausanne (EPFL) a Suïssa per les seves contribucions en neurologia. També és doctora honoris causa de, més recentment, la Sorbona (Université Paris Descartes), la Universitat Oberta de Catalunya,[8] i les Universitats de Lisboa i Aquisgrà.[9]
Vida personal[modifica]
Hanna Damasio està casada amb Antonio Damasio, un neuròleg de renom internacional i expert en la relació entre emoció i cognició, amb qui codirigeix el Brain and Creativity Institute (BCI) de la Universitat del Sud de Califòrnia. En el seu escàs temps lliure és escultora.
Referències[modifica]
- ↑ «USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences». Arxivat de l'original el 26 de maig 2017. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences». Arxivat de l'original el 26 de maig 2017. [Consulta: 20 novembre 2015]."USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences" Arxivat 2017-05-26 a Wayback Machine.. 2015. Retrieved November 20, 2015.
- ↑ «USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences». Arxivat de l'original el 26 de maig 2017. [Consulta: 20 novembre 2015]."USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences" Arxivat 2017-05-26 a Wayback Machine.. 2015. Retrieved November 20, 2015.
- ↑ Damasio, Hanna. «Curriculum Vitae» (PDF). Arxivat de l'original el 27 novembre 2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ Damasio, Hanna. Human Brain Anatomy in Computerized Images. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0195165616.
- ↑ Damasio, Hanna. Lesion Analysis in Neuropsychology. Oxford University Press, 1989. ISBN 978-0195039191.
- ↑ «USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences». Arxivat de l'original el 26 de maig 2017. [Consulta: 20 novembre 2015]."USCDornsife College of Letters, Arts and Sciences" Arxivat 2017-05-26 a Wayback Machine.. 2015. Retrieved November 20, 2015.
- ↑ «Honoris causa: Hanna Damásio - UOC». www.uoc.edu. [Consulta: 11 juny 2023].
- ↑ Johnson, Pamela. «Antonio and Hanna Damasio Honored». [Consulta: 20 novembre 2015].