Consorci per a la Normalització Lingüística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Infotaula d'organitzacióConsorci per a la
Normalització Lingüística
Placa del CPNL de Manresa.jpg
Dades base
Abreviació CPNL
Tipus entitat Ens públic
Història
Fundació 1988
Activitat
Zona on actua Catalunya
Organització i govern
Seu central 
Presidenta Ester Franquesa[1]

Web cpnl.cat
Modifica dades a Wikidata

El Consorci per a la Normalització Lingüística, abreujat CPNL, és un consorci d'entitats públiques de Catalunya creat el 1988 amb la finalitat de «fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana».[2] El 2012 tenia 22 centres descentralitzats arreu el territori del Principat.

Des del 1998, la missió de coordinació li està atorgada per la «Llei de política lingüística» tal com està decretada l'obligació del govern de «crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català.»[3] El 2009, el consorci va acollir el milionèsim estudiant.[4]

En l'actualitat s'hi han associat la Generalitat de Catalunya, 97 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona[5] que junts garanteixen el finançament del Consorci. La inversió de les entitats catalanes per preservar el seu patrimoni lingüístic suscita crítica dels mitjans espanyolistes.[6][7][8][9] Al Partit Popular, l'activitat del Consorci li sembla supèrflua i el 2012 va proposar en el marc del necessari rigor de pressupost, de retreure-li dos milions de subvencions, tal com a una sèrie d'institucions considerades com a massa identitàries.[10] Ans al contrari, per a molts usuaris, els serveis del consorci semblen respondre a una necessitat.[11] Actualment hi ha 22 centres de normalització lingüística a tot Catalunya.[12]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Per tal de normalitzar el català promou i articula el seu ensenyament entre la població adulta; ofereix a particulars, empreses, associacions i administracions públiques assessorament en ortografia, gramàtica, tipografia i lèxic, i fomenta la presència i l'ús de la llengua en cada àmbit territorial. A l'inici de la seva existència, dominava l'ensenyament als catalanoparlants que no havien tingut ocasió d'aprendre ortografia i gramàtica de la seva llengua durant el franquisme i del conjunt d'immigrants castellanoparlants que van arribar a Catalunya entre els anys 1950 i 1975. A partir de l'any 2000, el seu objectiu se centra sobretot en l'ensenyament a persones immigrades.[13]

Els àmbits en què es treballa des del CPNL:

Empreses i organitzacions[modifica | modifica el codi]

Perquè el català sigui present en tots els àmbits

  • Plans a mida per a empreses i entitats que volen iniciar un procés de normalització lingüística.
  • Anàlisi lingüística de l’organització.
  • Pla de formació del personal per adequar el seu nivell de català a les necessitats del lloc de treball.
  • Assessorament lingüístic.

Català per a adults[modifica | modifica el codi]

Per millorar els coneixements de català

  • Formació presencial i a distància (Parla.cat), i autoformació.
  • Cursos per aprendre a parlar el català (nivells bàsic i elemental).
  • Cursos per aprendre a usar correctament el català escrit (nivells intermedi i de suficiència).
  • Cursos específics: de conversa, d’atenció oral al públic, per a gestors, etc.
  • Cursos de llenguatge d’especialitat: llenguatge comercial, administratiu i jurídic.

Assessorament[modifica | modifica el codi]

Per resoldre dubtes i escriure en català amb seguretat

  • Informació sobre recursos lingüístics.
  • Informació sobre eines informàtiques en català.
  • Disponibilitat de models de documents per a associacions i empreses.[14]

Qualsevol persona que tingui com a mínim 18 anys pot ser alumna dels cursos organitzats pel Consorci, que adapta la seva oferta de serveis a les realitats sociolingüístiques canviants: cursos per a persones de llengua materna xinesa, cursos orals per a persones no alfabetitzades... Segons les oportunitats, col·labora amb altres entitats, com la Plataforma per la llengua, la FOCIR[15] o organitzacions professionals quan es tracta d'informar un grup específic.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Integració literària al diari El Punt Avui, 18 de maig de 2012
  2. Segons l'article 5 dels seus estatuts.
  3. «Capítol VI. L'impuls institucional», Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 7 de gener de 1998
  4. El Consorci de Normalització Lingüística «es reinventa» per fer del català la llengua pública comuna al diari El Punt del 20 de juny de 2009
  5. Consorci per a la Normalització Lingüística al web de la Generalitat de Catalunya
  6. «La Generalidad da otro millón al Consorcio para la Normalización Lingüística para hacer del catalán la única ‘lengua pública común’» al diari La voz de Barcelona del 21 de setembre de 2009 (castellà)
  7. EP, «El comerciante debe atender primero en catalán para fomentar la lengua», La Gaceta,(castellà) Madrid, Grupo Intereconomia, 29 de maig de 2012, (en català: El comerciant ha d'atendre el client primer en català per tal de promoure la llengua)
  8. Leonor Mayor, «La imposición del Catalan (I) Política lingüística, de la normalización a la obligación» (castellà), El Mundo, Madrid, 9 de gener de 2006, tom 18, n° 5870, (en català: L’imposició del català (1): Política lingüística, de la normalització a l’obligació)
  9. Ángel León, «La Generalidad diluye el español entre el chino mandarín y el urdu» (castellà), La Gaceta, Madrid, Grupo Intereconomia, 12 d’abril 2012, (en català: La Generalitat dissol el castellà entre l’urdú i el xinès)
  10. Òscar Palau, «Entitats en el punt de mira. El PP exhibeix la llista de partides que troba supèrflues, en què torna a situar diversos ens i institucions “identitàries”» al diari El Punt Avui del 23 de febrer de 2012
  11. Nil Jaile, «La gran experiència d'estudiar català» al diari El Punt Avui del 27 de juny de 2011
  12. «CPNL» (en català). [Consulta: 15 juliol 2002].
  13. Vegeu, per exemple: ACN L'Ajuntament de Mollet del Vallès, Normalització Lingüística i Immigració promouen la inserció laboral de dones nouvingudes al diari El Punt Avui del 28 de novembre de 2007
  14. «Àmbits de treball del CPNL». [Consulta: 15 juliol 2002].
  15. Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la FOCIR al web de la FOCIR
  16. Editen 5.000 miniguies de català a la restauració al diaria El Punt Avui del 10 d'octubre de 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consorci per a la Normalització Lingüística Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Katharina Kirsch de Fernandez, Ein Vergleich der Sprachpolitiek in der Comunitat de Catalunya und der Comunitat Valenciana (alemany), Munic, GRIN, Verlag für akademische Texte, 2007, 170 pàgines, ISBN 978-3-638-62563-0 (en català: Una comparació de les polítiques lingüístiques de la Comunitat de Catalunya i de la Comunitat Valenciana)