Voluntariat per la llengua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Voluntariat per la llengua és un programa que va néixer a Cornellà de Llobregat el 2002. Va ser adoptat a partir del 2003 i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, i impulsat per la Direcció General de Política Lingüística. Aquest programa facilita a les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que ho puguin fer en un context real i distès amb altres persones que el parlen habitualment i alhora potencia que les persones que parlen normalment en català no canviïn de llengua quan es troben amb algú que la parla amb dificultat.[1]

"Voluntariat per la llengua" té també com a valor el fet de ser un programa lliure, dinàmic, que es basa en el respecte més absolut a les idees i creences de tot tipus de les persones que hi participen. El "Voluntariat per la llengua" pretén estendre i fomentar els usos i els valors de la llengua catalana, més enllà de les ideologies i creences particulars, de les quals el programa es manté i es continuarà mantenint al marge, tal com queda explícit en els criteris del programa i en el seu codi de bones pràctiques.

La diferència entre el voluntariat lingüístic universitari i el Voluntariat per la llengua és que en el voluntariat per la llengua el temps que s'hi dedica és per parlar en català.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents: El 1995,[2] durant la VII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris que va tenir lloc a la UAB, es va parlar de crear un voluntariat lingüístic que afavorís la normalització lingüística. Des del Gabinet de Llengua Catalana i l'Oficina d'Afers Socials de la UAB es va demanar a l'aleshores estudiant Jordi Pujol i Nadal que treballés per a la creació d'un voluntariat lingüístic. La proposta preveia tres grans programes i fixava les bases i els objectius del voluntariat lingüístic: el programa de suport als estudiants estrangers per facilitar-los l'aprenentatge de català, el programa de detecció de necessitats lingüístiques per recollir dades sobre la normalització lingüística i, finalment, el programa de promoció de l'ús del català per incentivar una major presència a la universitat.

En pocs anys el programa es va estendre a altres universitats, com la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València o la Universitat de Lleida.

El 2002[3] neix a Cornellà de Llobregat a partir d’una iniciativa conjunta de la societat civil i del Centre de Normalització Lingüística d’aquesta ciutat.

El 2003[4] aquest programa s'implanta a l'administració pública amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge i la pràctica oral de la llengua catalana als alumnes dels cursos de català del CPNL. Durant els anys 2007 i 2008 s'estén a tota la població, no només als alumnes de cursos de català, i es reforça a tot el territori de Catalunya.[5]

Del 2009 al 2012 s'estén a àmbits sectorials (justícia, salut, esport, empresa, ensenyament...). L'any 2013 es compleixen 10 anys del programa.

El programa Voluntariat per la Llengua ha estat reconegut per la Comissió Europea com una de les 50 millors pràctiques de reforç de l'aprenentatge d'una llengua que s'estan portant a terme a la Unió Europea.[6]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Els aprenents són persones majors d'edat que tenen coneixements bàsics de català i es volen llençar a parlar-lo en un context real i distès amb altres persones que el parlen habitualment, durant un mínim d'una hora a la setmana.[7]

Les persones que hi volen participar com a aprenentes o voluntàries es poden inscriure en línia a www.vxl.cat i presencialment o per telèfon al centre de normalització lingüística que tinguin més a prop (www.cpnl.cat/xarxa).

Xifres[modifica | modifica el codi]

Durant el 2012 s'han format 10.129 parelles lingüístiques. També s'han adherit al programa 692 entitats (un 7% més que l’any anterior) i 2.281 establiments comercials (un 13% més), fet que confirma l'arrelament social del programa. Pel que fa a inscripcions, també en el 2012, 7.597 persones han participat per primer cop en el programa. D’aquestes, 4.875 han estat aprenents i 2.722, voluntàries. Hi han participat 5.471 dones i 2.126 homes.[8][9]

El 2012 s’han programat un 39% més d'activitats culturals i socials al voltant del programa, que l’any 2011. En total s’han organitzat 1.287 activitats en què han participat 55.476 persones. El Voluntariat per la Llengua s’ha estès a l'àmbit esportiu mitjançant el Pla "Mou-te en català" en col·laboració amb la Secretaria General de l’Esport i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.[10]

Els participants[modifica | modifica el codi]

Els aprenents són majoritàriament d'origen estranger: un 64% dels aprenents; un 23% prové de la resta de l’Estat espanyol; un 8,2%, de Catalunya, i un 8,2% no especifica el seu origen. La majoria dels estrangers són d'Amèrica del Sud (42,3%), del Nord d'Àfrica (16,5%), de la Unió Europea (14,9%) i de l’Amèrica Central (10%).[11]

Pel que fa als voluntaris, tenen una mitjana d’edat més gran que la dels aprenents, ja que estan en la franja d’entre 50 i 65 anys. Un 84,5% provenen de Catalunya; un 6,7% de l’Estat Espanyol; un 3,6% són d’origen estranger i un 5’3% no dóna informació sobre la seva procedència. En els últims anys s’ha observat la participació de persones que van començar com a aprenents i actualment fan de voluntaris.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nova edició del “Voluntaris per la llengua” a Calafell». Revista l'Espígol, 3/11/2010. [Consulta: 4 d'octubre de 2013]
  2. Universitats: el bressol del voluntariat lingüístic Xarxanet.org [Consulta: 12 de novembre de 2013]
  3. «VxL 10 anys al CNL de Cornellà de Llobregat» (en català) p. 3. [Consulta: 16 octubre 2015].
  4. Fes-te Voluntari per la Llengua». Tribuna Catalana, 10 de desembre de 2010. [Consulta: 4 d'octubre de 2013].
  5. Guerrero, Àngels. «Voluntariat per la llengua. Un programa que creix». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 3r quadrimestre 2007, pàg. 8-15 [Consulta: 4 octubre 2013].
  6. Voluntaris per la llengua, la millor manera per fomentar l'aprenentatge d'un idioma europeu». Tribuna Catalana, 27 de setembre de 2005. [Consulta: 4 d'octubre de 2013]
  7. Arnan i Cabezas, Neus. «De la consciència a la conducta. L'experiència de Tallers per la Llengua». Edicions 7dquatre, 2009.
  8. Una vintena de promotors per fer més parelles lingüístiques». Avui, 31 de març del 2007. [Consulta: 4 d'octubre de 2013]
  9. Castell-Platja d'Aro endega el programa Voluntaris per la Llengua». Diari de Girona, 25 de novembre de 2007. [Consulta: 31 de gener de 2011]
  10. 71.500 parelles lingüístiques en 10 anys de Voluntariat per la llengua». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013]
  11. 11,0 11,1 «El Voluntariat per la llengua ha impulsat més de 80.000 parelles lingüístiques en una dècada». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]