La Navarraise

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióLa navarresa
Affiche de La Navarraise (Claretie, Cain, Massenet).jpg
Cartell de La Navarraise a l'Opéra-Comique, basada en una fotografia d'Emma Calvé.
Forma musical òpera
Compositor Jules Massenet
Llibretista Jules Claretie i Henri Cain
Llengua original francès
Font literària conte curt La Cigarette de Claretie (Jules Claretie)
Composició 1893
Actes dos
Dedicatòria Louise-Constance de Grezy (la seva dona)[1]
Lloc de la narració Comunitat autònoma del País Basc
Època d'ambientació 1874
Estrena
Data 20 de juny de 1894
Escenari Covent Garden de Londres,
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La Navarraise (La navarresa) és una òpera en dos actes amb música de Jules Massenet i llibret en francès de Jules Claretie i Henri Cain, basat en el conte curt La Cigarette de Claretie. Va ser estrenada al Covent Garden de Londres el 20 de juny de 1894, amb Emma Calvé en el paper principal,[2]femení i Albert Raymond Alvarez en el masculí.[3]

Origen i context[modifica]

La Navarraise és una òpera curta, que en prou feines arriba als tres quarts d'hora, però que va tenir a Massenet ocupat durant dos anys. La va escriure per a la gran Emma Calvé i el compositor la va dedicar a la seva muller. L'estiu de 1893, Massenet va escriure La Navarraise a Avinyó.[4] El 24 de novembre de 1893, Louise-Constança Grezy, anomenada Ninon, esposa del compositor, va escriure a la seva filla que Jules havia completat l'òpera el mateix matí i li prega de no fer córrer la notícia.[5]

Representacions[modifica]

L'estrena va tenir lloc al Covent Garden de Londres el 20 de juny de 1894 i va comptar amb la presència del Príncep de Gal·les com a principal reclam per a l'aristocràtica audiència del dia de l'estrena, entre la qual no es trobava Massenet que s'estimava més defugir els actes multitudinaris. L'èxit a Londres va ser notable, en particular per la gran interpretació d'Emma Calvé. Això va fer que l'òpera es representés immediatament a Brussel·les i a París (Opéra Comique), però a Paris va ser acollida amb fredor.[6] · [7] Tampoc va ser gaire ben rebuda el 6 de febrer de 1896 a la Scala de Milà.[5] · [7] Després de la Primera Guerra Mundial, els teatres d'òpera poques vegades l'han recuperat.

Anàlisi musical[modifica]

El discurs continuo, sense àries o números aïllats no va agradar ni al públic ni a la crítica, que no van saber veure una evolució interessant en l'obra de Massenet, que bevent del corrent verista imperant a Itàlia, va saber construir un intens relat basant-se en la novel·la de Jules Clarétic, que té com eix central a Anita (La navarraise), una dona passional que dilueix a tots els personatges que l'envolten, un gran temperament dramàtic ideal per a una gran diva que ha de mostrar tota una àmplia gamma de registres en un curt però intens seguit d'episodis que transcorren en temps real i que s'aniran succeint fins al preceptiu tràgic final.

L'argument intens dóna per a 40 minuts de música passional i d'orquestració exuberant on tot succeeix ràpid, però en la partitura trobarem a part d'un tractament orquestral notable i ric en detalls ambientals, farcit de timbres i colors tràgics, un preludi que exposa el tema de Zucarraga, amb un rerefons de sonoritats militars a càrrec dels metalls i la percussió, com també un interludi, un nocturn que serveix per unir els breus actes.

Argument[modifica]

Emma Calvé va crear el paper d'Anita

Anita i el sergent Araquil estan enamorats, ella és una jove navarresa orfe que no és ben vista per el pare d'Araquil, Remigio, que exigeix a la noia una dot de dos mil duros, sabent que ella no els té i per tant impossibilitant la unió de la parella. Anita, decidida a aconseguir els diners, es presenta al general Garrido i li proposa matar a Zucarraga, el cap dels enemics carlins, a canvi de la suma de la dot. Anita torna ensangonada per cobrar la feina, després d'haver matat a Zucarraga, enganyant-lo i dient-li que volia fer l'amor amb ell. Es troba, però, que els soldats porten ferit de mort a Araquil que, creient per un malentès d'una informació errònia que el soldat que acompanya a Anita al camp enemic li passa a ell i creient que ella l'ha traït, surt a buscar-la sent mortalment ferit. Araquil mor maleint a Anita i aquesta completament enfollida i rica, cau juntament amb el teló.

Referències[modifica]

Notes

  1. La Navarraise: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. Milnes 1992.
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 41 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Jules Massenet, Mes souvenirs (1848-1912), Paris, Pierre Lafitte & Cie, 1912
  5. 5,0 5,1 Anne Massenet, Jules Massenet en toutes lettres, Paris, Éditions de Fallois, 2001 ISBN 978-2-8770-6422-4
  6. (italià)Piero Gelli et Filippo Poletti, « Navarraise, La » dans Dizionario dell'Opera 2008, Baldini Castoldi Dalai, 2007, p. 884. Consulté le 11 janvier 2012
  7. 7,0 7,1 Rosenthal, Harold. édition française réalisée par Roland Mancini et Jean-Jacques Rouveroux. Guide de l'opéra (en fr). ISBN 2-213-59567-4. 

Fonts

  • Booklet for the 1974 studio recording conducted by Lewis issued in 1998 on CD as BMG RCA 74321 50167-2.
  • Milnes, Rodney (1992). "Navarraise, La" in Sadie 1992, vol. 3, pp. 563–564.
  • Palmer Andrew (2004). Booklet for the recording of the 1963 radio broadcast conducted by Hartemann issued as Gala CD cat. no. GL 100.747.
  • Sadie, Stanley, editor (1992). The New Grove Dictionary of Opera (4 volumes). London: Macmillan. ISBN 978-1-56159-228-9.
  • Upton, George, P.; Borowski, Felix (1928). The Standard Opera Guide New York: Blue Ribbon Books. OCLC 921222 i 499102428.
  • Wolff, Stéphane (1953). Un demi-siècle d'Opéra-Comique (1900-1950). Paris: André Bonne.