Albéric Magnard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbéric Magnard
Lucien Albéric Magnard.jpg
Biografia
Naixement 9 juny 1865
París
Mort 3 setembre 1914 (49 anys)
Baron
Lloc d'enterrament cementiri de Passy, 1 48° 51′ 46″ N, 2° 17′ 04″ E / 48.862815°N,2.284498°E / 48.862815; 2.284498
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, pedagog musical i crític musical
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Professors Théodore Dubois
Alumnes Deodat de Severac i Gaston Carraud
Família
Fills Ondine Magnard-Vlach
Pare Francis Magnard
Signatura

IMDB: nm7510941 Musicbrainz: a80496e7-c1d8-4aa3-96c1-c56b1582d2b8 Discogs: 1415555 IMSLP: Category:Magnard,_Albéric
Modifica les dades a Wikidata

Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard (París, 9 de juny de 1865 - Baron (Oise), 3 de setembre de 1914) fou un compositor francès del Romanticisme.

La casa de Magnard destruïda pels alemanys el 1914, i on el compositor va morir

Estudià en el Conservatori de París, on tingué per mestres a Massenet i Dubois, i fou deixeble particular de d'Indy. El 1888 publicà Trois pièces, per a piano, i des de llavors desenvolupà la seva personalitat artística amb una tasca no gaire abundant, però molt original. Magnard, com tots els compositors moderns, observava en les seves obres els principis fonamentals de l'estètica wagneriana, però per la forma i per l'esperit se'l pot considerar com a un dels mantenidors de la música pura. També fou professor del conservatori de la capital francesa, on entre altres alumnes tingué a Amédée Gastoué.[1]

En esclatar la Primera Guerra Mundial, Magnard residia amb la seva família en les seves possessions de Baron (Oise) incendiades pels alemanys per haver disparat el mateix Magnard contra ells, ignorant-se si fou mort pels trets enemics, o es suïcidà, o bé si va morir entre les flames.

Obres[modifica]

  • Trois pièces pour piano, Op. 1
  • Suite dans le style ancien, Op. 2, for orchestra
  • Six poèmes, Op. 3, for voice and piano
1. "À Elle"
2. "Invocation"
3. "Le Rhin allemand"
4. "Nocturne"
5. "Ad fontem"
6. "Au poète"
  • Symphony No. 1 in C minor, Op. 4
  • Yolande, opera (1888–1891), Op. 5
  • Symphony No. 2 in E, Op. 6
  • Promenades, Op. 7, for piano
  • Quintet for piano, flute, oboe, clarinet & bassoon in D minor, Op. 8
  • Chant funèbre, Op. 9
  • Overture, Op. 10
  • Symphony No. 3 in B-flat minor, Op. 11
  • Guercoeur, opera (1897–1900), Op. 12
  • Sonata for Violin and Piano in G, Op. 13
  • Hymne à la justice, Op. 14
  • Quatre poèmes, Op. 15, for baritone and piano
  • String Quartet in E minor, op. 16
  • Hymne a Venus, Op. 17
  • Trio for Piano and Strings in F minor, Op. 18
  • Bérénice, opera (1905–1909), Op. 19
  • Sonata for Cello in A, Op. 20
  • Symphony No. 4 in C-sharp minor, Op. 21
  • Douze poèmes, Op. 22
  • En Dieu mon esperance
  • À Henriette

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albéric Magnard Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 491 (ISBN 84-7291-226-4)