Carmen Melis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarmen Melis
Carmen Melis 01.jpg
Retrat de Carmen Melis
Biografia
Naixement 14 d'agost, 1885
Càller, Sardenya
Mort 20 de desembre, 1967
Como, Llombardia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat
Ocupació Cantant d'Òpera
Tipus de veu Soprano
Modifica les dades a Wikidata

Carmen Melis (Càller, Sardenya, 14 d'agost de 1885 - Como, Llombardia, 20 de desembre, 1967) fou una soprano italiana.

De molt jove es donà a conèixer a Novara interpretant els principals papers femenins a Iris de Mascagni, i la Tosca de Puccini. A partir de llavors continuaren les seves actuacions per teatres de províncies, fins que per fi es donà a conèixer a Roma, amb La Bohème i Thaïs. Poc temps després cantà en el teatre Massimo de Palerm i en La Fenice de Venècia. Havia anat el 1910 als Estats Units, i a Nova York va tenir el seu primer gran triomf, al que seguiren els de Chicago i Boston, en les dues següents temporades.

De retorn a Europa¸ cantà en el Covent Garden de Londres (1913), on interpretà I Pagliacci de parella amb Enrico Caruso. També tingué per companys en Titta Ruffo i Beniamino Gigli. De nou en el seu país, va estar contractada a Milà. Per aquesta època s'inicià l'amistat amb Puccini, del que es convertiria en una de les seves millors interpretes. Aquell li ensenyà el rol de Minnie, protagonista de La fanciulla del West, que Carmen Melis, novament en companyia de Caruso, interpretà a Roma, sota la direcció de Toscanini, i a París, sota la de Serafin. Soprano de gran extensió vocal i increïble varietat tímbrica, això li va permetre no sols interpretar els més diversos caràcters propis del seu registre vocal. Dintre de l'estil d'òpera italiana, sinó fer incursions. Efectivament, en El cavaller de la rosa interpretà el paper de "Siglinda", a Die Walküre (1917), teatre Colón de Buenos Aires. Retirada el 1935, des de llavors es dedicà a l'ensenyança. Renata Tebaldi figura les seves deixebles.

Bibliografia[modifica]