La cena delle beffe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEl sopar dels bufons
Títol originalLa cena delle beffe
Forma musicalòpera i composició musical modifica
CompositorUmberto Giordano modifica
LlibretistaSem Benelli modifica
Idiomaitalià modifica
Basat enThe Jester's Supper (en) Tradueix modifica (Sem Benelli modifica)
Gènereòpera modifica
PersonatgesCalandra (en) Tradueix, Cintia (en) Tradueix, Doctor (en) Tradueix, Fazio (en) Tradueix, Ginevra (en) Tradueix, Laldomine (en) Tradueix, Lapo (en) Tradueix, Lisabetta (en) Tradueix, Neri Chiaramantesi (en) Tradueix, Singer (en) Tradueix, Tornaquinci (en) Tradueix, Fiammetta (en) Tradueix, Gabriello Chiaramantesi (en) Tradueix, Giannetto Malaspini (en) Tradueix i Trinca (en) Tradueix modifica
Estrena
Estrena20 desembre 1924 modifica
EscenariLa Scala de Milà,
Director musicalArturo Toscanini
IntèrpretOrquestra del Teatro alla Scala de Milà modifica
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu7 de novembre de 1925[1]

La cena delle beffe (El sopar dels bufons) és una òpera en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret en italià de Sem Benelli, una adaptació de la seva obra homònima de 1909. La història, ambientada a Florència en l'època de Lorenzo de Medici, narra la rivalitat entre Giannetto Malespini i Neri Chiaramantesi per l'afecte de la bella Ginevra i la set de venjança de Giannetto sobre una broma cruel que li van fer Neri i el seu germà Gabriello. La broma venjativa de Giannetto en última instància ocasiona que Neri assassini Ginevra i, per error, el seu propi germà. L'òpera acaba amb la caiguda de Neri a la bogeria.

Origen i context[modifica]

El llibret de l'òpera de Giordano va ser adaptada pel dramaturg i poeta italià, Sem Benelli, de la seva obra en vers La cena delle beffe, que descrit com un drammatico poema (poema dramàtic), es va estrenar el 1909 al Teatre Argentina de Roma. Igual que altres obres de Benelli està escrita en el vers florit neoromàntic, amb un ambient històric i una trama melodramàtica violenta. L'obra de Benelli va ser un èxit immediat i extraordinari a Itàlia. En un moment es va estar realitzant simultàniament per quatre diferents empreses italianes, i continua en el repertori actual.[2]

Giordano es va acostar a Benelli el 1917 per proposar-li fer servir l'obra per a una òpera. Benelli s'hi va negar inicialment, ja que el compositor Tommaso Montefiore havia obtingut el dret de compondre una obra basada en l'obra el 1910, encara que el 1917 encara no havia començat a treballar-hi. Després de llargues negociacions a través de l'editorial del compositor, Casa Sonzogno, Giordano finalment va obtenir els drets per compondre l'òpera el 15 de setembre de 1923.[3] El mateix Benelli va adaptar la seva obra per al llibret.

Representacions[modifica]

La cena delle beffe es va estrenar a la Scala de Milà el 20 de desembre de 1924 amb la direcció escènica de Giovacchino Forzano i la direcció musical d'Arturo Toscanini, amb Carmen Melis com a Ginevra i Hipòlit Lázaro com a Giannetto. Els decorats i el vestuari van ser dissenyats per Galileu Chini, que també ho havia fet en l'estrena de l'obra original de Benelli el 1909.

Referències[modifica]

  1. «Anunci de l'òpera» (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1925. [Consulta: 5 setembre 2016].
  2. Sutton (1961) p. 221
  3. Maggi (Abril 1999)

Bibliografia[modifica]