La cena delle beffe
| Títol original | La cena delle beffe |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Umberto Giordano |
| Llibretista | Sem Benelli |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Basat en | The Jester's Supper (en)  (Sem Benelli ) |
| Gènere | òpera |
| Parts | 4 actes |
| Personatges | Calandra (en) , Cintia (en) , Doctor (en) , Fazio (en) , Ginevra (en) , Laldomine (en) , Lapo (en) , Lisabetta (en) , Neri Chiaramantesi (en) , Singer (en) , Tornaquinci (en) , Fiammetta (en) , Gabriello Chiaramantesi (en) , Giannetto Malaspini (en) i Trinca (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 20 desembre 1924 |
| Escenari | La Scala de Milà, |
| Director musical | Arturo Toscanini |
| Intèrpret | Orquestra del Teatro alla Scala de Milà |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 7 de novembre de 1925[1] |
La cena delle beffe (El sopar dels bufons) és una òpera en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret en italià de Sem Benelli, una adaptació de la seva obra homònima de 1909. La història, ambientada a Florència en l'època de Lorenzo de Medici, narra la rivalitat entre Giannetto Malespini i Neri Chiaramantesi per l'afecte de la bella Ginevra i la set de venjança de Giannetto sobre una broma cruel que li van fer Neri i el seu germà Gabriello. La broma venjativa de Giannetto en última instància ocasiona que Neri assassini Ginevra i, per error, el seu propi germà. L'òpera acaba amb la caiguda de Neri a la bogeria.
Origen i context[modifica]
El llibret de l'òpera de Giordano va ser adaptada pel dramaturg i poeta italià, Sem Benelli, de la seva obra en vers La cena delle beffe, que descrit com un drammatico poema (poema dramàtic), es va estrenar el 1909 al Teatre Argentina de Roma. Igual que altres obres de Benelli està escrita en el vers florit neoromàntic, amb un ambient històric i una trama melodramàtica violenta. L'obra de Benelli va ser un èxit immediat i extraordinari a Itàlia. En un moment es va estar realitzant simultàniament per quatre diferents empreses italianes, i continua en el repertori actual.[2][3]
Representacions[modifica]
La cena delle beffe es va estrenar a la Scala de Milà el 20 de desembre de 1924 amb la direcció escènica de Giovacchino Forzano i la direcció musical d'Arturo Toscanini, amb Carmen Melis com a Ginevra i Hipòlit Lázaro com a Giannetto. Els decorats i el vestuari van ser dissenyats per Galileu Chini, que també ho havia fet en l'estrena de l'obra original de Benelli el 1909.
Referències[modifica]
- ↑ «Anunci de l'òpera» (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1925. [Consulta: 5 setembre 2016].
- ↑ Sutton (1961) p. 221
- ↑ Maggi (Abril 1999)
Bibliografia[modifica]
- Baxter, Robert, "Recordings - Giordano: La cena delle beffe", Opera Quarterly, Vol. 17, No.2, Maig 2001, pp. 343–346
- Capri, Antonio, Storia della musica: Dalle antiche civiltà orientali alla musica elettronica , Casa Editrice Dr. Francesco Vallardi, 1971
- Casaglia, Gherardo, "La cena delle beffe", Almanacco Amadeus, 2005.
- Davis, Peter G., "Giordano's La Cena delle beffe", New York Times, 3 de juny de 1981.
- Gelli, Piero (ed.), "Cena delle beffe, La" Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine., Dizionario dell'Opera, Baldini Castoldi Dalai, 2007, ISBN 88-6073-184-4.
- Maggi, Luciano, "Invito a cena con beffe", Nautilus, Abril 1999
- Metropolitan Opera, "La Cena delle Beffe, 1 February 1926" Arxivat 30 de maig 2015 a Wayback Machine. on the MetOpera Database
- Midgette, Anne, "How Renaissance Folks Kept Busy of an Evening", New York Times, 25 de novembre de 2004
- New York Times, "Many New Plays Invite", 18 de desembre de 1910
- Sutton, Howard, The Life and Work of Jean Richepin, Librairie Droz, 1961.
- Upton, George P. and Borowski, Felix, La cena delle beffe, The Standard Opera and Concert Guide, Part One (originally published in 1928), Kessinger Publishing, 2005. ISBN 1-4191-5361-7
- Woollcott, Alexander, "The Play: The Jest Resumes", New York Times, 20 de setembre de 1919.